Aquestes són les passes que vam consensuar per dur a terme el projecte, Podem fer robots?
– Quin càrrec tindrem cadascú dins del grup.
– Fer propostes sobre el que volem crear.
– Idear el que volem construir.
– Dissenyar- ho.
– Posar-ho en comú per millorar-lo.
– Fer el prototip.
– Presentar-ho a l’escola.
Planificació
La planificació de la tasca del repte és senzilla: A partir d’una inquietud o pregunta inicial, s’intenta despertar un interès col·lectiu pel tema, partint d’una conversa i el llançament de preguntes obertes sobre les diferents maneres d’obtenir la informació: Internet, preguntant a alguna persona experta, Biblioteca, etc…
I ens emplaçament a un altre moment en que algú hagi fet algun descobriment. És el moment de les exposicions on els infants comparteixen amb els seus companys una informació veraç i contrastada que ens resol o acosta a la resolució de la pregunta que volem resoldre.
Paral·lelament a aquests traspassos d’informació, a l’escola s’experimenta i contrasta el que arriba de casa.
El producte final és l’aprenentatge que cada nen/a ha fet i ha vivenciat amb aquest procés de recerca i reflexió.
Quan s’acaba el treball, les famílies reben de mans dels seus fills/es un full on es documenta el procés de cada repte. Algunes fotos i simbologia acordada facilita que els infants puguin explicar-ho amb les seves paraules. Per exemple, la conclusió sempre està al final dins d’una estrella taronja.
A la classe queda una còpia plastificada de cada repte a mode de recull (agafat amb anelles) que els nens poden consultar ja que ho guardem al calaix de la biblioteca d’aula.
Tot va començar amb aquesta pregunta: “Què necessitem per viure a Sant Vicenç dels Horts” i, amb aquesta imatge (una ciutat incompleta).
L’alumnat va completar aquesta imatge amb tot allò que creia que havia d’haver en una ciutat per poder viure en ella de la manera més còmoda possible. A la vegada, van sortir molts dubtes sobre com funcionava una ciutat. Dubtes que van anar desapareixen al llarg del projecte.
Abans d’acabar l’article, cal dir que aquest projecte es va dur a terme a una classe de 3r de primària per treballar tots aquells continguts associats al poble dins de l’àrea del coneixement del medi social. Aquests continguts també es van treballar des d’altres àrees: llengües catalana i anglesa i, educació física. A més a més, la nostra escola disposa de SIEI i, la col·laboració de la seva especialista va ser de gran ajuda per atendre la diversitat.
Sabeu que la Lola Anglada va fer una estada al nostre poble?
Aquesta projecte respon a un dels objectius del centre que és la connexió amb l’entorn del poble (Cervelló) i amb tota la comunitat educativa, en general. Fa qüestió de tres anys el Grup de Recerca Local, a partir de la publicació d’una biografia, va descobrir que la il·lustradora i escriptora Lola Anglada havia fet una estada al poble per a refer-se del tifus que havia contret a París. A partir d’aquí, l’Institut i el Grup de recerca local es van coordinar per treballar la il·lustradora i escriptora amb els alumnes per tal de produir alguna cosa que acabés sent patrimoni de la vila, en aquest cas, un itinerari cultural, entre d’altres.
Durant aquesta estada al poble, l’escriptora va escriure i il·lustrar un dels seus llibres més coneguts Margarida, va ser aquí que l’autora va decidir escriure els seus propis contes, a més a més d’il·lustrar-los. Sota aquesta premissa, el fil conductor del projecte es formula des de la matèria de llengua catalana i literatura, però gairebé totes els altres matèries hi estan implicades.
