CURS 2016 -2017
Des de dins : la llebre i la tortuga
Sóc una llebre i tinc 20 anys.Corro molt,em dic Lili i visc en un cau d’un camp prop d’una casa de pagès.Sóc petita,tinc el cap marro ,pelut i petit.Sóc amable i m’agrada parlar amb tots els animals.
Un dia vaig anar a passejar i em vaig trobar una tortuga.Era una tortuga molt gran i caminava molt a poc a poc.No em va fer cas però jo li vaig dir que no s’atrevia a fer una cursa amb mi.Ella es va emfadar.
Jo continuava burlant-me.La tortuga al final s’ho va pensar i va dir que si, que acceptava.
Vam quedar a les 4:00.
Quan eren les 4:00 en punt vaig anar allà .La tortuga preparada i tots els animals també .Vaig pensar que seria fàcil .Van donar la sortida 3…2…1…ja.Jo em vaig avançar ,vaig veure una alzina i com que estava confiada que guanyaria vaig anar cap allà i em vaig adormir una estona.
Em vaig despertar perquè sentia crits .Vaig veure que la tortuga estava a punt de guanyar.Em vaig donar pressa però va guanyar la tortuga. Vaig aprendre a no riurem de la gent i a vigilar més.
Ainoa
Celebrem el dia de la Pau
El dilluns vam celebrar el dia de la PAU cantant la cançó , ¡¡ Que canten los niños!!!
Celebrem el dia de la Pau
Des de dins : El porc Mariano
Sóc el Mariano ,el més gran dels dos meus germans.Tinc deu anys. Vivia amb el pare i la mare.Porto uns pantalons vermells la camisa la tinc de color blau. Ara visc amb els meus dos germans.El mitjà es diu Martí i el petit es diu Pep.
Un dia vam decidir que ens separaríem i que ens hauríem de fer una casa nova.El petit el Pep se la va fer de palla, el mitjà de fusta. Van fer-la molt de pressa per anar a jugar.Vaig sentir a dir que venia un llop, venia a passar les vacances perquè en aquest bosc s’està més fresc.
Jo continuava fent la meva casa i els meus germans estaven jugant.Al cap d’una estona vaig sentir un soroll , era el llop que bufava la casa del germà petit.Vaig veure tot de palla pel cel i molt soroll i crits d’un porquet i d’un llop.Una estona més tard vaig sentir que trucaven a una porta , que obrien i tancaven. Vaig sentir un munt de vent i sorolls de fusta per terra .Aleshores vaig veure que els meus germans trucaven a la porta vaig obri la porta.Vaig veure que el llop intentava entrar però no va poder entrar perquè havia tancat la porta. Va pujar dalt de la xemeneia i quan ja estava a punt de tocar el terra es va cremar el cul amb el foc que vam fer . El llop va marxar d’ aquell bosc .
Nayara
Des de dins : El lleó i el ratolí
Sóc el ratolí de la faula,em dic Joan i visc vora una selva molt gran amb els meus pares i germans.Sóc molt ràpid. Tinc 9 anys,tinc molts amics.
Un dia de bon mati vaig sortir a buscar menjar. Al cap d’una estona un lleó em va agafar am la boca i em va mossegar la cua i quan aquell lleó estava apunt de menjar-se’m jo li vaig dir :
– Senyor lleó deixa’m sóc massa petit per morir. Millor deixa`m perquè potser algun dia et puc ajudar. Ell em va dir que marxés a saltar i córrer que ell també hi aniria però havia d’ anar a caçar.
Al cap d’una estona vaig sentir uns crits ,vaig anar-hi corrents i vaig veure el lleó dins una xarxa gran i li vaig dir :-Senyor lleó no us preocupeu jo us salvaré !!!
Rosegant la corda el vaig treure de la xarxa. Jo i el lleó vam acabar siguen amics. Vam marxar perquè venien els caçadors. FI
Adelín
Des de dins : El llop dels tres porquets
Hola !, sóc el llop dels 3 porquets,tinc 20 anys.Tic el pèl molt llarg de color ros . Porto una corbata vermella perquè sóc un gran presumit .Em dic Jaume i visc en un cau – no us explicaré on es troba – al bosc Les Penes vora d’una masia on tenen molts porcs . A mi m’agraden molt els porquets.
Aquest matí m’he aixecat i he vist 3 porquets:El més petit s’estava construint una casa de palla,el mitjà una de troncs i el gran construint una casa de totxos.
M’hauré d’espavilar i començar-me’ls a menjar o sinó els trobaré dins de casa.Sembla que el petit ja ha acabat.Potser que em doni pressa perquè o sinó…Aniré a veure que fa el segon.Sembla que també ha acabat !!!
Me’n vaig per feina a casa del porquet petit.
Al cap d’ una estona…….
Li vaig dir que em deixés entrar o bufaria i ell em va dir que no em deixaria entrar.Vaig bufar i vaig destrossar la casa de palla.Després el porquet va anar a casa del porquet mitjà.Per un pèl no l’ agafo!!!!
vaig anar cap a la casa de fusta i els vaig dir que si no em deixaven entrar,bufaria fins destrossar la casa i així ho vaig fer.Ell em va dir que no em deixaria entrar i vaig bufar,vaig bufar més fort perquè la casa era de troncs. Em va costar però finalment la casa va començar a caure .Els dos porquets van anar a casa dels porquet gran.Jo vaig anar a perseguir-los fins a la casa de totxos,em sembla que era del porquet gran.
