Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Curs 1819
Concurs de l’arròs Montsia
7 anys
Com cada any, aquest també, participem al concurs de l’ arròs
Montsià.
Primer veiem un video on en Monti ens explica l’ orígen de l’ arròs, com es planta, com s’envasa….
Després cada alumne farà un text segons el que li suggerirà el video . A cas, amb l’ ajut dels pares ,portarà una recepta en la qual, el principal ingredient sigui…l’ arròs.
Segon missatge del Carnestoltes
Cubells, a 26 de febrer de l’ any del Senyor 2019.
Bona tarda a tots, nois i noies, mestres, bona tarda, bona tarda……!!!!!
Molt bé, ja puc dir que he passat la nit al’ Escola i m’ he distret força. Hi ha alguns alumnes de la classe dels grans que m’ ha costat força interpretar la seva lletra. Semblava que estava en japonès!
El mestre ha arribat tard. Escolta on t’ has ficat? Potser la circulació per Barcelona estava complicada. Deu ser això !
La primera hora l’ he passat força tranquil, els alumnes s’ han portat força bé, estic content . Ah sí a l’ hora del patí n’ ha entrat un una mica esverat que ja , només entrar, m’ ha començat a criticar . Mare de Déu quin senyor més pesat !
Després he anat a la classe dels més petits i he estat força tranquil. Hi ha dues nenes molt treballadores i estic molt content d’ elles perquè no fan enfadar a la senyoreta, però aquest altre personatge que no para quiet i sembla que porta electricitat al seu cos no és gaire treballador. Caldrà espavilar-lo .
També he vist passar les més petites i m’ han semblat força simpàtiques , sobre tot la Clhoé i el Gerai . Les altres dues sembla com si els fes por. Bé demà vull que em porteu a la seva classe. Vale??
Anàveu molt bonics amb un mitjó de cada color, però sempre n’ hi ha algun que va despistat. Baixa dels núvols , home !!.
Bé per demà continueu portant un mitjó de cada color i una corbateta per anar més mudats. I qui se n’ oblidi l’ haurem de deixar sense pati.
Bona tarda ! i fins demà !
HA ARRIBAT EL cARNESTOLTES
Avui, dia 25 de febrer ha arribat el Carnestoltes a l’ escola. Aquest és el missatge que ens ha deixat :
Cubells, a 25 de febrer de l’ any del Senyor 2019.
Bona tarda a tots, nois i noies, mestres, bona tarda, bona tarda……!!!!!
Pensava que no arribava mai, m’ he perdut com a mitja dotzena de vegades. He anat a espetegar a un lloc on hi havia companys de quatre potes que feien guec, guec, guec, …… em sembla que un d’ ells m’ ha comentat que vivien en comunitat en aquell edifici del qual diuen que es diu granja.
Un d’ ells m’ ha informat que em confonia de lloc i que havia d’ anar cap a un lloc on hi ha elements de dues potes, una mica baixets.M’ han dit que n’hi ha algun que té problemes de bata i que li costa una mica massa de posar-se a la feina ! També és veu que n’ hi ha algun d’ elèctric i algun que no vol treballar !
Aquests dies que estaré per aquí aniré observant .
He arribat una mica tard i sort que el mestre que m’ ha trobat sortint de la granja a Foradada . M’ ha vist i s’ ha compadit de mi , m’ ha carregat al seu Octavia i he pogut arribar a temps .
Ara us faig cinc cèntims del que farem aquests dies.
Després de tant enraonar m’ he oblidat de presentar-me, sóc el SENYOR
CARNESTOLTES, i vinc com sabeu cada any per fer una mica més divertida aquesta setmana. No vol dir això que a partir d’ avui deixem de treballar, però també hi podem posar una mica més d’ alegria.
Ja veig que aquest any hi falta la senyoreta Soledad Solanes i Solé .He vist durant el matí una nova senyoreta i la Noemí com ja fa anys .El mestre l’ he conegut pel camí .
