Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Curs 1819
L’àvia Teresa i el sol
TÍTOL . L’ àvia Teresa i el sol.
AUTOR :Joaquim Cartbó.
Personatges:l’àvia Teresa, en Miquel
RESUM
L’àvia Teresa ha d’ estar al sol sinó es posaria malalta . A ella quan es fa gran li agrada estar al sol.
Quan era jove la senyora Teresa estava a casa seva amb els seus fills i el seu marit.
Mentre era jove va aprendre moltes coses: criar els fills explican-les contes i escoltar musica ajudar
a la gent cosir administrar els diners fer bons plats per menjar.
Els fills van créixer i van anar a estudiar a la ciutat i nomes tornaven al poble els caps de setmana i
per les vacances.
Durant molts anys va ser una àvia atenta.Cada cop s’anava fent mes gran.Va tenir un net i el va cuidar molt bé.
Li explicava contes de tota mena.
La senyora Teresa va començar a olblidar-se de les coses de casa i les coses que havia après.Per exemple dutxar-se no endollar els cables a l’endoll…
La seva filla es va adonar de que tenia una malaltia que feia que no recordés les coses.La filla l’havia
de vigilar molt.Només li venia de gust prendre el sol però a l’estiu feia molt sol i havien de vigilar que no s’hi estigués massa estona.
Li agradava anar amb el seu net Miquel amb cotxe a buscar llet a les granges.Quan tornaven es tornava a posar al sol fins que l’anaven a buscar.
Un diumenge van arribar tard de buscar la llet i la senyora Teresa no va poder veure el sol i es va quedar trista.
Li van explicar que havien canviat l’hora.
Van entrar a casa i la filla va encendre el foc i l’àvia Teresa es va pensar que era el germà del sol.
El que més m’agradat és quan l’àvia Teresa es posava al sol.
Adrià Trepat
L’ Odissea -Capítol 5 i 6
CAPÍTOL 5
ODISSEU AL PAÍS DELS LESTRIGONMS
Odisseu i els seus companys van sortir d’ eòlia i van anar fins a Telèpil , on hi vivien uns gegants que s’ alimentaven de carn humana . Un cop al port, Odisseu va enviar 3 companys a explorar. Van trobar la filla del rei. Ella els va portar al seu palau, el rei se’n va menjar un i els altres dos es van poder escapar fins a les naus. Odisseu va ordenar que fugissin de Lestrigonia. Alguns companys van morir.
Capítol 6
ENCANTERIS DE LA MAGA CIRCE
Van arribar a l’illa d’Eea. Van enviar uns companys a explorar l’illa. Van arribar al palau de Circe.Al voltant hi havia tot de llops i lleons. Hi van entrar tots menys Euríloc . Als homes que van entrar els van drogar i els van convertir en porcs.Euríloc va anar a avisar a Odisseu .Quan va arribar al palau li van donar la beguda però no li va fer efecte perquè pel camí Hermes li havia donat l’ antídot . Odisseu, amb la seva espasa, va amenaçar Circe. Ella el va coneixer perquè li havien dit que un dia vindria.
Circe li va dir que es quedés a viure amb ella. Odisseu va aceptar, però va dir a Circe que convertís en humans els seus homes.
Al cap d’ un any els seus homes van demanar a Odisseu que volien tornar a casa . La maga li va dir que primer haurien de baixar al món dels morts per demanar consell a Tirèsias per trobar el camí cap a Ítaca.
Circe li va explicar el camí que havia de seguir .
JOEL
Ui, quina por!
Títol: Ui, quina por!
Autor: Ricard Alcàntara
Personatges: la Panxeta,els seus pares i els seus amics.
RESUM
Una bruixa que es deia Panxeta vivia amb els seus pares.No anava a l’escola perquè era massa petita.Quan va tenir sis anys ja podia anar-hi però es va haver d’esperar tot l’estiu.Al final de l’estiu, la Panxeta es va preparar totes les llibretes.
Quan va arribar al’escola tots els nens i nenes es van espantar, cap nen volia seure al seu costat.A’hora del pati els nens jugaven i la Panxeta es va quedar al seu racó tota soleta: ningú volia jugar amb ella.
Va treure les bales de la seva motxilla i com que estava molt nerviosa va fallar i un nen que corria per allà va trepitjar la bala i va caure.
L’endemà els pares dels nens de l’escola van fer una manifestació perquè expulsessin la Panxeta de l’escola.
Un pare es va penjar en un arbre per penjar un cartell de la manifestació i va caure però es va agafar en una branca i la Panxeta el va salvar amb la seva escombra.
Tots es van posar molt contents i la Panxeta va ser una heroïna.
Adrià.
La biblioteca dels llibres buits
Títol: la biblioteca dels llibres buits
Autor:Jordi Sierra i Fabfra
Personatges:La Margarida, en Benjamí, la Regina i en Tadeu
RESUM
Un dia, en Tadeu va trobar lletres al terra de la biblioteca. En Benjamí, l’alcalde , va dir que havien caigut les lletres dels llibres de la biblioteca.
Tot el poble se’n va assabentar. Va venir el professor Acaci Roureda un gran entès en aquests afers i després d’ investigar , els va dir a la gent del poble que els llibres s’havien mort d’avorriment perquè no els llegia ningú.
La Margarida va voler provar d’enganxar les lletres als llibres a la biblioteca. El seu pare havia provat de posar les lletres a dins sense ordre, però elles tornaven a sortir.
