DIARI DE CURS

Finals d’ octubre: DIES DE PANELLETS I CASTANYES!!!

ACTE 1
ESCENA 1

Al consultori del metge.Un cap de setmana al matí a les 10:30.
Hi ha una mare i dos fills, un fill i una filla.

METGE:(Obre la porta)Bon dia!Pots passar senyor Joan.
MARE:(S’aixeca i entra)Bon dia!En Joan te tos.
METGE:A veure Joan, vine cap aquí que ho mirarem.
JOAN:(S’aixeca i va cap al metge)Ara mateix doctor.
NARRADOR:El metge examina en Joan.
METGE:En Joan té un refredat.
MARE:També té mal de panxa.
METGE:Si té mal de panxa també pot tindre gastroenteritis.
GERMANA:(Espantada)Llavors que te un refredat o gastroenteritis?
METGE:Gastroenteritis !!
MARE:Marxem cap a casa !!
METGE:Espereu ! ,cal veure un medicament que li aniria bé per la panxa, ha de descansar molt i no anar a l’escola.
JOAN:(Trist)No aniré a l’escola i estaré tot el dia al llit.
NARRADOR: S’aixequen de la cadira i marxen cap a casa.

Ingredients

1 terrina de formatge cremós.
1/2 litres de crema de llet.
1 sobre de “cuajada”.
1 vas de sucre.
1 vas de llet.
10 galetes María.
5 cullerades de caramel líquid.

Elaboració

1 Muntem la crema de llet, hi afegim el formatge, la quajada, la llet i el sucre.
2 Ho barregem de nou tot i ho posem al foc.
3 Quan comenci a bullir el retirem .
4 Cobrim el motlle de galetes i cobrim les galetes de caramel.
5 La barreja que em retirat del foc l’afegim al motlle.
6 Ho deixem a la nevera durant 24 hores, fins que es torni més compacte.

Suggeriments

Quan més temps el deixis a la nevera més bo quedarà.

Ingredients:

-Un iogurt natural( El vas de iogurt l’utilitzarem per mesurar)
-2 ous.
-1 vas (iogurt) d’oli d’oliva verge.
-2+1/2 vas (iogurt) de farina.
-1vas (iogurt) sucre.
-1 pela de llimona.
-1 saquet de llevat.
-1 tableta de xocolata(al gust)

Elaboració:

1-En un bol es barregen tots els ingredients fins que quedi una massa homogènia.
2-Seguidament posem la massa en un recipient i la posem al forn a 180º durant 45 min.(Clavem la massa amb una forquilla per assegurar-se de que esta feta).
3-Farem la xocolata al bany Maria mentre el pa de pessic s’acaba de coure.
4-Una vegada el pa de pessic ja està fet li posem la xocolata desfeta pel damunt i el deixem refredar.
5-Una vegada fet ja ens el podem menjar.

Suggeriments:
Per damunt del pa de pessic es poden posar boles o xispetes de xocolata.

Ingredients

-500 grams de farina
-un litre de llet
-1 o 2 ous
-crema de cacau

Elaboració

1.Posar la farina amb un bol ,afegir un 1 o 2 ous i un litre de llet 2.-Batre els ingredients .
3.-Posar a la paella una mica de oli de gira-sol, treure’l i guardar-lo en una tassa . Encendre el foc .
4.-Posar una cullerada d’ oli a la paella, posar una mica de pasta ,estendre-ho amb la cullera al voltant de la paella i coure-ho un minut .
5.-Posar-ho en un plat i sucar-hi la crema de cacau.
6.-Tancar-ho dues vegades perquè la crema de cacau quedi dins .

Si algú vol, en lloc de crema de cacau, hi posar altres coses com: formatge,pernil dolç….

Tema 1 i 2

Llegir nombres 1
Sumes 1
Nombres romans Nombres romans 2
Arrodonir   Arrodonir1 Arrodonir2
Estimacions de sumes Estimacions de sumes2
Estimacions de restes Estimacions de restes 2

Dins una mina de ferro.En Joan ,un dels miners  ,està  buscant ferro i de repent troba or, un diamant  i un rubí .

ESCENA I

JOAN (Emocionat ) He trobat pedres precioses.

