Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
CURS 2016 -2017
El rei conill!!!
8 anys
per c5001436
a CURS 2016 -2017
Fa anys i anys a la sabana africana hi vivia un lleó molt vell. Tenia el cabell groc, el cos taronja i era alegre.
El lleó era el rei d la sabana però com era vell es va morir. No tenia família, perquè els seus últims fills havien estat portats a un zoo. Tampoc hi havia cap més lleó en aquella zona. Calia que trobessin algun animal per ser rei. Era tradició en aquella zona de la sabana que el rei portés un collaret perquè tothom sabés qui manava .Així doncs els animals d’ aquell lloc tenien un problema : calia trobar un rei .
Els consellers del rei, el tigre i l’ elefant van convocar una reunió amb tots els animals de la sabana i el tigre els va explicar:
-Amics meus ja que el nostre rei s’ha mort hi ha cap més lleó entre nosaltres, hem decidit que cal que busquem algú que ens representi .
Tothom escoltava amb atenció. Ell va continuar:
-Hem amagat el collaret que ha portat tots aquests anys el lleó en algun lloc de la sabana. Qui el trobi serà el rei. Nosaltres no hi participarem.
Tots els animals van acceptar i es van posar a buscar-lo.
Van passar mesos i ningú, el trobava. Havien buscat per tot arreu: Per damunt i per sota dels arbres, pels forats , entre els arbustos, entre les fulles…
Un dia, un conill jove va anar a passejar. El conill era petit, marró i amb taques negres i blanques .Era un animal alegre al que tots els animals respectaven perquè era molt ràpid i cap caçador de la sabana havia caconseguit atrapar mai .
Mentre anava passejant el conill tenia molta molta calor ja que era estiu . Va anar a donar-se un bany a un petit llac que hi havia a la vora del seu cau . Va estar-se una estona nedant i quan ja estava a punt de marxar va fer l’ última bussejada .
Mentre estava bussejant va veure alguna cosa que brillava al fons del llac . Va acabar de baixar més avall per veure què era .
Quina sorpresa!!! Era el collaret!!!
Ràpidament , molt emocionat va anar a trobar els consellers del rei, el tiqre més vell i l’ elefant .
Uns dies més tard el conill es va convertir amb rei. Diuen que va ser un rei molt savi assessorat en tot moment pels seus cinsellers : el tigre i l’ elefant .
EL CÉRVOL I EL COCODRIL
8 anys
per c5001436
a CURS 2016 -2017
Fa molt i molt de temps,en una cabana feta de branques vivia un cérvol alt,ràpid i pelut.Era jove .Sempre estava content i era molt treballador.Portava al coll un penjoll amb una dent de cocodril que s’ havia trobat a la vora del riu on anaven a beure aigua tots els animals.
Un dia molt calorós,mentre s’estava refrescant amb tres companys més el va atacar un cocodril llarg,fort i que semblava afamat.
El cérvol va començar a córrer però amb la sorpresa va ensopegar amb una pedra i va caure a terra. Ràpidament,el cocodril se li va tirar a sobre i el va i el va agafar.Però quan el cocodril es va moure per donar-li una queixalada al coll,li va veure el penjoll.
De cop l’ animal encara que estava molt afamat va recordar el que li havien explicat els seus avantpassats .No s’ho podia creure,era la dent del seu avi.
El cocodril li va dir que li perdonaria la vida si li deia on l’havia trobat.El cérvol li va dir que se l’havia trobat a la vora del riu i li regalava el penjoll si li perdonava la vida.
I així ho van fer.
Des d’aquell dia el cérvol no va ser molestat per cap altre cap cocodril.Tots els cocodrils sabien que aquella dent era del cocodril més famós que havia existit en aquella zona .
El gat i l’ ocell
8 anys
per c5001436
a CURS 2016 -2017
Fa un parell d’anys en un bosc proper a les parts més altes del Pirineu hi va haver un ocell que despertava cada matí a tots els animals del bosc amb el seu cant.Aquest ocell tenia les plomes de color verd,vivia en un pi,era molt alegre i li agradava molt cantar.
Un dia un gat que passejava pel bosc -ja sabeu tots que als gats els encanta caçar ocells-va veure a aquell ocell dormint a la branca d’un arbre i va decidir atrapar-lo i menjar-se’l.
