Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Curs 1819
El grill…..
Vet aquí una vegada hi havia un grill molt cantador. Sempre cantava i cantava sense parar.
Prop de la casa del grill, hi havia un lleó, fort i ferotge com cap altre,que tots els dies sentia els cants del grill.
Com que el lleó era molt malcarat i envejós, tenia molta malícia de l’alegria del grill i li va voler fer mal.
Un dia que el grill s’estava cantant damunt d’un terròs, el lleó s’hi va acostar i va saltar damunt del grill. El grill ho va veure a temps i va sortir corrents d’allà amb les seves sis potes. Quan el lleó ho va veure va començar a córrer a darrere del grill. Va amagar-se en uns matolls i per sort el lleó no el va veure. El grill estava tant acostumat a cantar, que va començar a cantar. De seguida es va tapar la boca, però ja era massa tard, el lleó l’havia sentit i quan el va veure el va tornar a perseguir.
El lleó va continuar perseguint al grill unes hores més. Van arribar a un riu. El grill va passar per una branca molt prima que travessava el riu. El lleó va passar corrents per la branca i la branca no va poder resistir el pes del lleó i es va trencar. El lleó va caure al riu i va cridar:
-Ajuda’m si us plau ajuda’m!
-Em promets que d’ara en endavant et portaràs millor i no seràs envejós?-Va preguntar-li el grill
-Si, si, ho prometo!-va dir el lleó.
El grill va anar a buscar un tronc perquè el lleó pugés per ell. El lleó va sortir del riu i li va donar les gràcies al grill.
Es van fer amics.
Joel
En Jordi i la seva àvia
En Jordi és un nen força espavilat, però hi ha coses que li costen de fer: per exemple, treure’s la son de les orelles cada matí.
Ho ha provat tot: rentar-se bé la cara amb aigua freda, obrir la finestra per deixar entrar aire fresc al matí…
Res no el desvetlla i ja està tip que la família li digui dormilega.
Un dissabte l’àvia del Jordi va arribar a casa seva per passar una temporadeta i de seguida va notar que hi havia un gat negre que sempre entrava a l’ habitació del Jordi.
Un dia en Jordi estava tant adormit que quan el gat negre el va intentar despertar el nen va cridar tant que el gat negre el va esgarrapar.
El problema continuava. Ni el gat el podia despertar.
El gat aborrit va decidir anar a un altra casa.
En Jordi continuava adormit cada mati,el problema era que a les nits tenia malsons i no dormia.
S’adormia a les 6 del matí.
A les nits en Jordi somiava que l’atacava el gat i l’esgarrapava.
Tenia molta por! L’avia el sentia cridar . no entenia que li passava i L’avia el va intentar despertar.El Jordi li va explicar a la seva avia el seu problema, que tenia malsons.Llavors L’avia ho va entendre tot.A partir d’ara en Jordi dormiria amb la seva avia fins que li marxes la por.Mes andevant sre li va treure la por i a partir d’aquell dia va dormir alo seu llit,ara ell es desperta el primer.
Marc
El grill….
Vet aquí una vegada hi havia un grill molt cantador. Sempre cantava i cantava sense parar.
Prop de la casa del grill, hi havia un lleó, fort i ferotge com cap altre,que tots els dies sentia els cants del grill.
Com que el lleó era molt malcarat i envejós, tenia molta malícia de l’alegria del grill i li va voler fer mal.
Un dia que el grill s’estava cantant damunt d’un terròs, el lleó se li va acostar i el grill va sortir corrent perquè ell pensava que ell el volia matar perquè o cantes més. El lleó
ó se’l volia menjar però el grill era massa ràpid. El grill es va amagar entre l’herba. El lleó no el va trobar i se’n va anar.El grill seguia cantant però també vigilant el lleó a tal distancia perquè el lleó no el pogués agafar. Però de cop i volta el temps va canviar i va començar a ploure, amb molts trons i llamps.El grill es va fer un sostre d’herba per no mullar-se. El dia següent quan el grill es va despertar va parar de ploure.
El grill va anar a buscar el lleó per empipar-lo. Pel camí el grill va pensar que era millor ser amics que no pas ser enemics. Intentarien fer un pacte:el tracte es que el grill només cantes quan el lleó estigués despert i el lleó que no intentés matar-lo.
Hug 4rt
El grill……
Vet aquí una vegada hi havia un grill molt cantador. Sempre cantava i cantava sense parar.
Prop de la casa del grill, hi havia un lleó, fort i ferotge com cap altre,que tots els dies sentia els cants del grill.
Com que el lleó era molt malcarat i envejós, tenia molta malícia de l’alegria del grill i li va voler fer mal.
Un dia que el grill s’estava cantant damunt d’un terròs, el lleó se li va acostar i el va atrapar. El grill va parar de cantar. El grill li va preguntar perquè l’atrapava si la seva música era molt bonica. El lleó va dir que ja n’estava cansat de la seva música, perquè feia almenys 2 anys que no parava de cantar. El grill va protestar però el lleó no li va fer cas.