MINERS.(Esvalotats)Visca, li hem de dir a tothom!

Tots van a trobar l’ alcalde del poble

ALCALDE(content)Qui és el que m’han dit que ha trobat pedres precioses?

MINERS  ( Cridant) Ha sigut en Joan!

ALCALDE(Dirigint-se a en Joan)Et felicito noi, però hauràs de guardar les pedres precioses en un lloc segur.

JOAN(Pensatiu)Ho podriem guardar en un despatx de l’ajuntament en una caixa forta a dins d’un armari ?Li smbla bé senyor Alcalde?

ALCALDE(Decidit)Si em sembla molt bé, trucarè a la furgoneta de l’ajuntament perquè s’emporti les pedres precioses.

NARRADOR:En Joan se’n va tornar content cap a casa

ESCENA II

Un lladre va sentir pel televisor, que en Joan havia trobat pedres precioses i va  anar al poble per robar-les.

LLADRE(Dubitatiu)Com que el poble no té magatzem ho hauran amagat a l’ajuntament.

NARRADOR:El lladre va anar cap  l’ajuntament, però tots els policies el seguien en secret.

LLADRE(Content)Allà hi ha un armari, potser a dins hi ha les pedres precioses.

POLICIES Quiet lladre!

LLADRE(Arrepentit)No, m’han atrapat!

Els policies agafen al lladre pel clatell i se l’ emporten .

Hi havia una vegada un garaig on hi havia motos ; hondes ,vespes, harleys, motos de cros,,,i tot tipus de motos que per la nit es reunien per queixar-se dels seus amos .
Primer van començar les motos de cros”A nosaltres ens tiren a terra ,ens embruten de fang ens destrossen i a vegades amb alguna pedra ens fan malbé les rodes ” . Estaven molt enfadades .
Després van agafar la paraula les vespes :”A nosaltres ens fan anar massa ràpid,no saben que no correm, som per anar tranquil-les i passejar”.Estaven esgotades .
Després van parlar les harleys : ” A nosaltres ens fan anar lentes i volem córrer i en el cas d’ algunes no ens netegen mai, quan ens encanta sempre anar elegants. També ens deixen alguna vegada al carrer . A veure si ens perdran “.
Una nit les motos van decidir que deixarien de funcionar un dia a veure si els amos s’ adonaven del problema .Van decidir avisar a totes les motos del món.Algú va pensar que haurien de parlar amb els cotxes, patinets, bicicletes i tot cosa amb rodes .
Van parar de funcionar durant un dia .
Aquell dia un noi de 26 anys que tenia una vespa que tractava molt bé havia d’ anar a la universitat però ….

Continuarà

Hug 3er

Hi havia una vegada un gat que vivia en una casa abandonada. Era un gat gran, allargat i de color gris.
Cada dia anava a caçar al camp de davant de casa seva. Un dia va veure un ocell. El gat es volia menjar l’ocell però va veure que l’ocell era molt bonic. Li va fer pena.
L’ocell va marxar, agraït de que no se’l mengés. El gat va continuar caçant però no va caçar res. De cop i volta va veure venir a l’ocell. El gat al marxar cap a la casa pel camí es va trobar un nen. Es deia Jordi, tenia deu anys, tenia el pel castany i els cabells marrons. Tornava de buscar bolets. Portava molts bolets a la cistella i estava molt cansat. Vivia en una masia vora el bosc amb els seus pares.
El nen per agafar l’ animalet i li va donar una mica d’entrepà.
Aleshores el nen va agafar el gat i se’l va emportar cap a casa.
El gat hi va anar molt content perquè tenia molta gana i a casa del nen , pensava, que li donarien menjar.
A l’ arribar a casa no li van donar menjar i el van tancar al garag dins de una caixa de cartró. L’ocell va saber que el gat estava a la masia.
Va decidir ajudar-lo : va entrar per la finestra del garaig i va sentir el gat dins de la caixa de cartró.
L’ocell va començar a picotejar la caixa fins que va fer un forat. Llavors el gat va sortir de la caixa i tots dos van sortir per la finestra i van anar cap al bosc.
A l` arribar al bosc, tots dos van anar cap a la casa abandonada i van viure els dos junts . El gat sempre va estar agraït de l’ocell. Van viure feliços sempre.