El gat tenia el pèl gris- el que el feia dificil de detecta i amés era molt sigilós-,tenia els ulls blaus,era molt trapella i no tenia molts amics. perquè normalment els gats només tenen amics per interessos i aquest era un d’ ells .
Aleshores el gat es va enfilar fins a la branca on hi havia l’ocell, el va agafar amb les dents, va saltar de l’ arbre i va anar a buscar una ombra per menjar-se´l . Finalment se’l va cruspir.
Després del gran sopar li va agafar son i va marxar a dormir a la seva cova,que era on vivia.
L’endemà al matí el gat es va despertar ja que feia una estona que sentia un cant familiar però que no sabia d’on venia.
Va buscar per tot el bosc,però no va trobar l’origen del cant.Llavors es va adonar que el soroll sortia de la seva panxa. Es va començar a espantar. semblava que tenia algú dins . Finalment va entendre que l’ocell que sabia cruspit el dia anterior era qui feia el soroll.Com podia ser ? Potser encara era viu quan se’ l va menjar o potser era cosa de màgia ???’
El gat va comprendre que aquell ocell cantaria tots els matins i no el deixaria dormir gens,però lo pitjor era que a partir d’aquell dia ell seria el nou despertador.
El gos i el conill
8 anys
per c5001436
a CURS 2016 -2017
Fa molt temps en una casa de pagès tenien un gos.Bé en tenien més de gossos però aquesta història parla del Xuan un gos una mica especial El gos era gran,tenia les potes llargues i el pÈl marró.Era un gos esverat.
Cada dia , després de fer enfadar algun dels seus companys que tenien lligats al voltant de la casa de pagès, sortia a passejar pels voltants de la masia . Normalment caçava algun conill i se’l menjava . El solia trobar als camps del voltant .Un dia el gos va anar a caçar però no va trobar cap conill.La majoria dels conills havien marxat de la zona perquè tenien por d’ aquell gos tant esverat que a diferència dels seus companys que sempre estaven lligats , ell sembpre voltava .El gos va tornar cap a casa.
Al dia següent va tornar al camp i va trobar un conill.El va intentar agafar però el conill va fugir cap al seu cau.Com que el gos no hi cabia dins del cau va marxar cap a casa seva.
Cada dia tenia més gana pequè s’ havia acostumat a menjar conill i el que li donaven a la masia no li agradava .No sabia que fer.
Al dia següent el gos va tornar al cau del conill i li va dir que tenia molta gana i no trobava res per a menjar.El gos li va comentar si el podia ajudar a trobar un lloc .
El conill li va dir que si però ell menjava herba i que no se’n fiava.El gos li va prometre al conill que si sortia del cau no li faria res .
El conill no va trobar solució perquè al gos no li agradava l’herba.El conill va intentar convèncer al gos de menjar herba però… no el va convèncer.Cada dia el gos s’estava quedant més prim.
Finalment el gos li va dir al conill que menjarìa herba.Va ser un dels primers gossos herbívors .
I es van fer amics per sempre.
El hàmster mut i l’ home sord
8 anys
per c5001436
a CURS 2016 -2017
Vet aquí una vegada, hi havia un home sord. Es deia Joan i tenia 22 anys. Portava el cabell curt. Tenia un hàmster al que li havia posat Ramon .
Vivien en un poble petit de la plana de Lleida. L’home era sord i el hàmster mut. No podien comunicar-se perquè un era sord i l’altre mut. I d’això tracta l’historia.
Ja n’estaven tips de no poder-se comunicar.
Un dia mentre passejaven pel poble, que era el que els agradava mñés als dos, van intentar inventar un mètode per poder-se comunicar. Amb el hàmster damunt l’ espatlla tots dos pensaven i pensaven però no van poder trobar cap mètode.Després d’ un passeig fins a la posta de sol tots dos van tornara casa . Es van posar molt tristos.
Mentre tornaven a casa pel camí van trobar un senyor ja gran que es deia Lluís .
-Per què esteu tant tristos? -va preguntar aquell home vell.
Cap dels dos no va respondre , perquè l’home no podia escoltar el que li preguntaven i el hàmster no podia repondre. L’home vell va arribar a la conclusió: L’home era sord i el hàmster mut i va preguntar al hàmster si ell era mut i l’home sord i el hàmster va fer que sí amb el cap.
