Metodologia: “La Sireneta”

La posada en marxa d’un projecte ha d’abraçar diferents àmbits: social, l’alumnat ha de participar activament; interpersonal, ha de ser competent per relacionar-se, comunicar-se i conviure positivament amb els altres; personal, ha d’exercir de forma responsable i crítica l’autonomia, la cooperació i la llibertat; i professional, és a dir, competent per exercir una tasca enriquidora.

Considerant aquests supòsits com a punt de partida, considerem rellevant tenir en compte els següents aspectes  que vam prioritzar:

  • El treball en equip.
  • La motivació en relació al projecte per promoure l’aprenentatge.
  • L’adquisició de diferents aspectes en relació al tema escollit (el conte “La Sireneta”).

És per això que la metodologia dels tallers (explicats a l’apartat d’implementació) es va basar en un aprenentatge cooperatiu en què els alumnes es van organitzar en grups intercicle reduïts per poder realitzar les activitats adaptant als diferents ritmes de treball en grups heterogenis.

Els objectius mínims plantejats van ser comuns tenint en compte la pluralitat dels alumnes del nostre centre. L’elecció del treball cooperatiu va possibilitar l’adquisició d’una capacitat mediadora del alumnat, així com desenvolupar habilitats interpersonals i d’autonomia. Es va promoure una participació activa dels alumnes en la planificació, recerca, adquisició de nous coneixements i en la cooperació amb la resta.

Metodologia del projecte: ‘La Terra, un planeta habitacle… fins quan?’

La metodologia emprada en el projecte es basa en el treball col·laboratiu, diferenciant-se del treball cooperatiu (típic de la nostra escola) en que els rols de cada alumne no estan tan marcats i que el nombre de membres de cada grup varia depenent de les seves inquietuds.

D’entrada, es va crear una comissió anomenada “Comissió COCO” (COnsum COnscient), encarregada de determinar un seguit de tasques necessàries (especificades a l’apartat d’ implementació) per poder tirar endavant el projecte.

Com ja vam comentar, el curs de 4t està desdoblat i, per tant, hi ha molts moments que podem dur a terme aquestes tasques conjuntament els grups. Tanmateix, no totes les hores dedicades al projecte són comunes a les dues classes i, per tant, hi ha estones que es segueixen treballant aquestes tasques per separat.

METODOLOGIA PROJECTE TORTUGUES

En aquest projecte treballem de forma interdisciplinar  i basant-nos   en l’aprenentatge cooperatiu.

Utilitzem diferents estratègies on cada alumne té un rol (controlador del temps, del soroll, portaveu i coordinador/a) i una tasca assignada. Aquesta assignació es realitza conjuntament amb els alumnes implicant-los així en el seu procés d’aprenentatge.

Els infants,  a través de les converses,  planifiquen les tasques , amb el mestre com a guia; així d’aquesta manera són conscients en quin punt es troben, on han d’arribar i el significat de les activitats.

Es dóna molta importància al diàleg on el mestre planteja bones preguntes per tal d’avançar en el procés.

FEM XARXES DE RELACIONS

Dins del treball per projectes, els nens i nenes de cicle inicial realitzen les xarxes de relacions.

Què són les xarxes de relacions? Es tracta d’anar donant rellevància a les paraules clau que van apareixent en el camí de l’aprenentatge i com es relacionen aquestes entre sí.
Com ho fan els nens i nenes? Inicialment en el gran grup, van apareixent les paraules clau i es fa una posada en comú d’aquestes, contrastant si tenen prou rellevància o no com per formar part de la xarxa. Un cop es tenen les paraules, en petit grup, i a mode d’esborrany, es va decidint com les organitzen i amb quin sentit. Posteriorment es fa una posada en comú de com pensen relacionar els conceptes i s’acaba generant una xarxa general.

Explicar la xarxa i tenir-la visualment present els facilita la comprensió i recordar allò que han treballat.

1. Triem paraules clau

Amb aquesta activitat s’intenta millorar el treball en equip i veure que de les aportacions dels altres podem treure un gran profit.
La xarxa de relacions serveix per vincular els conceptes, però considereu que pot servir per establir una xarxa de relacions socials entre iguals?