|
1 SESSIÓ |
1 hora |
Presentació de l’activitat per part de la professora. Què saben de la Lola Anglada? Què us agradaria saber? Formació dels grups. Visionat del Somni de la Lola Anglada (Una mà de contes). |
Gran grup |
|
2 SESSIÓ |
2 hores |
Sortida a Cal Badia1 (una casa propietat de l’Ajuntament) en la qual el grup de Recerca Local hi té un espai dedicat a l’estada de la Lola Anglada. Explicació de l’exposició per part del Grup de recerca local. |
Gran grup |
|
3 SESSIÓ |
1 hora |
L’alumnat de quart d’ESO que està treballant la revolució industrial explica als alumnes com era la indústria al poble2. |
Gran grup |
|
4 SESSIÓ |
1 hora |
Qui era la Margarida? El llibre que Lola Anglada va escriure i il·lustrar mentre estava curant-se de la seva malaltia al poble. Lectura de fragments de l’obra. |
Gran Grup |
|
5 SESSIÓ |
1 hora |
Recopilació de material. Exposició, cerca internet (a casa), material creat pel professorat… Diari de grup. Planificació de les tasques. |
Petit grup |
|
6 SESSIÓ |
1 hora (Conjuntament amb EVIP) |
El llenguatge del còmic. Visionat d’exemples sobre diferents còmics i d’il·lustracions de la Lola Anglada. Explicació sobre la tasca que cal fer: confegir un còmic3 que expliqui l’estada de la Lola Anglada a Cervelló. Feina col·lectiva. |
Gran grup |
|
7 SESSIÓ |
3 hores |
Treball en equip. |
Petit grup |
|
8 SESSIÓ |
3 hores (1hora conjuntament amb EVIP) |
Lectura en veu alta sobre fragments dels textos de la biografia de la Lola Anglada. (Prèviament s’han escollit aquells textos que parlen del poble4). Agafant de referència Contes de bona nit de nenes rebels (llibre de lectura a classe) els alumnes han de començar a pensar un text breu sobre la Lola Anglada (com si fos una pàgina més). Amb coordinació amb EVIP treballaran el retrat i completaran el treball. Feina individual. Text narratiu. |
Gran grup |
|
9SESSIÓ |
6 hores (3 hores d’Educació física i ciències naturals) En aquesta sortida hi podran venir els familiars que puguin combinar-s’ho. |
Agafant de referència tota la informació recopilada se’ls recorda que han de realitzar un itinerari cultural sobre els llocs on va estar la Lola Anglada durant la seva estada al poble. Faran un itinerari escrit (tríptic). 5En grup. Text instructiu. I un itinerari mitjançant un Wikiloc. (Educació Física). Sortida de curs. (Amb professors implicats) |
Primera part en petit grup. Segona part Sortida de primer d’ESO (Tot un matí, de 8:00 a 11:00) |
|
10 sessió |
2 hores |
Durant la sortida hauran conegut algunes herbes aromàtiques que apareixen a la lectura de Margarida (Ciències naturals) que recopilaran en un mostrari. En grup. |
Petit grup |
|
11 sessió |
2 hores |
Treball en equip. Finalitzar les tasques. |
Petit grup |
|
12 sessió |
2 hores |
Valoració i comentaris. (Taula d’avaluació en grup i rúbrica d’activitat final) Posarem en comú totes les feines fetes en grup. |
Petit grup/Gran grup |
A l’escola, des de fa uns cursos, es porten a terme moltes activitats relacionades amb els hàbits saludables i la conscienciació de la cura del medi ambient: fruita a l’escola, projecte pilot de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts sobre escola sostenible, diada de l’Activitat física, projecte Apil·lo XII, Infadimed (hàbits saludables a cicle Infantil), Projecte SI! (Salut Integral a l’etapa d’Infantil)… S’ha de dir que els alumnes ja participen de forma directa en totes les activitats anteriors.
A l’hora de plantejar-nos la implementació d’un projecte vam decidir entre el grup impulsor unificar totes aquestes activitats en un sol projecte. El títol que vam escollir va ser “Think in Green”.
Donades les persones que formem part del grup impulsor vam veure adient implementar aquest projecte als tres grups de 4t de Primària.
Nosaltres pensem que un bon punt de partida per aquest projecte és plantejar als nostres alumnes un producte final: una exposició al vestíbul de l’escola sobre totes les activitats que es porten a terme referents als hàbits saludables. Així doncs, el primer dia plantejarem la tasca final, però haurem de mirar quin recorregut haurem de fer per arribar al punt final.
PLANIFICACIÓ
Ens semblava una manera molt engrescadora de treballar la història al cicle superior, que permetia encabir continguts d’altres àmbits i que aportava una visió força globalitzada i interdisciplinar.
A mode d’introducció i per a presentar-lo mirem el tràiler de la pel·lícula “Regreso al futuro” i expliquem el repte que els proposem per aquest trimestre: la màquina del temps. La primera impressió: motivació total!
Per tal d’establir què és allò que els serà avaluat i que per tant, hauran de prestar més atenció durant el procés d’aprenentatge, creem una base d’orientació entre tots. En un primer moment, només mostrem què serà allò que hauran de presentar (màquina, treball escrit i exposició/teatralització amb power point de suport). A mida que avança el projecte, anirem omplint (conjuntament) la graella amb aquells ítems que seran avaluats.