El Lluís li va ensenyar una frase al hàmster amb l’idioma de signes per dir-li a en Joan que havien d’anar a una escola per aprendre l’idioma de signes.No el normal sinó un per poder-se comunicar un animal i una persona Però l’escola era en un lloc molt llunyà, al Tibet a Àsia.
Ells hi van voler anar. Primer van agafar un avió fins a París, després un tren fins al Tibet i finalment un cotxe fins arribar a aquell poble ,
fins a l’escola. Es van quedar a viure allà durant una temporada.
En dos anys ja interpretaven l’idioma de meravella . Van estar molt agraïts als mestres que els hi van ensenyar .
Llavors van decidir tornar cap a casa.
I just quan van arribar , va trucar el pastisser a la porta. Portava la mona en un carro , ja que era Pasqua . L’home es va menjar un tros de la mona i el hàmster una altra mica .
I conte contat ja s’acabat.
El ratolí i la nena
8 anys
per c5001436
a CURS 2016 -2017
Hi havia una vegada un ratolí que vivia en un forat d’ un pi en un bosc proper a un poble . Aquell ratolí vivia sol perquè encara era molt jove .Aquell ratolí era petit i molt llest.Era de color gris.
Un dia , com feia sovint per buscar menjar ,va anar a passejar del bosc.Aquell dia es va despistar i va baixar fins al poble .
Va trobar una casa amb la porta oberta.El ratolí va entrar a la casa i es va menjar un plat de sopa que va trobar sobre la taula.Al cap d’una estona va venir una nena i va veure que algú s’havia menjat la sopa.
La nena tenia 10 anys ,era baixeta , tenia el pèl ros amb metxes marrons.La nena no sabia qui s’havia menjat la sopa.Aquell dia la nena dinava sola perquè els seus pares estaven a la presó i ella havia sortit feia poc de l’ escola . Aleshores la nena només va poder menjar una mica de pa amb botifarra que li havia deixat la seva mare .
Al dia següent la nena es va despertar , va esmorzar i va marxar cap a l’ escola . Al migdia va preparar-se una sopa per dinar.Quan es va despistar algú s’havia menjat la sopa.Calia averiguar qui era.
A la tarda la nena es va preparar una altra vegada una sopa per a menjar-se-la.Va veure que un ratolí passava per allà.La nena es,va amagar sota la taula.Al cap d’una estona la nena va veure al ratolí que provava la sopa.
La nena el va intentar atrapar però se li va escapar.
El ratolí quan va pensar que no hi havia ningú va tornar a sortir però la nena quan el ratolí sortia el va atrapar.
La nena volia matar al ratolí.El ratolí li va dir que si no el matava l’ajudaria i podria jugar amb ell .Resulta que el ratolí era màgic perquè parlava.La nena li va explicar que els seus pares,estaven a la presó si el podia ajudar a treurè’ls.El ratolí li va dir que si.
Van anar a la presó.El ratolí com que era petit i no el veia ningú va entrar a la presó per la reixa.Va trencar amb les dents les cordes que tenien lligats els seus pare,va mossegar el pany de la porta i van obrir la porta,i van sortir al carrer.
La nena quan va veure els seus pares els va donar una abraçada.Van anar cap a casa i van viure tots junts.Ningú va saber on .El ratolí es va quedar a viure amb ells.El ratolí dormia a l’habitació de la nena i pel mati passejava.
La mona!!!
8 anys
per c5001436
a CURS 2016 -2017
Ja fa gairebé un mes vam celebrar la mona.
Tot va començar quan vam arribar d’un viatge que havíem fet a Londres amb els meus pares i el meu germà.
El meu pare es diu Mario, té 40 anys i té el cabell i els ulls de color negre.És una persona molt amable . Porta un camió .
La meva mare es diu Toñi .Té 40 anys i té el cabell arrissat i marró i els ulls negres.treballa de secretària i m’ estima molt .
El meu germà, el Pol, té 16 anys .Té el cabell marró i els ulls també.És molt treballador i gens rondinaire i a més li agrada jugar a basquet . I jo, l’Ainhoa una nena normal divertida,”quegica” i guapa, bé és el que hem diuen .. Sóc baixeta ,tinc el cabell i els ulls marrons i tinc 10 anys.
