DIARI DE CURS

Dimarts 19 de febrer de 2013

JUDICI  AL SENYOR CARNESTOLTES

CUBELLS ,AL DIA DEL SENYOR DINOVÈ  DEL MES SEGON  DE L’ ANY TRETZÈ DESPRÉS DEL SEGON MIL·LENI

JUTGE .-Bona tarda nois i noies  de l’ Escola Sol Naixent !
Aquesta setmana sembla que a l’ escola hi ha hagut força alegria i una mica de disbauxa .Va bé de tant en tant  la disbauxa  i d’ alegria n’ hi ha d’ haver cada dia .Rima i tot. Ens hem reunit aquí per valorar si l’ aparició d’ aquest senyor ha estat bona o dolenta pel bon funcionament de l’ escola…..

FISCAL .- És clar que  ha sigut dolenta, no en tingui cap dubte, jutge. Jo acuso…..

JUTGE.- Senyor fiscal, faci el favor de  seure i callar que a vostè ningú li ha donat la paraula. Que sigui l’ última vegada que m’ interromp quan jo estic parlant i que es dirigeix a mi com a jutge. Ha entès ? Jo sóc el SENYOR Jutge . Calli  o sinó a veure si l’ acabarem jutjant i condemnant a vostè.
Senyor Carnestoltes, té la paraula, tots estarem  molt contents de poder-lo escoltar. Serà un autèntic plaer fins i tot pel senyor fiscal.

CARNESTOLTES.- Sempre que em trobo amb aquest senyor, em poso nerviós. Què li he fet alguna cosa senyor fiscal?, o és que no es troba bé ?

FISCAL. – Però què diu aquest……

JUTGE.- Senyor fiscal, no torni a  interrompre al senyor Carnestoltes. PROU,PROU I PROU ! QUE CALLI !. Continuï senyor Carnestoltes .

CARNESTOLTES.- Gràcies senyor jutge, jo només he vingut una setmana a portar alegria a l’ escola. Ja sé que d’ alegria a les escoles  n’hi ha sempre, però aquesta setmana  penso que els nens s’ ho han passat molt bé oi?. Ah!, i jo també. Doncs no sé de què se’m pot acusar?
FISCAL.- Suposo que ara  puc parlar jo, perquè sinó no sé que hi he vingut a fer aquí. Ara li diré  perquè l’ acusem i el volem  tirar a la foguera. Primer  perquè va venir sense avisar i això no es fa. Després  perquè  ja el primer dia va fer venir  als alumnes amb un davantal de cuina. Es pensa vostè que a l’ escola s’ hi cuina ? . Un altre dia els  feia portar una sabata de cada mena  . S’ imagina que els alumnes els agafa per  aquesta moda .Quin problema que tindrien les fàbriques ! El dia de la corbata li puc deixar passar perquè anaven tots molt elegants . I el dia de les ulleres de sol ja és imperdonable, increïble, jo vaig quedar estorat ,que no veu que els alumnes no veien ni les lletres …..

JUTGE. – Ja n’hi ha prou. Ara segui i no el vull tornar a sentir més ; em sembla que ja  ha parlat pels propers 3 anys. Té alguna cosa a dir  sobre l’ extensa exposició del fiscal, senyor Carnestoltes ?Pensi  que m’ agradaria  deixar-lo una temporada aquí amb nosaltres, però la tradició, és la tradició… i fins el moment present si les circumstàncies   ho permeten, no hi cap Carnestoltes que s’ escapi de la foguera. Com li he dit abans , la tradició és la tradició .

CARNESTOLTES.- Li agraeixo les seves paraules senyor jutge, vostè i tots els alumnes m’ han caigut molt bé. Intentaré respondre a les acusacions del fiscal . El davantal del primer dia és  perquè  a l’ escola s’ hi cuina i molt i bons productes perquè els nens aprenen molt .Una sabata de cada  mena  i les ulleres és perquè s’ acostumin una mica a  que les coses no són sempre fàcil i  cada dia treballin més per superar-se .

JUTGE.-Bé senyor Carnestoltes, m’ha gairebé convençut. Penso que té molta raó en tot el que ha dit i estic a punt de perdonar-li la vida. Què vol dir alguna cosa més , estimat amic ?
CARNESTOLTES .- Accepto el meu destí perquè sé que és la tradició però abans m’ agradaria dir unes paraules als alumnes i als mestres d’ acomiadament.
Començaré per  la classe dels grans :A l’Ainhoa que li agrada molt parlar, unes ganes de treballar, a la Zuzanna que sovint es despista, concentració per a cada dia, a la Montse , que treballa bé ,  li deixo una mica més d’ energia per calcular amb alegria . Al Pau, un alumne molt treballador , un gran palau  amb moltes cadires  perquè s’ acostumi a seuré bé  a casa i a l’ escola . Pel Pawel  vitamina I  perquè no s’ oblidi  cada dia de llegir .Per l’ Alexandre uns sobrets de camamilla perquè cada dia treballi  molt amb alegria . Per l’ Isidre vitamina A perquè no pari de treballar i  no parar. A l’ Oscar  caldrà receptar-li una estada en un convent perquè calli més sovint  i que sigui capaç de trobar quan se’n va al llit un llibre molt divertit  . Per la Zaira un glop d’ algun xarop que es prengui cada dia  abans de venir a l’ escola, dir hola i posar-se a treballar i no badar .I també un ocellet que li recordi  l’ any que ve tot el que ha après  aquí de bé .I que els nens i els mestres i jo també la trobarem a faltar l’ any que ve .
Ara els toca als nens petits: al Marc que és molt juganer, que aprengui a pintar bé, a l’Hug que no pot parar, una cadira per descansar , a la Fernanda que li agrada molt ajudar,uns caramels per començar, al Joel que li agrada molt llegir, que li porti un conte del Flautista d’Hamelí, al Radziu que acaba molt aviat, un grapat de tranquil.litat, al Guifré molta energia, perquè acabi la feina cada dia i a la Thalia que dibuixa molt bé, un bloc amb llapis i paper.

JUTGE.- Ja està bé senyor Carnestoltes .Que es compleixi la tradició. A la foguera !!!!!,

CARNESTOLTES.- Ah  !! Hem deixava els mestres . Per a tots ells paciència , no amb els nens sinó  amb els polítics que els agrada retallar  fins i tot l’ esmorzar .Fins l’ any que bé!!!! M’ ho he passat molt bé!!