2. Classifiquem les paraules

3. Establim les relacions

4. Cada grup planteja com explicarà la xarxa

5. Presentem la nostra xarxa de relacions a la resta de grups

6. Establim una xarxa general per a la classe amb les idees comunes de tots

QUAN POSEM EN MARXA ELS DIFERENTS ROLS, L’EQUIP CAMINA

“Jo dibuixo molt bé”, “Sé escriure i amb bona lletra”, “M’agrada molt llegir”, “Sóc genial amb la tablet i l’ordinador”… són algunes de les frases que escoltem dins l’aula a cicle inicial.

És aleshores quan plantegem que si treballem en equip, la suma de tots els nostres punts forts fan que assolim integralment l’objectiu plantejat.

Durant una tasca en equip, cada alumne pot desenvolupar una funció en concret: portaveu (per exposar en públic o comunicar als altres), il·lustrador/a (per fer representacions, dibuixos, esquemes…), fotògraf/a (que documenti amb fotografia o en faci recerca fotogràfica), cercador/a d’informació (que busqui informació de diferents fonts per obtenir respostes), editor/a (que pugui redactar, confegir…) tot depenent del que es necessiti en cada activitat específica. Aquests hàbits interpersonals que els alumnes van construint permeten treballar d’una manera plenament competencial.

Hem trobat que cadascú pot demostrar el seu potencial, sense sentir-se exclòs ni avorrit. A més a més, tothom forma part de manera igualitària dins l’equip i en la confecció de la tasca, sabent que gràcies al seu granet de sorra el que estan construint és possible.

Considereu que Teresa de Calcuta tenia raó en aquesta frase? :”Jo faig el que vostè no pot, i vostè fa el que jo no puc. Junts podem fer grans coses.”

Metodologia emprada

La metodologia a seguir en el projecte “Salvem el zoo” és activa que parteix dels interessos dels alumnes malgrat que els mestres que participem d’ell ens hem coordinat per construir conjuntament una xarxa de conceptes que preveiem que ens poden interessar treballar amb els infants. És una primera reflexió que ens pot ser útil per guiar-nos al llarg del projecte. Simplement és una recollida d’idees, no un camí tancat que ens obliga a treballar uns conceptes concrets.
El projecte es presenta de forma conjunta a tota l’educació infantil amb l’arribada d’una carta del Director del Zoo de Barcelona on se’ns demana ajuda en la construcció del nou Zoo.

Es realitza una presentació conjunta amb els tres nivells on es reparteix la tasca per cada aula. En una conversa col·lectiva amb els infants de cada grup fem una pluja d’idees dels coneixements que tenim sobre la pregunta plantejada: P-3 sobre els animals de granja, P-4 animals aquàtics i P-5 animals salvatges. Aquestes idees es recullen en un mural. És molt important partir dels coneixements previs dels infants per poder seguir construint coneixement sobre una base sòlida.

A continuació en format de treball cooperatiu , tècnica 2,4 (a P.-4 i P-5) fem un recull d’idees del que volem descobrir, dels dubtes que tenim i volem resoldre, del que creiem que hem d’investigar…

En aquest punt es comença a buscar informació per resoldre els reptes plantejats. Durant la primera fase els alumnes recopilen les informacions necessàries per a la resolució del problema o tasca plantejada. Utilitzem diferents fonts d’informació: internet, llibres tècnics, revistes especialitzades, manuals, pel·lícules de vídeo, etc… També preguntem a la família, altres persones, busquem experts que ens puguin respondre les nostres preguntes…

La fase de planificació es caracteritza per l’elaboració del pla de treball, l’estructuració del procediment metodològic i la planificació dels instruments i mitjans de treball. Aquesta planificació es construeix conjuntament i és orientativa, s’anirà adaptant contínuament segons les necessitats que es detectin. Els membres del grup han de decidir conjuntament quines estratègies desitgen seguir i en quin ordre.

