El que faig cada dia.

Cada dia al dematí
vaig al lavabo a fer pipí.
Adormida em vaig a vestir, pentinar
esmorzo i cap  a l’escola començo a anar.

Sóc la primera en arribar
i l’última a la classe a entrar.
Seguidament ens posem a treballar
fins a l’ una que a casa anem a dinar.

A les tres a l’escola tornem a anar
tots els dies coses diferents cal estudiar!
Els dies d’educació fisica juguem
i a les quatre i mitja ,marxem.

A l’acabar l’escola al parc he anat
i després els deures he acabat.
A la nit em poso el pijama, i a sopar!
i a les deu i vint, a descansar!

Poema: el que faig els dissabtes

El dissabte al matí em vaig aixecar,

i després vaig esmorzar.

Els deures vaig acabar,

i una dutxa em vaig passar.

 

Quan m’acabo de rentar,

amb molta gana me’n vaig a dinar.

Una bona amanida em vaig menjar,

i després de dinar, el televisor vaig mirar.

 

A la tarda, el berenar em vaig menjar,

un bon plàtan i unes galetes em vaig preparar.

Amb el meu padrí, a un joc de taula ens posem a jugar,

fins que el meu pare arriba de treballar.

 

Una bona pizza per sopar,

i unes patates braves vam preparar.

Una bona pel.lícula posem,

i molt bé ens ho passem.

Quan ja és de nit,

tots ens anem al llit.

 

 

Joel Boixadera

El que faig cada dia

Cada dia de bon matí

em trec les lentilles i em poso a llegir,

Al cap d’una estona em començo a vestir

esmorzo , i em preparo per sortir.

 

Quan arribo a l’escola em poso a estudiar

i quan és la una me’n vaig a dinar.

Aleshores l’Angi em serveix el menjar

i quan acabo,em poso a jugar.

 

A les tres a classe torno a entrar

i molt content,em poso a cantar.

Quan són les quatre i mitja surto de l’escola

i em menjo el berenar que porto a la carmanyola.

Després tots els nens marxem al parc

i jo jugo amb el meu amic Marc.

Finalment a la nit després de sopar

m’estiro al llit i em poso a somniar.

Fem matemàtiques a l’ hort .

El dijous passat, vam començar a plantar l’ hort de l’ escola . Vam aprofitar per recordar alguns conceptes matemàtics treballats últimament : perímetre,clases de polígons, parts dels polígons ( vèrtex,angles, costat ),mesurar, pasar a les diferents unitats del sistema mètric, área….Finalment vam plantar enciams i tomaqueres.


Faula .

Vet aquí una vegada en un poble on només hi vivien animals, hi vivia una gata. Era gran, tenia el pel blanc i taronja i era molt dolenta.
Sempre anava robant menjar i culpava als altres per a que no l’agafessin.
Un dia va anar a casa de la seva amiga l’ànec. Mentre l’ànec va anar al lavabo la gata va aprofitar per robar-li tot el menjar i li va dir com a excusa que havia d’anar a comprar, va marxar.
L’ànec en veure que li havien robat tot el menjar va pensar que havia pogut ser la seva amiga però va pensar que ella no li hauria fet mai una cosa així, així que va anar a avisar els lleons que eren la policia.
La policia li va dir que no era el primer cas d’aixó i que ho deixés estar.
l’ànec li va molestar el que li van dir però va haver de marxar.
pel camí ho va estar pensant i va decidir que podia espiar a la seva amiga ja que era la més sospitosa.
L’endemà l’ànec va anar a veure a la gata, ja que per ella era la més sospitosa.
Justament no estava a casa però hi havia una finestra oberta i va entrar per allà. Va estar buscant pistes per la seva cuina i al cap d’uns minuts va sentir que la porta s’obria i es va amagar sota de la taula.
Quan la gata va entrar a la cuina l’ànec va veure que portava molt menjar i la gata va dir:
-Que fàcil es robar menjar.
L’ànec va sortir del seu amagatall i va agafar a la gata. La va portar a la policia els lleons.
Quan estaven a punt de posar a la gata a la presó va dir:
-Siusplau no em poseu a la pressó mai més tornaré a robar.
El lleó va pensar que no ho tornaria a fer i la va deixar lliure.
Des de aquell moment la gata no va tornar a robar mai mé i va ser molt bona.
“No em de robar ni dir mentires”

Faula . La guineu i l’ase

Vet aquí una vegada, en un poble vora Salamanca,tots els animals es queixaven de que hi havia un ase que mai treballava ni es movia de casa. L’ase tenia el pèl llis i gris , i gairebé sempre estava adormit. De vegades els manava que li donessin menjar els altres animals del poble. Els animals ja n’estaven fins al bec de l’ase.
Un dia una guineu del poble volia enganyar l’ase per anar a la masia d’un pagès perquè la cuinessin per sopar. La guineu va trucar a la porta e la casa de l’ase i el gandul li va dir que entrés . Tot seguit la guineu li va explicar:
-Pots anar a una masia on podràs fer tot el que et passi pel cap -va mentir la guineu.
L’ase va acceptar sense pensar-ho dues vegades.
Van començar a caminar però els hi ho va impedir un riu molt ample que no poden travessar ni caminant ni nedant. Fins que lluny d’ allà van trobar un tronc d’ un arbre que havia caigut al riu . Com que no feia vent, no els va ser difícil travessar-lo.
Ja feia força hores que caminaven.
L’ endemà van arribar a un poble petit on només hi vivien animals. L’ ase va preguntar a un elefant que van trobar a l’ entrada del poble:
-Cap a on és la masia del granger-va preguntar l’ ase .
-És tot recte pel camí que va a les muntanyes-va respondre l’ elefant .

Al cap d’ una hora van arribar a la masia. L’ase hi va entrar, i va preguntar si en aquella masia podia fer el que volia.
El granger es va quedar parat i la va cuinar per menjar durant 2 setmanes.
la guineu, en un dia va tornar al seu poble. tots els animals eren amics de la guineu ja que era molt simpàtica. Tots els animals del poble i la guineu van viure feliços per a sempre més.
No ens hem de fiar de tothom i no em de d’esser ganduls.