Detectar els interessos i les idees prèvies del alumnes és un pas que creiem imprescindible. Comencem fent-ho de forma individual (a casa i, si pot ser, amb l’ajuda de les famílies), buscant i triant dos moments de la història que els agradaria estudiar, tot justificant-ne el per què. Ho porten a l’escola i en grups cooperatius argumenten les seves propostes i n’acaben triant dues, per ordre de preferència. Aleshores és el moment de posar-ho en comú amb tot el grup per tal d’observar les tries i d’assegurar que no es repeteixen. És aleshores quan cada grup cooperatiu fa una pluja d’idees d’aquells coneixements que ja saben sobre el tema escollit i d’aquells que els agradaria descobrir.
La primera cosa que s’havia de fer va ser la tria del conte per part de tot el claustre, essent l’elecció final la Sireneta. D’aquesta manera l’equip docent va escollir l’obra per poder plantejar un activitat inicial sorpresa per a tot l’alumnat: un joc de pistes per esbrinar quin era el conte que es treballaria.
El protagonisme del alumnes es va fer palès quan en sessió d’assemblea amb tot el grup classe van realitzar propostes de continguts a investigar/treballar i formes d’organització a nivell d’espai i grups que posteriorment es van recollir i debatre en reunió del grup impulsor. En sessió de claustre vam poder presentar les propostes viables dels alumnes per començar a donar-li forma a les activitats que es plantejarien.
Els tallers realitzats van ser:
Complementàriament a aquestes activitats, l’alumnat gaudirà de la representació teatral de la Sireneta com a punt i final d’aquest projecte.
La planificació d’una tasca no és una feina senzilla, més quan és un treball que implica un canvi en la forma de fer i organitzar un centre.
Al nostre centre, s’ha treballat tradicionalment un conte clàssic com a eix transversal. Com a grup impulsor vam plantejar que aquest podria ser un bon punt per iniciar un projecte motivador per a mestres i alumnes, implicant tots els cursos de l’escola i que aquest projecte es desenvoluparia al llarg del segon trimestre culminant en una gran festa com és el carnestoltes.
A l’institut Gabriela Mistral vam iniciar-nos amb una formació de metodologies cooperatives fa cinc anys, formació interna que ens va permetre identificar diverses metodologies cooperatives. Durant aquest curs hem tornat a fer una formació interna de centre FIC donat que una part important del nostre claustre és nou.
El curs passat, per decisió del claustre, vam adherir-nos a la plataforma d’Escola Nova 21 i també vam implementar el primer projecte globalitzat amb un horari fix per a la seva realització.
El treball per projectes no és una novetat en el nostre centre: tenim una trajectòria que ens identifica en aquesta línia de treball, tot i que es realitzaven en les diferents hores de matèria. També dissenyem projectes de centre en moments determinats del curs, com són els tallers que l’alumnat de batxillerat realitza als alumnes d’ESO en la Jornada d’Educació en Valors, entre molts d’altres.
El salt més significatiu s’ha realitzat en el moment que el curs passat vam establir un espai comú del treball per projectes de 6 hores fixes a l’horari de l’alumnat.
El curs 2016-17 vam realitzar un primer projecte a 1r d’ESO durant el segon trimestre. Va ser un projecte que es va coordinar inicialment amb professorat d’experimentals, ciències socials i visual i plàstica però amb la idea que no es vinculés directament amb les matèries, sinó que tingués un sentit global d’aprenentatge i procurant que l’alumnat pogués potenciar la seva creativitat. El resultat va ser molt satisfactori i, aprenent dels nostres errors, vam implementar l’experiència a 1r i 2n d’ESO. Actualment hem realitzat dos projectes globalitzats a cada nivell.
El proper curs seran tots els nivells de l’ESO els que participaran d’aquestes estratègies d’aprenentatge.
Actualment estem valorant els possibles projectes que es portaran a termini durant el curs 2018-19, als cursos superiors de l’ESO, i els nous projectes per als cursos inicials de l’ESO.
Les característiques comunes dels nostres projectes globalitzats són que partim d’una pregunta o situació motivadora i a partir d’aquest primer moment, són els alumnes, distribuïts en grups cooperatius, els que realitzen la seva cerca i indagació de l’aprenentatge.
Tot el procés d’aprenentatge finalitza amb una presentació de resultats a la resta de companys/es i a les famílies, que estan convidades a veure el resultat de les indagacions d’aprenentatge.
A l’hora de fer el plantejament de projecte el grup impulsor va decidir crear un mapa conceptual dels conceptes que creia que podien interessar als alumnes i que ens agradaria treballar amb els infants. Aquests són:
Es contempla la possibilitat que no es donin tots aquests temes i en canvi, puguin sorgir d’altres que no s’han previst.
La primera activitat que es farà amb els alumnes és “ Què sabem?” i després “Què volem saber” per així desenvolupar el guió de treball. Aquesta informació es recollirà en un mural que es penjarà al vestíbul de cicle inicial.
