Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Curs 1819
Els tres mosqueters d’ Alexandre Dumas.
Títol del llibre: Els tres mosqueters.
Autor:Alexandre Dumas.
Quantes pàgines té? 160 pàgines.
T’ha agradat el llibre? Sia
Quins personatges surten?Athos, Porthos, Aramis i d’Artagnan.
Que els hi passa? D’Artagnan va arribar a París per fer-ser mosqueter, allà va coneixer Athos, Porthos i Aramis. Van tenir que lluitar contra Milady, una dona rica que havia enverinat la senyora Bonacieux, va fer matar el duc de Buckinham. Milady perseguia a d’Artagnan, el volia matar, per haver-la enganyat.
Quan d’Artagnan Athos, Porthos i Aramis van atrapar Milady , els jutges la van condemnar a mort.
Com acaba? A d’Artagnan el van nomenar mosqueter, Porthos, es va retirar per a casar-se amb una dona i Aramis va tornar a l’esglesia
Què es el que més t’ha agradat?
Quan d’Artagnan es va fer mosqueter.
El recomanaries? Si.
Aqui? A qui li agradin els llibres d’aventures.
Jo li posaria un 9.
JOEL
Tirant lo Blanc de Joanot Martorell
Aquest passat mes de gener he llegit Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.És una adptació realitzada per Mònica Falguera.
Tirant lo Blanc és una novel.la de cavalleries escrita per Joianot Martorell fa més de 500 any, el 1490 i que ha sigut font d’ inspiració de les altres novel:les com el Quixot i altres .
Vet aquí la fitxa
-TÍTOL :Tirant lo Blanc.
-AUTOR: Joanot Martorell.
-PÀGINES:45 pàgines l’ adaptació .
-PERSONATGES: Tirant lo Blanc, Felip, l’Ermità, Carmesina i la Ricomana.
-Què els passa?
Tirant lo Blanc va anar a Londres perquè el nomenessin cavaller. Pel camí es va trobar un Ermità, que li va donar un llibre per aprendre a ser cavaller.
El van nomenar cavaller, va tornar a l’ermita i li va tornar el llibre a l’ermità.
A la cort, en Felip , el fill del rei de França, un dels companys que anaven al vaixell d’en Tirant, es va enamorar de la Ricomana, la filla del rei. En Tirana ho va dir al rei. La Ricomana i el Felip es van casar quan van tornar de Rodes.
A Costantinoble, en Tirant s’enamora de la Carmesina, la filla del emperador. La dida de la Carmesina estava enamorada en secret d’en Tirant. Intentarà impedir que en Tirant i la Carmesina es casin. En canvi la Plaerdemavida en serà complice.
La Plaerdemavida li va anar a dir a l’Emperador coses bones d’en Tirant per a que en Tirant i la Carmesina es puguin casar.
En Tirant va anar a unes batalles a l’Àfrica i en Tirant i la Carmesina van tornar a separar-se.
Quan en Tirant va tornar a Constantinoble es van casar en secret.
Entre lluita i lluita en Tirant es va posar malalt i va acabar morint. La noticía va arribar a Constantinoble i tothom estava trist al palau.
La Carmesina ho va veure i va preguntar que passava a una dona. Li va dir que en Tirant havia mort.
A la Carmesina li va fer tanta pena que va morir de tristesa.
COMENTARI
El que més m’ha agradat es quan en Tirant es troba amb l’ermità i li va deixar el llibre dels cavallers.
El recomanaria a qui li agradin els cavallers.
Jo li posaria un 8 sobre 10 de valoració.
JOEL
El robot i el collaret màgic
Fa uns dies van llençar un petit robot espatllat les escombraries, a un contenidor de paper i un camió que passava per allà se’l va emportar a les escombraries.El robot era molt baixet i prim,era de color gris i negre.El camio anava de cami a la deixaieria.En el camio hi havia un collaret magic que va arreglar al robot i li va donar vida.Tenia aquest poder quan el robot va veure que es podia moure va saltar del camio i se’n va anar.
va anar a parar en una muntanya.Pocs minuts despues van sortir uns llops que li volian ferli mal.El robot tenia gaire energia per jugar,quan els llops l’estaven buscan el robot es va amagar al costat d’un arbre.Els animals es van cansar de buscar i van marxar.
El robot va pensar de tornar amb el seu propietari.Es deia Josep i era un inventor que vivia en un pis molt petit.Tenia 52 anys i li agradava inventar joguines.