També veig que falten les Ainhoes.La que no callava mai i era molt simpàtica i la que treballava molt i no deixava en pau al pobre mestre.Què se’ls ha emportat el meu company de l’ any passat ? Espero que no.
Però,que veig per aquí ????, d’ on ha sorgit aquesta nou alumne?.Com es diu ? Em sembla que és d’ un lloc on viu un tal Messi i un tal Suárez
I aquest altre petitó de cap rodonet ?.
Els altres ja els conec de les fotos que em va ensenyar el Carnestoltes de l’ any passat.
Bé ja tindrem temps de conèixer-nos durant la setmana i solucionar algun problema endèmic que té algun alumne :la mala lletra i les poques ganes de treballar. Cal posar-hi remei o algú tindrà problemes de vista.
Com us deia per demà i aprofitant que comença la festa podríeu portar UN MITJÒ DE CADA COLOR .
Bé, doncs, jo ara descansaré una mica i després faré un recorregut per les classes, si és necessari observaré i revisaré algunes coses i demà ja us en faré cinc cèntims.Espero que demà tots vingueu ben bonics !
Cubells, a XXV de II de l’any XIX després del segon mil•leni
El pagès i el pit-roig
Vet aquí una vegada hi havia un pagès que es deia Josep .Tenia 34 anys . Era alt,prim i li agradava anar a pescar.Vivia en una casa al costat d’ un riu. tenia un tractor per conrear un camp que tenia aprop de casa.
Aquell any hi volia plantar pebrots i tomaqueres i en la part més gran, blat.
A l’ arribar la tardor va plantar el blat ;i com que aquell any va ploure molt les plantes van créixer i créixer.
A l’ arribar la primavera les espigues ja tenien els granets de blat.
Un dia que va anar al camp va veure que en la rama d’ un dels arbres que tenia hi havia un ocell i estava ferit, era un pit-roig.En Josep el va gafar i se’l va endur a casa per curar-lo i donar-li menjar.El tenia a casa sense gàbia i tembé li va ensenyar a fer tombarelles a l’ aire. Li va posar Lluna, perquè era una femella.
Unes setmanes més tard la Lluna va fer un niu amb rametes que sortia a buscar. Uns dies més tard en Josep hi va trobar uns ous . Dels ous en van sortir nous ocellets.
Quan aquests es van fer grans van marxar i només es va quedar la Lluna.Uns dies més tard la Lluna també va marxar.En Josep es va quedar molt trist.
Passats uns mesos, un matí, en Josep va sentir soroll de fullaraca, va mirar per la finestra i va veure molts ocellets i entre ells hi havia la Lluna que havia tornat. Havia tornat tota la família .
Marc Sobero
La serp i el llop
Vet aquí una vegada hi havia una serp que vivia al bosc. La serp era llarga, verda i tenia el cap petit.
Un dia es va trobar un llop que feia por. El llop era gran i amb uns ullals afilats i negres. La serp va marxar corrent perquè li feia por i el llop la va perseguir. La serp es va amagar del llop i el llop va buscar i buscar i no la va trobar. El llop va marxar fins al seu cau. Treia el cap per si veia la serp i al cap d’una estona la va veure.
El llop la va perseguir i d’ una mossegada li va arrancar la cua. La serp es va amagar entre un munt de fulles. El llop va marxar i al cap d’ una estava caminant va caure en un forat. El llop va cridar ajuda, ajuda! La serp el va sentir i va començar a correr cap al forat i va veure que era el llop.
La serp no li va ajudar i el llop li va dir que no li tornaria a intentar menjar-se-la. La serp el va ajudar. Va entrar al forat amb la cua que li quedava, el llop li va agafar la cua i va poder sortir….
La serp li va dir al llop si volia ser el seu amic i el llop va dir que si.