El lleó el va portar a la seva cova. Quan va arribar va lligar el grill i també li va dir se’l menjaria. El grill estava lligat a una paret de la cova, el lleó se n’havia anat a caçar.El grill va pensar escapar-se.Quan el lleó estava allà el grill es va posar a cantar i el lleó el va intentar mossegar-lo però va mossegar la corda i el grill se’n va poder anar a un lloc molt llunyà i no va tornar mai més.Conte contat ja s’ha acabat.
ADRIÀ Z
El grill….
Vet aquí una vegada hi havia un grill molt cantador. Sempre cantava i cantava sense parar.
Prop de la casa del grill, hi havia un lleó, fort i ferotge com cap altre,que tots els dies sentia els cants del grill.
Com que el lleó era molt malcarat i envejós, tenia molta malícia de l’ alegria del grill i li va voler fer mal.
Un dia que el grill s’ estava cantant damunt d’ un terròs, el lleó se li va acostar i el va intentar xafar però va fallar. El grill era molt espavilat i va pensar que si enfadava al lleó no faria res. El grill va pensar que fer per a fer marxar el lleó. Va provar mil coses : dir-li que marxes,fer-li un camí de menjar fins a un parany ….però res…
Un dia es va cansar i va decidir guardar menjar i menjar. Es va passar tot l’hivern cantant i pensant que fer amb el lleó.
Després de tot l’hivern pensant va decidir posar-li un parany nou. El grill es va ficar a cantar fort i el lleó va sortir a perseguir- lo. El grill va portar al lleó fins on hi havien uns caçadors furtius. Els caçadors furtius es van endur al lleó en una gàbia El grill va poder continuant cantant tranquil·lament i infinitament.
GUIFRÉ
El grill….
Vet aquí una vegada hi havia un grill molt cantador. Sempre cantava i cantava sense parar.
Prop de la casa del grill, hi havia un lleó, fort i ferotge com cap altre,que tots els dies sentia els cants del grill.
Com que el lleó era molt malcarat i envejós, tenia molta malícia de l’ alegria del grill i li va voler fer mal.
Un dia que el grill s’ estava cantant damunt d’ un terròs, el lleó se li va acostar i se’l va empassar.
La panxa del lleó estava una mica humida.Quan el lleó va badallar va poder sortir de la panxa.
Es va amagar entre un ramat d’ovelles que menjaven herba.Va poder escapar del lleó, el va despistar.
El grill es va banyar en una bassa.
Es va trobar en que estava acorralat per mes lleons.
Va passar per sota d’un lleó però el lleó,molt més ràpid, el va agafar.
El lleó el va agafar i quan el va deixar es va adonar que li faltava una pota.Aquell lleó el va deixar anar perquè no era amic de el altre lleó.Va deixar de cantar per sempre perquè el lleó no el sentis i no se’l mengés. Mentrestant el lleó va buscar noves preses per menjar.
Amb qui m’ agradaria trobar-me?
Un dia d’ estiu vaig anar de vacances a Castelldefels. Mentre anava a casa d’ un amic em vaig trobar l’ Enzo Ferrari- Ell va crear el cotxe esportiu Ferrari.L’ Enzo és d’una alçada normal i prim. té els ulls marrons i el cabell negre. És amable i molt intel·ligent. Té 74 anys.I jo li vaig preguntar:
-On vas néixer?Per què no vas crear cotxes normals i no esportius?
-Jo vaig néixer a Itàlia i vaig fer cotxes esportius perquè pensava que es vendrien més.Va dir ell
– Jo anava a casa d’un amic.Vols venir?
-Si.- va dir ell. -Però que farem?
-Parlarem, et farem preguntes, perquè en Marc te’n voldrà fer segur.
Quan vam arribar en Marc es va quedar sorprès. Vam xerrar i xerrar i al cap de dues hores l’ Enzo va marxar. Jo i l’Enzo quedem sovint, a vegades amb el Marc a Cstelldefels quan jo vaig de vacances.
La serp i L’oreneta.
Ahir a la tarda una oreneta es trlobava al seu niu.Era negra i blanca i feia uns dies que havia tornat d3 l’ Àfrica.
Havia fet el niu sota un teulat de casa la meva padrina.
Cada dia anava a buscar menjar per per les seves cries.
Entrava a cal Puspau a a buscar menjar.Un dia agafava trossets de pomes que algú havia deixat sobre la taula, un altre dia agafava molles de pa, un altre dia trossets de tomàquet…
L’Anna ,els seus germans i els seus pares els agradava molt que l’oreneta vingués a casa a menjar.
Un dia el meu padrí va descobrir un cau de serp a les parets del jardí .El padrí volia destruir el cau. Quan va posar la mà la serp el va picar . La seva dona va trucar a emergències.
No era verinosa. El meu padrí va anar a l’hospital i allà ,a l’hospital, li van fer un anàlisi de sang i van veure que la sang del meu padrí estava be. Va agafar un taxi i va tornar a casa.
L’endemà de bon matí va anar a buscar la serp però l’ animal ja no hi era.
La serp, avisada per l’oreneta s’havia refugiat al niu de l’oreneta .Va passar la nit allà i l’endemà , com que tenia molta gana es va menjar els ous de l’oreneta. L’oreneta quan va arribar la va fer fora i es van barallar.La serp va caure al terra i el meu padrí la va veure i la va agafar i la va portar al zoo.
L’oreneta va marxar perquè va arribar l’hivern.
Adrià Trepat
Comentaris