Els vaig dir que si no em deixaven entrar bufaria i la faria caure igual que les altres.Els porquets em van dir que no, que si era tant valent que ho intentés . Jo em vaig enfadar molt. Aleshores vaig bufar moltes vegades , però no podia destrossar-la.Vaig tenir una idea.Em vaig colar per la xemeneia i quan estava a punt de tocar el terra em vaig cremar el cul . Vaig sortir disparat per la xemeneia amunt .
No vaig tornar mai més.
AINOA
Des de dins : Sóc el llop de la Caputxeta
Hola !!!!!, sóc el llop de la Caputxeta i em dic Xipi . Ja sóc vell ,tinc 40 anys, sóc gros i ferotge, però ara ho sóc més de paraula-per conservar la tradició- que de fet ja que tinc poques dents . Visc al bosc on hi ha algunes cases . Casetes on hi viuen padrinetes.
Aquesta història va passar fa molts anys quan jo, encara era jovenet. Un dia em vaig aixecar de bon matí amb molta gana i vaig anar a casa de la Caputxeta a espiar el què feia. Al cap d’una estona d’ estar esperant vaig sentir una porta i la Caputxeta que deia:
-Ara torno mare, vaig a portar menjar a l’àvia.
Era una oportunitat perfecta per menjar , així que la vaig seguir sense fer soroll i vaig pensar que em podia menjar a la seva àvia.
Al cap d’una estona vam trobar dos camins i la Caputxeta no sabia per on anar, era el meu moment, vaig sortir i li vaig dir una mentida:
-El camí més curt és per l’esquerra- però no era veritat.
Ella em va creure.
Jo vaig anar ràpid cap a la casa de l’àvia de la Caputxeta.
Quan vaig arribar vaig amagar a la seva àvia a l’armari i jo em vaig posar al llit.
Aleshores la Caputxeta va arribar i em va preguntar:
-Per què tens les orelles tan grans?
-Per escoltar millor- vaig dir.
-Per què tens el nas tan gran?-va preguntar.
-Per olorar millor-vaig dir
-Per què tens la boca tan gran?-va preguntar.
-Per menjar-te millor!-vaig dir.
Ella va cridar i jo,la vaig agafar i la vaig amagar a l’armari.
Me’n recordo que per allà aprop hi havia un caçador que ens va sentir. Va entrar a la casa, em va apuntar amb l’escopeta i va disparar……però jo, que en aquells moments era molt ràpid vaig sortir corrents. Em va servir d’ escarment des de aquell moment no vaig tornar a apropar-me a ningú.
M’ he anat alimentant de petits animalets i ara a les meves velleses encara visc al bosc , però m’ he tornat vegetarià !!
Ainhoa
Des de dins :La padrina de la capuxeta
Sóc la Padrina de la Caputxeta,em dic Isabel i tinc 71 anys.Visc en una caseta al bosc,tinc el cabell blanc.El meu home es diu Jou i és paleta.
Ahir em vaig llevar i vaig esmorzar.Després em vaig ficar al llit i vaig mirar una pel·lícula de Star Wars:L’Imperi contrataca.Quan la vaig acabar de veure va entrar un llop per la porta i em va menjar!Verge santa!Aquell estòmac era molt fosc i olorava a herba del bosc.Quina mala olor!Van passar unes hores i un caçador em va salvar.Visca!
El dolent és que el llop es va menjar totes les meves pel·lícules de Star Wars.
Va ser un dia de molta por!…Ah!aquesta és una possibilitat…però uf!De moment no ha entrat ningú,estava somiant.L’únic és que estic dins d’un armari.Per què?Llavors vaig obrir la pota i vaig veure al llop al terra,el caçador i la meva neta.
Els hi vaig preguntar què havia passat.Ells hem van explicar que el llop em va tancar a l’armari i es va fer passar per mi,més o menys com al conte,però una mica millor.Aquella nit vam fer una festa per haver-nos salvat d’aquell terrorífic llop!
Pau
FAULA: L’ASE I EL LLOP
Hi havia una vegada un ase que vivia en un estable amb un granger. L’ase, tenia els ulls verds, el morro llarg i les orelles petites. L’ase, no treballava i l’amo s’estava començant a enfadar.
Un dia, l’amo de l’ase es va trobar un llop malalt. L’amo el va portar a la seva cabana. Llavors li va curar les ferides i va ser el gos guardià de la granja. L’ ase sempre posava excuses per no treballar. Els animals de la granja tenien un llit còmode, però l’ase dormia a la palla. L’amo es va cansar de l’ase, i va deixar que el llop es mengés l’ase. Però, quan l’ase ho va sentir va marxar corrents, i el llop el va perseguir fins que al cap de quatre hores el va atrapar i se’l va menjar. El llop va tornar a la granja i ja no hi va haver més ganduls a la granja.
“Qui no treballa tard o aviat ho paga”.
Joel
L’ anaconda i el cocodril
Hi havia una vegada un cocodril llarg, verd i molt dur que vivia a un riu molt gran i habitat per tota mena d’ animals.
Un dia va sortir fora de l’aigua per prendre el sol i a l’instant va agafar-lo una anaconda llarga,forta i jove.El cocodril li va suplicar que el deixés perquè tenia la pell molt dura i després li faria mal la panxa.
L’anaconda se’n va anar dient que potser tenia raó i el cocodril era massa dur.
Unes hores després el cocodril va trobar l’ anaconda atrapada en un forat i li va demanar ajuda.El cocodril amb la seva cua va agafar l’anaconda i la va treure.Una vegada a dalt l’anaconda va dir-li que serien amics i que no se l’intentaria menjar mai mes.
“Es millor ajudar-se i ser amics que no enemics”
Guifré .
Comentaris