Esteve
Viatge al centre de la terra de Jules Verne
Que un home que es deia Otto Lindenbrock volia fer un viatge al centre de la Terra.Va decidir emportar-se al seu net que es deia Axel.Van ser acompanyats per un guia que els va portar al volcà per anar al centre e la Terra,a l’entrada del cràter van menjar i se’n van anar a dormir.L’endemà van caminar fins a dos passadisos difernts,es van quedar a dormir allà.Al 9 de juliol van arribar al centre de la Terra.Van parar en una platja que hi havi i es van quedar a dormir alla.El 11 de Juliol en un voolca d’Italia en erupció van sortir disparats del volcà.Es van treobar un nen i li van dir que eran naufrags.
Van tornar al seu poble,el Lindenbrock conten pel seu descobriment i en Axel conten de casar-se amb la Graüben.
Adrià
El pirata i el violí màgic
Avui, un pirata que es diu Adrià ha agafat el seu vaixell i ha anat a fer una volta.
L’ Adrià és alt,calb i porta un ull tapat.
Un dia aixecant l’àncora del vaixell se li va clavar un ferro i es va quedar sense ull.
L’Adrià té 31 anys i li agrada vestir amb uns pantalons curts i una jaqueta negra.Es molt inquiet.
Després d’una estona navegant va veure un castell al costat de la platja.
L’Adrià va baixar del vaixell.
Va caminar uns metres i va buscar la porta del castell.
Hi havia una palanca que no sabia per a què servia i la va girar.
Es va obrir una porta gran i era la del castell.Va continuar caminant i va trobar una habitació
que era molt gran i fosca i tenia alguns mobles.Sobre un aqrmari hi havia un violi antic.El violi tenia molta pols i telaranys.
El va agafar i se’l va emportar al seu vaixell.Al violi li faltaven dues cordes.El violi era màgic si és tocava es complia un desig.
Quan el pirata va arribar al seu poble van passar dos nens pel carrer que s’havien quedat sense veu.El pirata els volia ajudar però no sabia com ajudar-los i per tranquil·litzar-se va tocar el violi i va dir amb veu baixa:
-Aquests nens s’ han de curar-
Llavors els nens van començar a parlar.
El pirata es va adonar que quan es tocava el violi es complien les coses que es pensava.
El pirata va anuncia que tots els nens del poble havien d’anar a la plaça.
El pirata aniria allà i els curaria a tots.
Quan va arribar va tocar el violi i tots els nens van tornar a parlar.
Els nens i els seus pares van estar olt contents i agraïts tota la vida per sempre.
Adrà Trepat Pena.
El cocodril i el collaret màgic
En l’ època dels nostres avis hi havia un cocodril que vivia a la selva en un estany amb l’ aigua molt bruta. El cocodril era llarg,
verd, tenia els ulls grans, una cua llarga i les potes petites amb les ungles afilades. Una nit fosca el cocodril va sentir que s’ havia perdut alguna cosa important, era un collaret que havia perdut una àvia dins de l’estany. El cocodril el va posar a buscar-lo i desprès d’ unes hores el va trobar al fons de l’ estany. El collaret brillava a la foscor i es veia la cara de l’ avia perquè era màgic. Semblava com si la lluna li digués qui era el propietari del collar. El cocodril no sabia que fer.
Desprès de pensa i de pensar va decidir buscar l’ avia i va buscar i buscar i la va trobar-la al seu jardí regant les plantes.
L’ àvia es deia Maria i tenia el cabell gris i els ulls negres. Era
alta i tenia 80 anys. L’ àvia es va espantar i es va començar a corre i es va caure. El cocodril la va ajudar i li va donar el collaret màgic i se’n va anar cap a l’ estany. L’ àvia estava contenta per tenir el collaret i un amic que era el cocodril.
Esteve
Viatge al centre de la Terra de Jules Verne
El llibre és una adaptació de la novel.la de Jules Verne. Ës més curt però l’ alumne es pot adonar de la gran creativitat i imaginació de l’ autor., el qual no havia sortit mai de França.
Comentaris