Cal tenir en compte que el projecte pretendrà anar encaminant a fer la maqueta del nou zoo que és el producte final. Per tal de poder arribar a realitzar aquesta maqueta haurem d’anar responent i descobrint les altres preguntes que ens hem plantejat. Aquestes preguntes s’aniran entrellaçant entre elles i ens aniran aportant informació que necessitarem per poder resoldre el nostre repte i crear una xarxa de coneixements

Com ho fem?

Des d’un enfocament constructivista de l’aprenentatge. Tenir en compte els coneixements previs dels alumnes, deixar espai per a aportar les seves experiències i els seus coneixements. Crear un clima tranquil i relaxat que fomenti la participació de tots els alumnes i la motivació pel que han de fer. Deixar temps suficient per acollir totes les propostes i intervencions a partir dels seus propis interessos. Procurar un temps suficient per desenvolupar totes les activitats d’ensenyament i d’ aprenentatge amb calma i deixant temps de cloenda per tancar el procés. Establir unes normes clares i entenedores que permetin el treball del projecte de forma autònoma. Seleccionar els continguts i els objectius que es volen treballar en funció del guió de treball que ha sorgit en el Què volem saber?

Mitjançant el treball cooperatiu. Una estratègia metodològica i una organització del grup que ens facilita l’aprenentatge entre iguals. Proporciona l’espai entre els alumnes per tal de fomentar l’escolta, l’ajuda, la cooperació entre ells. Facilita que comparteixin els seus coneixements amb la resta dels companys. Tenim en compte que dins el grup hi ha alumnes que tenen diferents formes d’aprendre i que tots poden assolir les diferents competències.

Tenint present una mirada interdisciplinar. Treballem d’una forma global les diferents competències i dimensions.

L’infant és el protagonista i observador de la seva evolució en el procés d’aprenentatge. L’autoavaluació, coavaluació està present en diferents moments del projecte. El mestre acompanya i motiva al llarg del procés d’aprenentatge.

 

L’AVALUACIÓ, PEÇA CLAU DEL PROCÉS D’APRENENTATGE!

A la programació del projecte vam tenir especial cura de l’avaluació per tal de dirigir-la cap a un procés formatiu de l’alumne.

Vam partir d’un marc curricular de treball a partir del qual desenvolupar competències. En aquest procés, vam considerar oportú que l’alumnat tingués un rol actiu tant en el procés com en l’avaluació. És per això que hem vetllat per a què l’alumne sigui l’encarregat de vivenciar el seu propi procés tot creant espais per a la conversa, la presa de decisions, la comunicació de dificultats, l’experimentació… com en avaluar-se a si mateix i als altres, tot elaborant els seus instruments.

TREBALLEM AMB EL CONTEXT, TREBALLEM AMB SENTIT!

A l’hora de dissenyar el projecte vam tenir present partir del context més immediat de l’alumne: l’escola i el municipi.

Al nostre centre, ja hi comptàvem amb un hort a l’etapa d’Infantil. Aquest, per tant, suposava un context important a l’hora d’iniciar el projecte: l’alumnat el coneixia. Així doncs, vam demanar als i les alumnes de P5 que convidessin a l’alumnat de 2n a visitar el seu hort, a través d’un mail. Això va ser un fet motivador a partir del qual suggerir la creació d’un hort per a cicle inicial.

D’aquesta manera, vam potenciar la motivació de l’alumnat així com el treball en el seu entorn més immediat. És més, en futures activitats, també connectarem amb el municipi.

Per què hem de fer això? Quin sentit té?: l’encàrrec del director.

Pensem que a l’hora d’implementar un projecte a l’aula, és molt important que l’alumnat tingui un motiu per arribar al producte final: una pregunta, una motivació, un objectiu…

Nosaltres, a l’hora de presentar el projecte a l’alumnat, vam pensar que, com que es tractava de pensar millores per al centre, estaria bé que el director de l’institut els fes l’encàrrec directament a ells. Vam decidir que la presentació del projecte seria un vídeo del director adreçant-se directament a ells i amb les instruccions bàsiques del projecte al final del vídeo.

No cal dir que la responsabilitat de gastar-se uns diners per millorar l’institut és sempre una bona motivació, però en aquest cas hi vam voler afegir un plus de responsabilitat i vam buscar també la via emocional i del compromís.