CURS 2016 -2017
L’ àvia i el lleó
Diuen que fa uns 80 anys, cap allà als anys 30 del segle passat hi va haver una àvia que es deia Maria.Ella vivia a Barcelona,tenia el cabell de color marró,tenia 73 anys i li agradava molt cuinar.
Un dia de bon matí es va llevar i va encendre la televisió.Va escoltar que un lleó s’havia escapat del zoo.
Aleshores va anar a la cuina a agafar el seu esmorzar,però en aquell moment…va veure que hi havia el lleó dins de la cuina.Al principi la senyora Maria es va espantar,però al cap d’una estona es va tranquilitzar.
Ara la questió era:com treia aquell animal de casa seva? Ho va provar tot:arrosegar-lo fins a fora de casa seva,posar-lo a dins del cotxe i portar-lo fins a un bosc…Res!No hi va haver manera! El lleó era molt tossut .Semblava que li agradava aquell lloc, estava fresquet a la cuina.
La senyora Maria no sabia que fer,però al cap d’una estona rumiant va decidir quedar-se’l .
Van viure molt feliços,tant feliços que al cap d’uns mesos la senyora Maria va ser famosa per tot el món i actualment encara hi ha gent que recorda a la senyora Maria i el seu lleó passejant per Barcelona.
FI….
El castor i el llenyataire
Fa molt i molt de temps en un bosc molt llunyà hi vivia un llenyataire. Era alt i barbut i tenia una destral molt gran per tallar els arbres del bosc .
Des de sempre havia tingut problemes amb un castor que li robava els troncs que tallava per a fer-se la seva casa.El castor era petit,ràpid i fort i tenia unes dents molt afilades.Vivia en una presa al riu del bosc .Una presa de fusta feta amb els troncs que li robava al llenyataire.
El llenyataire feia temps que pensava com podia solucionar el seu problema però el castor sempre se li escapava .Un dia llenyataire va pensar que si amagués els troncs a l’altra riba del riu el castor no li robaria perquè pensaria que el llenyataire ja no en tallava .
Va anar a tallar troncs,com cada dia , amb la seva destral.Quan anava a creuar el riu,va relliscar va caure al riu, i va començar a baixar riu avall per culpa de la corrent.
El castor que l’estava vigilant sense que el llenyataire se n’ adoné,el va anar a ajudar.Com que es coneixia les aigües d’aquell riu,va nedar riu avall,el va agafar pel braç i amb molta força el va poder treure de l’aigua.
Des d’aquell dia el llenyataire va decidir compartir els troncs amb el castor i ell l’ajudava a talla-los.
I conte contat ja s’ha acabat.
FI
El nen i el lleó
Fa molts anys hi havia un noi que vivia al mig del bosc.El nen tenia 16 anys.Era alt i es deia Josep.Vivia amb els seus amics, el Carles i l’ Antoni. Els seus amics tenien la seva mateixa edat .
En Josep era aventurer.Quan passejava pel bosc tot el que veia interessant s’ho apuntava en una llibreta.
Un dia en Josep va anar a una selva . ERa un lloc on no havia estat mai però l’ aventura li agradava . Allà hi havia molts tigres i lleons. Quan en va començara veure li va agafar por .Tenia molta por!.
A la tarda del primer dia van acampar i en Josep va anar a explorar . Els seus amics mentrestant estaven muntant la tenda . En Josep havia de travessar un pont que estava trencat. En Josep va haver de tornar amb els seus amics a dir-los-hi que hi havia un pont trencat i que l´havien d´arreglar. Ells li van dir que l´arreglarien l`endemà ,. Després de passar la nit, l’ endemà es van aixecar aviat i el van arreglar i van travessar-lo .
Al cap d’ una estona van trobar un lleó que estava mig mort.En Josep corrents li va donar un medicina i se’ l van emportar al campament encara que l’ animal pesava molt i els feia una mica de por .
El lleó es va recuperar, el van deixar a la selva i ells van tornar a la seva casa al bosc.
FI! …
L’ avi i el lleó
Fa molt temps en una ciutat molt llunyana hi vivia un avi . L’ avi tenia 80 anys i vivia sol . Al costat de casa seva hi havia un zoo.L’avi era alt i molt fort.Li agradava passejar pel zoo i veure animals.