El cami de tornada era massa llarg però ho volia fer.Va esperar un cotxe que pases per la carretera.El robot es va esperar al mitg de la carretera i de sobte va agafar-se a un cotxe que pasava per alla.Quan va veure que estava a punt d’anar a la carretera contraria va saltar i va esperar un altre cotxe.Quan va arrivar al costat de la casa del seu propietari va saltar corrents al petit pis de seu propietari.Va saltar i va tocar el timbre del seu pis.Quan el robot i el seu propietari es van veure es van fer una rialla.
En Josep es va espantar perquè pensava que l’avia llençat.El robot li va explicar que un cop dins del camio de paper va cobrar vida i es va arreglar.
L’inbentor va decidir que mai mes el tiraria i apartir d’aquell dia el robot va decidir qure mai mes sortiria al carrer i ajuda a en Josep.
Marc
La lluna i el collaret màgic
Ara,s’ha fet de nit i ha sortit la lluna.La lluna avui té forma de c és de color groc,té molts forats perquè ja fa molt de temps hi havien xocat molts meteorits.Es troba a sobre de una ciutat que es diu Nova York.
Un dia un bruixot va arribar a les afores de la ciutat.El bruixot tenia un collaret màgic,però el va perdre.Al contemplar la ciutat el collaret li va caure al riu i el va perdre.
L’endemà tots els animals de Nova York havien perdut la cua.El mag quan ho va saber va anar corrents a buscar el collaret però quan va arribar a casa seva es va adonar que l’havia perdut.
Tots els animals no estaven feliços ; caminaven sense cua i molts no sortien de casa perquè tenien vergonya La lluna al veure els animals tristos va pensar com els podia ajudar.Com cada dia,anava passejant per l’espai.
Anava el saludant els altre planetes també infeliços per les seves raons.Un dia al cap d¡anys buscant,va trobar un collaret surant per l’espai.”Es el collaret del mag”!!!-va pensar
El collaret va arribar a l’espai volant per que tenia el poder de volar.
Aquella nit , la lluna quan va passar per sobre la casa del mag va deixar caure el collaret al seu jardí.
El mag el dia següent,quan va sortir de casa va veure quelcom que brillava a l’herba del jardí . Va agafar allò brillant i va veure que era el seu colllaret .Va prémer el botó i a tots els animals els va tornar a créixer la cua .
Adrià Ziegler
La Lluna i el violí màgic
Fa molts anys existia una Lluna rodona, groga de nit i amb molts cràters. Aquella lluna portava milers d’anys dormint fins que un asteroide va xocar amb ella i la va despertar. Va fer tant soroll que van marxar totes les estrelles del cel. La lluna, abans d’adormir-se, era molt estimada per les estrelles.La lluna, en veure que no hi havia les estrelles, es va ficar trista i va buscar-les sense èxit. Les va buscar per tot l’univers, pels racons més amagats, però res. No va voler allunyar-se gaire perquè no es volia perdre. Mentre les buscava va recordar que tenia un violí màgic. Era un violí de fusta clara amb dues cordes que havia arribat a la lluna dins un coet que s’hi havia estavellat. Feia una melodia que atreia les estrelles. L’únic problema era que no ho sentirien si estaven gaire lluny.
Amb un megàfon que s’havia oblidat el primer home que havia arribat a la lluna, va fer sonar el violí i la seva melodia es va sentir per tota la Via Làctia.
Van passar unes hores i les estrelles ja havien tornat totes. La lluna i les estrelles es van fer molt amigues i sempre sortien per la nit juntes.
GUIFRÉ
La guineu i el conill
Vora d’ un bosc a la vora de Cubells hi vivia una guineu .La guineu era jove , tenia el pèl taronja i la cua molt llarga i negra . Tenia el cau al mig del bosc, al costat d’ una alzina molt vella.
Un dia va sortir a caçar i no va trobar cap animal. La guineueta estava preocupada. En aquell moment de darrera d’ un arbre va sortir un conill. El conill era petit i de color vermell.
La guineu es va sorprendre. S`hi va tirar a sobre i el va atrapar.
El conill, espantat , li va dir que no se`l mengés.
Li va dir que si el deixava anar el portaria a un lloc on hi havia molt menjar.
La guineu, que tenia molta gana, va pensar que si es menjava el conill no s`atiparia prou i li va fe cas.
Quan la guineu va deixar el conill, ell que era molt ràpid, es va escapar cap al cau que tenia allà mateix. La guineu es va adonar que era una trampa.