La nena les va posar ordenades. S’hi van quedar impreses. Ho va dir als seus amics i cada nit anaven a la biblioteca a escriure llibres. Per desgràcia els van descobrir, però els nens van aconseguir que els seus pares escrivissin llibres.
Un dia va venir el ministre i ell també va escriure llibres. El ministre s’ho va passar molt bé i va dir que tornaria un altre dia.
M’ha agradat. El que més m’ha a gradat ha sigut quan la Margarida va començar a escriure llibres.
JOEL
El riu de la vida
El primer conte que treballarem és ” El riu de la vida”.
L’avi Narcís, un vell mariner molt estimat per tothom, s’havia mort feia unes setmanes. La família i els amics, porten les seves cendres en vaixell per deixar-les al mar, mentre recorden les diferents lliçons de vida que els va deixar.
Un conte que ens parla de la vida, a través de la mort.
XXXVIII è Concurs BBVA de Dibuix Escolar
Convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes, amb el suport de BBVA CX, el Concurs BBVA de Dibuix Escolar té l’objectiu d’estimular la creativitat dels escolars en la faceta del dibuix a través de la lectura de sis contes.
El Concurs BBVA de Dibuix Escolar es va instituir l’any 1982 i té per objectiu servir d’estímul per desenvolupar les habilitats i capacitats dels alumnes de primària en l’àmbit del dibuix i la il·lustració, a la vegada que llegeixen en català i aprenen sobre diverses temàtiques.
Amb aquesta iniciativa, els mestres poden treballar els contes al centre docent des de vessants tan diverses com la plàstica, la llengua catalana i els valors socials i cívics.
Els contes treballen diverses competències emocionals, i els treballs premiats il·lustraran un nou llibre de contes de la col·lecció “Concurs de Dibuix Escolar”, publicat per Editorial Mediterrània.
El concurs està obert als alumnes de totes les escoles d’educació primària, així com les d’educació especial, de Catalunya.
Aquest any la nostra escola ha decidit participar-hi com hem fet al llarg dels últims tres anys.
La llebre i la tortuga
Hi havia una vegada una tortuga que vivia en una muntanya i tenia un amic .Era una tortuga jove que tenia el ull verds i era petita com la mà d’ un nen.El seu amic era una llebre petita, jove i marró .
Cada tarda se n’ anaven a passejar per la vora del riu.Quan tornaven del riu sempre anaven a trucar al mussol que els guiava fins a la platja.
Un mati assolellat se’n van anar a esmorzar amb els seus amics.Després d’esmorzar van anar amb la barca
pel riu a passar l’estona.
Cada dissabte la tortuga convidava a dormir a la llebre a casa seva per escoltar contes de por.
Quan van acabar d’explicar contes la llebre va marxar al seu cau com que era mol fosc no trobava el seu cau i es va perdre.La tortuga va sentir uns crits i es va espantar.
Va sortir al carrer i va reconèixer la veu de la seva amiga, la llebre.La va anar a buscar i es van quedar a dormir a casa de la tortuga. L’ endemà va tornar al seu cau .
“Qui té un amic, és molt afortunat”
Adrià Trepat
El caçador i el gos
Fa molt temps hi havia una muntanya a França on hi vivia un senyor anomenat Rodolfo. Tenia quaranta anys i li agradava la natura. Era baixet i tenia els peus i les mans petites. Li agradava caçar i córrer per les muntanyes. Un dia, quan estava caçant va sentir un lladruc. Es va pensar que era un llop i s’hi va apropar per caçar-lo i menjar-se’l. Però era un gos marró, alt i fort, que estava assedegat i afamat. Després de meditar-ho va decidir agafar-lo i endur-se’l. Quan va arribar a casa seva, li va donar aigua i menjar. El gos, tip, es va adormir i l’home també es va posar a dormir.
Al dia següent, el gos volia jugar i el Rodolfo se’l va endur de caça. El gos era molt bon caçador i el Rodolfo va decidir quedar-se’l. A partir d’aquell dia, el gos i el Rodolfo es van fer amics i van viure junts a les muntanyes per sempre.
GUIFRÉ
L’ esquirol i el llop
Hi havia una vegada un esquirol que vivia en un pi molt alt.
Era llest,ràpid i tenia un tros de cua escapçada.Tenia un amic conill que vivia en un cau no molt lluny d’allà.Ell també era ràpid però es passava gairebé tot el dia dormint al seu cau.
Un dia l’esquirol va anar a buscar glans i de cop li va saltar un llop al davant.El llop li va dir:O te’n vas o se’t menjo,aixo es el meu terreny.L’esquirol tot tremolant li va dir:Només estava collint glans:L’esquirol se’n va anar a buscar el seu amic conill i li va dir: He vist un llop:tot nerviós.El llop va cridar la seva manada i els va dir:He vist un esquirol i l’he deixat marxar perquè volia que vosaltres també us divertíssiu caçant-lo:Però ara prou parlar i a caçar.Mentrestant a casa el conill:E e e ens volen atacar!!!El conill diu:Doncs ens quedem aquí i tapem l’entrada amb terra:Uns minuts mes tard es van sentir passos a la superfície i l’esquirol es va posar a tremolar.Els passos es sentien cada vegada mes forts.Un llop el mes,el mes ruc va posar la pota allà i va dir:Un cau,un cau!:va enfonsar la pota al forad i va dir:No hi ha res,tornem a casa:L’esquirol i el conill van continuar jugant i no els van molestar mes.
Conte contat ja s’ha acabat
Adrià.
Comentaris