Ainoa 4art
FI

Aquesta setmana hem celebrat l’ aniversari de l’ Ainhoa . Ja n’ ha fet 11. Per molts anys !!!

LES FOTOS

Hi havia una vegada un home que es deia Joel.
Treballava en una empresa de mobles i treballava molt. Era alt, tenia el cabell marró i tenia 45 anys. Vivia amb la seva dona, la senyora Lluïsa ,i la seva fills, l’Anna, que tenia 4 anys. Quan l’home s’aixecava la seva dona i la seva filla ja havien marxat.
Aquell divendres al Joel li va sonar l’alarma a les 9 del matí, com cada dia, s’aixecava pensant lo malament que s’ho passaria al treball.
Quan va anar al lavabo a vestir-se, pentinar-se i rentar-se la cara es va trobar la roba ja preparada. Va pensar que se l’ havia preparat ell la nit anterior .
Seguidament va anar a la cuina a esmorzar Es va trobar l’esmorza fet!! Va pensar que havia sigut la seva dona.
Finalment va tornar a anar a l’habitació a fer el llit i agafar el maletí, però el llit ja estava fet. El Joel es va sorprendre molt!!!
L’home amb una mica de por va dir “hola” cridant una mica , llavors al cap d’uns segons va sentir una veueta que deia:
-Hola, aquí dalt, sóc el teu àngel de la guarda i només em pots veure tu.
L’ home es va sorprendre al mirar cap a dalt i va veure com un angelet el mirava des de dalt del seu cap. En Joel el va mirar i li va preguntar:
-Així que tu estàs aquí per fer-me la feina?
L’àngel va fer que si amb el cap i el Joel va somriure ,va agafar el maletí i va marxar cap a treballar. Al principi li agradava molt la idea perqu’e no havia de fer res , però al cap de unes setmanes es va començar a avorrir perque no havia de fer res.
Una nit a l’arribar a casa ,el Joel li va dir a l’àngel:
-No m’agrada que m’ho fagis tot!!
-Vale, llavors què fem?-va respondre l’àngel.
-Jo puc fer algunes coses i tu unes altres o només ajudar-me?
-Si!!!Molt bona idea!!-va dir l’àngel content.
-Doncs ,ja està!!- va dir el Joel i se’n anar a dormir.
A partir d’aquell moment l’home va poder treballar sempre amb ajuda de l’àngel.

Vet aquí una vegada ,en un garatge públic , els cotxes cada nit es trobaven per protestar de les coses que els feien els humans. Ara mateix començava una assemblea:
-El meu amo em tracta de qualsevol manera. Fuma dintre meu , cosa que hauria de estar prohibit i, a més a dintre dels cotxes, molta gent, quan el cotxe esta brut o fa pudor no hi posen cap ambientador – va dir el Peugeot.
– De vegades el meu amo fa patir el meu motor, no canvia de marxa i em costa molt accelera -va dir el Mercedes set places.
-Ara li toca parlar al cotxe vell -va dir el Ferrari.
-Com que sóc vell el meu amo ja no m’arregla . Com que costa molts diners arreglar-nos, ens venen i no ens agrada!
-Quan anem per la carretera el meu amo supera el límit de velocitat. he sabut que n’hi ha que van a 300 quilòmetres per hora i després hi ha accidents a la carretera – va dir el Ferrari de 1000 cavalls.
-El meu amo no vigila de no ratllar-me i de xocar . Hi ha altres amos que vigilen, però no n’hi ha masses. Hi ha molta gent que a l’obrir la porta del cotxe xoca amb la paret i això es com si ens pessiguessin i això no ens agrada!
-No sé de que us queixeu, a nosaltres ens tracten genial, jo vaig sempre net, sense cap ratlla i em porten a les exposicions- va dir el cotxe antic.
-És clar perquè vosaltres sou relíquies, tothom us admira . De nosaltres n’hi ha molts, però no som gaire admirats!- va dir el cotxe nou de gasoil.
Es va sentir la porta d’entrada i els cotxes es van quedar quiets com estàtues. L’amo del garaig i propietari d’un dels cotxes va veure que els cotxes estaven desordenats i va deduir que els cotxes intentaven protestar per les coses dolentes que els feien la gent.
L’amo del garaig ho va dir a tothom i els cotxes van ser mès respectats a partir d’ aquella nit.