Cada dia anava a veure un animal diferent.Un dia va anar a veure un lleó.L’animal quan va veure l’avi va saltar la reixa.L’avi va marxar corrents cap a casa seva.El lleó el va deixar i es va quedar trist i se’n va tornar al seu lloc .
L’avi com que li agradaven molt els lleons va anar a veure un altre lleó .Però resulta que el lleó que va anar a veure era el mateix d’abans.El lleó quan l’avi estava distret va saltar i li va mossegar la roba del jersei.L’avi es pensava que li volia fer mal,però el lleó volia que l’acariciés i l’adoptés.Però l’avi no ho sabia.
El lleó va tornar a entrar a la reixa una altra vegada.Al dia següent l’avi va tornar al zoo i va anar una altra vegada a veure el lleó.El lleó quan el va veure es va atansar.L’avi ja va entendre que volia,que l’acariciés.
Aleshores el lleó va saltar la reixa i l’avi no va marxar corrents perquè sabia que volia el lleó.L’avi el va acariciar molta estona i el lleó quan en va tenir prou va tornar dins la reixa.L’avi va marxar cap a casa.Els dos tenien un secret:el lleó podia sortir però ningú ho sabia.
L’avi cada dia l’anava a veure.Es van fer molt amics.El lleó necessitava companyia perquè ja era vell.
S’ha de tenir confiança
FI
El pescador i el dofí
Vet aquí una vegada en un poble petit vora el mar vivia un pescador .Es deia Marc ,portava un barret ,una camisa curta i uns pantalons curts de color verd i vermell .
Un dia mentre pescava va veure un dofí gran de color blau marí .Estava a la sorra de la plaja tumbat i semblaba que volia tornar a l’aigua, però com que pesava molt no es podia moure.El pescador va anar a veure que li passava. El pescador va intentar ajudar-lo però i no va poder.
De tan ajudar el dofi li van entrar ganes de beure. A la barca sempre portava un termo amb camamilla que es feia cada mati abans de marxar.
Quan se la va beure es va sentir una mica estrany, però de seguida es va sentir més fort que abans . Va tornar a on estava el dofi i amb totes les seves forces va aixecar el dofi i el va anar a deixar al mar. L’ animal es va dirigir cap a mar endins però abans va saludar amb un crit al pescador .El dofí estava feliç.
El pescador es va fer famós i la camamilla es va vendre per tot el món.
Cada mati el dofi anava a visitar al pescador quan en Marc sortia a pescar.
XVI Trobada Pedagògica. Teresa Durán.
Setmana de la màgia
La meva autobiografia
Hola em dic Ainhoa Ruiz Catena.
Vaig néixer el 26 de setembre del 2006 a les 12:20 del matí a Lleida.
Em dic Ainhoa però els pares em volien posar Miriam o Aitana.Vaig començar a caminar amb un any- Me’n va ensenyar la meva avia.Em van começar a créixe les dents amb nou mesos.
Els meus avis tenien un cotxet i com em tenien molt mimada amb 3 o 4 anys em portaven amb ell.De petita era molt tranquil·la.
La meva mare es diu Antònia o Toñi, és baixeta, morena i treballa de secretaria.El meu pare es diu Mario, és prim . moreno i treballa de mecànic i de xòfer.
Els meus pares i jo, vivim en un poble que es diu Cubells en una casa.
Els meus avis no viuen amb mi ; uns avis viuen a Terrassa i a Tarragona i la meva àvia viu a Albelda.
Vaig a l’escola Sol Naixent de Cubells des dels 3 anys.Dels 3 als 5 anys vaig començar la escola molt conenta i vaig fer molts amics.
A partir dels 6 anys em van començar a ficar deures.M’agrada molt matemàtiques.
Les meves aficions són la gimnàstica artística.
El meu esport es el basquet mai m’havia agradat tant com ara.
Les meves millors amigues són la Carmeta i la Maria.Els meus altres amics són la Nayara, le Paula, el Pau, la Montse i la Zuzanna.
Comentaris