Per voler més menjar s`havia quedat sense res.
Esteve
La guineu i el llop
Una guineu de pèl roig-marró, cua llarga i ulls marrons i molt grans vivia en un cau d’un camp.Era una guineu jove.
Al bosc feia fred i per les noticies anunciaven un mini huracà.
La guineu va sortir a buscar menjar.Va recórrer tot el bosc fins que va trobar una cova on hi vivia un llop.La guineu va entrar a la cova i li va dir:
-Hola senyor llop,que esteu fent?- Ningú li va respondre.Va esperar uns minuts i va sentir una veu i una olor molt bona.Va tornar a dir:
-Hola-Ara si que li va respondre una veu.
-Que hi fas tub aquí,que no saps que sóc el llop més ferotge del bosc.
La guineu va sortir volant.
Uns dies més tard la guineu va veure el llop passejant pel bosc.La guineu va aprofitar per entrar a la seva cova i va agafar menjar que tenia el llop.Al capvespre el llop va veure que ja no tenia tant menjar i va pensar que havia sigut la guineu.
Al dia següent el llop va sortir a caçar i va agafar molts conills i els va tornar a deixar a la cova.
Al capvespre el llop va sortir a buscar el menjar a la cova de la guineu però com que la guineu feia molts dies que no menjava s’ho havia menjat tot.Mentre el llop revisava tot el cau de la guineu , aquesta va aprofitar per robar-li altre cop menjar.
El llop va aprendre a no sortir de casa sense amagar el menjar.
Adrià.Z.
LA GUINEU I EL GOS
En una petita cova d’ un bosc vora del pantà de Camarasa hi vivia una guineu . Tenia el pèl de color taronja, els ulls grans,, la boca gran i el nas petit. Cada dia sortia a caçar, caçava conills. Era molt astuta.
Un dia va sortir a caçar i no va trobar conills. Es va passar tota la nit buscant fins que va trobar un restaurant a les afores de Camarasa. Estava vigilat per un gos que no semblava ser gaire conflictiu. Li va dir al gos:
-Bon dia senyor gos!
-Hola , però qui es vosté?-preguntà el gos.
-Soc la guineu del bosc, no em coneixes?- va respondre la guineu.
-Doncs no!-exclamà el gos.
-Si, m’has de conéixer . Em diuen l’Ull del bosc, perquè sempre sóc la primera en assabentar-se de tot.
-Doncs , felicitats, però no et coneixo?
-Quin restaurant més bonic, m’agaradaria se un humà per poder veure’l per dins.
-Doncs si vols t’ ho ensenyo per dins, però no toquis res si ho sap el meu amo m’enviarà a la gossera.
Van entrar a a dins . La guineu va veure a la paret del darrere un vidre trencat. El gos li va dir que ja havia de marxar. La guineu va marxar cap al seu cau Va tornar la nit següent.
Quan va arribar al restaurant va veure que el gos estava lligat i vigilava al davant del restaurant.
Va entrar pel vidre trencat silenciosament ,va entrar a la cuina i va emportar-se menjar.
Quan l’amo del gos ho va saber va enviar al gos a la gossera i la guineu va poder menjar bé durant un mes.:
“No hem de parlar amb desconeguts”
JOEL
La guineu i el llop
Fa temps en un bosc vora una ciutat hi vivia una guineu.La guineu era petita,ràpida,tenia els ulls blaus i la cua molt llarga.Li agradava caçar, com a totes les guineus…és clar.
Un dia va trobar una colla de conills, però no en va poder caçar cap perquè ja es posaven dins el seu cau .
Un dia d`hivern la guineu va trobar una cova fosca ,va entrar per refugiar-se d`’ una tempesta de neu que l’ ha via agafat lluny del seu cau mentre buscava alguna cosa per menjar .Quan va entrar va sentir sorolls i de cop va veure un llop.
Aquell llop feia molta por.Era gran,ferotge i de pel marró.El llop la va veure i va anar cap a ella.Quan estava a punt de menjar-se-la va relliscar i la guineu va poder amagar-se al costat d’una pedra que hi havia a l’entrada de la cova.El llop no se’n va adonar .Tenia molt fred però havia d’aguantar-se.
El llop se’n va anar de la cova a buscar la guineu ja que va pensar que li aniria molt bé per menjar uns quants dies.La guineu quan va veure que el llop marxava se’n va anar a la seva cova a amagar-se.
La guineu va aprendre a no entrar en coves desconegudes.
MARC
Comentaris