Joel 5è

Hi havia una vegada dues cosines que es deien Rut i Ainoa . La Rut tenia 3 anys, era baixeta, tenia el pèl curt i ros i els ulls blaus. L’Ainoa tenia 9 anys, també era baixeta, tenia el pèl llarg i negre i els ulls marrons. Estaven de vacances a casa de l’àvia a Balaguer.
Cada estiu anaven a passar les vacances a casa de la seva àvia.
Una nit, van pensar de montar una tenda de campanya al jardí. Despres de montar la tenda de campanya, quan estavem dormint, va aparèixer un gos que parlava .
Els va esplicar que ell coneixia un lloc molt bonic amb moltes flors.
La Rut i l’Ainoa el van seguir. Quan van arribar van veure molts nens i molts llacs.
Després de jugar tota la nit i de conéixer molts nens van descansar. Els nens tenien la seva edat.
Els nens al matí van marxar cap a casa seva perquè havien d’anar a l’escola.
L’escola estava envoltada de flors.
En aquell planeta només hi havia nens.
Quan van marxar tots els nens, la Rut i l’Ainoa van continuar jugant elles dos soles.
Quan es van cansar de jugar i es van adonar que tot havia sigut un somni. Les dues havien somiat el mateix .
Les dues nenes van desmontar la tenda, la van deixar al garaig ,i després d’ esmorzar ,li expliquen el seu somni a la seva àvia .

Ainoa 4art

Vet aquí una vegada en una masia de França hi vivia un gat que es deia Barbudet perquè sota de la seva cara li baixava el pèl de manera que semblava una barba .
També hi vivia un gos que es deia Paco i era molt maldestre.
Els seus amos els tractaven molt malament, només els donaven menjar cada tres dies i estaven sempre molt cansats perquè només els deixaven dormir 3 hores al dia i els feien treballar gairebé durant tot el dia i mai els deixaven jugar.
Ningú ho hauria dit però el gat i el gos eren amics. Com que feia molt temps que es coneixien es van fer amics. Al gat no li agradava la carn i al gos no li agradava fer de pastor, que era normal perquè ell no era de raça pastor, ell era un dàlmata.
Un dia, tips de que els tractessin tant malament, van decidir marxar de casa. Ho van fer quan tothom dormia, es van escapar per la finestra.
Els animals no havien sortit mai de la masia perquè els amos no els treien a passejar.
Després de caminar durant 24 hores van arribar a un poble . En aquell poble hi havia molts comerciants, aquell poble més bé era una ciutat petita.
Mentres voltaven pel poble un comerciant va atreure els dos animals amb un grapat de pinso i un tros de peix. Quan el Paco i el Barbudet van arribar al costat de l’home, el comerciant els va tancar a tots dos al maleter del seu cotxe.
El comerciant s’emportà en Paco i Barbudet a la seva gran mansió. El comerciant els va tancar en un gàbia i va deixar la gàbia en una cambra fosca i molt lletja.Aquest els tractava encara pitjor que els seus anteriors amos, perquè no els donava ni aigua ni menjar durant la setmana . Els pobres animalets van aguantar sense morir-se de set o de gana.
Durant aquells dies, el lladre els feia treballar amb altres gats, gossos i altres animals que havia atrapat.
A l’hora d’anar a dormir es van trobar a una gallina que es deia Po.
Tots tres van estar pensant una estona com escapar d’allà i de seguida es van fer amics. Van provar d’escapar per la finestra però la finestra era massa alta, així que es van pujar un a damunt de l’altre i van escapar, tornaven a estar sols.
Un dia un home i la seva dona, en Joan i Dove, els dos eren molt simpatics amb els animals així que van mirar els tres animals mig morts i se`ls van emportar a casa seva./
Aquests si que els tractaven bé, els deixaven jugar, dormien 9 hores, menjaven dos cops al dia, els treien a passejar cada dia i els portaven al veterinari quan calia .
A partir d’aquell dia van viure feliços per sempre més, i mai més van tenir un amo que els tractes tant malament.

Joel 5è