Vam arribar de Londres a les 12 del matí a l’aeroport de Barcelona.
Vivim a un pis petit de Barcelona .
A Londres vam comprar un bonic pastis el qual faríem servir com a mona.
Vam arribar a casa esgotats pel viatge i jo em vaig asseure al sofà. La mare em va dir que els ajudés i posés la roba a l’ armari .Vaig deixar el pastis damunt de la taula i després de posar la meva roba a l’ armari vaig marxar a fer un passeig.
Com ja he dit, jo sovint protesto. Quan vaig arribar a casa per dinar hi havia un plat de puré i espinacs amb patates xafades. Em vaig enfadar molt. Quina mena de menjar era aquell, quin fastig!
Em vaig començar a enfadar però com ja era de costum, no vaig tenir més remei que menjar-me-la.
Després de menjar em vaig estirar a l sofà i em vaig adormir.
Al cap d’una estona em vaig aixecar i els meus pares em van dir que la mona havia desaparegut. Jo m’ho vaig creure.
Ràpidament vaig agafar la bici i vaig anar a una pastisseria al costat de casa .Vaig comprar una altra mona ja que jo en volia menjar. Al cap d’uns 20min vaig tornar a casa, vaig entrar al menjador i taxam… Adivineu què?? M’havien enganyat !! Els pares i en Pol tan tranquils s’estaven menjant la mona. Havia après que no m’he de queixar per tot.
Al final ens vam menjar les dos mones i tot va acabar bé.
La gallina d’ or
8 anys
per c5001436
a CURS 2016 -2017
L’any tirolany hi va haver un granger que es deia Edu.Ell tenia 53 anys,vivia en un poblet anomenat Salàs,tenia el cabell marró i era molt alt.La seva feina era cuidar les gallines d’una granja molt gran.
Quan va arribar la Setmana Santa,el seu nebot va anar a passar uns dies amb ell.El nen es deia Albert,tenia 8 anys,era ros i era molt simpàtic.
Un dia l’Albert li va preguntar al seu tiet si li compraria una mona i ell va acceptar.L’Edu sabia que el seu nebot volia un ou de xocolata,aixi que va anar a comprar-lo.,però…no en va trobar cap en tota la comarca!
Ell buscava una solució,però no hi havia manera.Aleshores va marxar a la granja i quan va arribar-hi…va veure que hi havia una gallina diferent a les altres:tenia les plomes daurades.Ell,sorprés,la va agafar i va veure que havia posat un gran ou de xocolata!
El granger sabia que si venia aquella gallina es faria ric,però va decidir quedar-se-la i cuidar-la.
Finalment l’Albert va rebre la seva mona amb l’ou de xocolata i l’Edu va decidir canviar de feina i fer-se pastisser.Des d’aquell dia ell i la seva gallina van viure feliços per sempre.
FI
Aniversari Adrià
8 anys
per c5001436
a CURS 2016 -2017
La planta màgica
8 anys
per c5001436
a CURS 2016 -2017
Fa 130 anys , un pagés anomenat Eslomó vivia en una casa al camp amb un ruquet, tres porcs i quinze gallines. El ruquet tenia el pel gris i negre i ,ora el company inseparable de l’Eslomó.L’ Eslomó tenia 55 anys i ja tenia el cabell gris perquè havia de pensar molt .
Un dia el pagés va anar a donar menjar als animals, va agafar al ruc i hi va pujar . Tots dos van anar als camps de conreu a buscar llenya. Feia molt fred i a l’arribar a casa, el pagès va començar a estornudar, s’havia refredat. Va trucar al metge del poble de seguida. El metge va arribar amb un sis-cents . El metge, va entrar i va dir :
-Aquest noi està molt refredat!
-Només es pot curar amb una herba que creix a les muntanyes més altes!- va comentar el metge.
L’Eslomo no es podia moure. El ruquet va agafar a un dels porcs i van marxar cap a les muntanyes.
Van trobar un llac que no podien travessar caminant i el van travessar nedant. Després de moltes aventures van arribar a les muntanyes. Van agafar la planta i van tornar cap a casa.
Li van donar la medicina i l’Eslomo i en un dia es va curar.
Conte contat ja s’ha acabat.
Comentaris