Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
2017-2018
EL GAT I L’ OCELL
Hi havia una vegada un gat que vivia en una casa abandonada. Era un gat gran, allargat i de color gris.
Cada dia anava a caçar al camp de davant de casa seva. Un dia va veure un ocell. El gat es volia menjar l’ocell però va veure que l’ocell era molt bonic. Li va fer pena.
L’ocell va marxar, agraït de que no se’l mengés. El gat va continuar caçant però no va caçar res. De cop i volta va veure venir a l’ocell. El gat al marxar cap a la casa pel camí es va trobar un nen. Es deia Jordi, tenia deu anys, tenia el pel castany i els cabells marrons. Tornava de buscar bolets. Portava molts bolets a la cistella i estava molt cansat. Vivia en una masia vora el bosc amb els seus pares.
El nen per agafar l’ animalet i li va donar una mica d’entrepà.
Aleshores el nen va agafar el gat i se’l va emportar cap a casa.
El gat hi va anar molt content perquè tenia molta gana i a casa del nen , pensava, que li donarien menjar.
A l’ arribar a casa no li van donar menjar i el van tancar al garag dins de una caixa de cartró. L’ocell va saber que el gat estava a la masia.
Va decidir ajudar-lo : va entrar per la finestra del garaig i va sentir el gat dins de la caixa de cartró.
L’ocell va començar a picotejar la caixa fins que va fer un forat. Llavors el gat va sortir de la caixa i tots dos van sortir per la finestra i van anar cap al bosc.
A l` arribar al bosc, tots dos van anar cap a la casa abandonada i van viure els dos junts . El gat sempre va estar agraït de l’ocell. Van viure feliços sempre.
Ainoa 4art
FI
LA PLAGA DE RATOLINS
Fa molt de temps una senyora alta, prima i tossuda li agradava donar de menjar a les rates.
Un dia va marxar a passar el dia a casa de la seva filla.
Quan va tornar i va encendre el llum va veure una muntanya de ratolins.Va cridar i cridar durant uns minuts.Llavors després d’ una estona es va tranquil·litzar.
Va anar al poble a buscar paranys però la tenda era tancada.
Llavors va agafar el telèfon i va trucar a un exterminador.
L’exterminador va intentar matar el ratolins però no ho va aconseguir fins que se li va ocórrer agafar verí màgic
Quan el va tirar ,les rates van sortir cames ajudeu-me i no van tornar mai més.
Aniversari de l’ Ainhoa
Aquesta setmana hem celebrat l’ aniversari de l’ Ainhoa . Ja n’ ha fet 11. Per molts anys !!!
Carta 1
Cubells, 12 de juny de 2017
Hola Guifré, acabo de tornar de classe de robòtica i m’ha agradat molt, el Pau també hi ha anat i hem decidit d’anar-hi també la setmana que ve .
Allà vam desmontar un robot. Tenia força peces , sort que el vam montar seguint les instruccions perquè sinó el robot no hauría funcionat adequadament . Allà hi havia un robot que en lloc d’anar endavant, anava endarrera.
Això era perquè el professor , sense voler havia montat el motor al revés .
Ens vam descarregar dues aplicacions a la tauleta o al mòbil. Una aplicació era per controlar el robot i l’altra per programar-lo . Nosaltres vam intentar que el robot fes una creu medica però, era molt difícil i no vam poder
acabar la programació.
També amb fustes que hi havia, vam fer un laberint per controlar el robot, sense tombar fustes i trobar la sortida. VAm jugar amb el sensor d’objectes. El sensor d’objectes fa que quan el robot s’apropava a un objecte se n’anava cap aun altre joc. També hi havia un sensor de línies negres.Quan veia una línia negra la seguia gràcies al sensor. Jo li hauria afegit un sensor de precipici perquè el robot no caigui al terra i es trenqui.
Adèu Guifré, i fins aviat?
Joel
PD:Ah, se m’ oblidava, li vam ficar un nom molt graciós al robot: Willy!
L’àngel i el Joel
Hi havia una vegada un home que es deia Joel.
Treballava en una empresa de mobles i treballava molt. Era alt, tenia el cabell marró i tenia 45 anys. Vivia amb la seva dona, la senyora Lluïsa ,i la seva fills, l’Anna, que tenia 4 anys. Quan l’home s’aixecava la seva dona i la seva filla ja havien marxat.
Aquell divendres al Joel li va sonar l’alarma a les 9 del matí, com cada dia, s’aixecava pensant lo malament que s’ho passaria al treball.
Quan va anar al lavabo a vestir-se, pentinar-se i rentar-se la cara es va trobar la roba ja preparada. Va pensar que se l’ havia preparat ell la nit anterior .
Seguidament va anar a la cuina a esmorzar Es va trobar l’esmorza fet!! Va pensar que havia sigut la seva dona.
Finalment va tornar a anar a l’habitació a fer el llit i agafar el maletí, però el llit ja estava fet. El Joel es va sorprendre molt!!!
L’home amb una mica de por va dir “hola” cridant una mica , llavors al cap d’uns segons va sentir una veueta que deia:
-Hola, aquí dalt, sóc el teu àngel de la guarda i només em pots veure tu.
L’ home es va sorprendre al mirar cap a dalt i va veure com un angelet el mirava des de dalt del seu cap. En Joel el va mirar i li va preguntar:
-Així que tu estàs aquí per fer-me la feina?
L’àngel va fer que si amb el cap i el Joel va somriure ,va agafar el maletí i va marxar cap a treballar. Al principi li agradava molt la idea perqu’e no havia de fer res , però al cap de unes setmanes es va començar a avorrir perque no havia de fer res.
Una nit a l’arribar a casa ,el Joel li va dir a l’àngel:
-No m’agrada que m’ho fagis tot!!
-Vale, llavors què fem?-va respondre l’àngel.
-Jo puc fer algunes coses i tu unes altres o només ajudar-me?
-Si!!!Molt bona idea!!-va dir l’àngel content.
-Doncs ,ja està!!- va dir el Joel i se’n anar a dormir.
A partir d’aquell moment l’home va poder treballar sempre amb ajuda de l’àngel.
LA BICICLETA MÀGICA
Hi havia una vegada un nen que es deia Martí. Era alt, tenia 10 anys, tenia els ulls marrons i el pel ros.Vivia en un poble gran al costat de una ciutat. Vivia amb la seva mare i el seu pare.
Un dia va anar a comprar una bicicleta amb la seva mare. La mare es deia Marina. Era alta, tenia el cabell llarg i castany i els ulls verds.
La bicicleta era gran, de molts colors i amb el seient molt còmode.
El nen quan va arribar a casa va provar la bicicleta. Va sortir al carrer i va anar cap a la plaça. Abans d’arribar hi havia una pujada i de sobte el Martí va notar que la bicicleta pujava la pendent sola sense pedalar. El Martí es va quedar sorprès.
En arribar a la plaça, el Martí va pensar que amb aquella bicicleta podia anar on voldria: pujar les muntanyes més altes del món, passejar per pobles i ciutats…
I així que cada dia anava a passejar pel poble amb la bicicleta màgica.
FI
PROTESTA AL GARAIG
Vet aquí una vegada ,en un garatge públic , els cotxes cada nit es trobaven per protestar de les coses que els feien els humans. Ara mateix començava una assemblea:
-El meu amo em tracta de qualsevol manera. Fuma dintre meu , cosa que hauria de estar prohibit i, a més a dintre dels cotxes, molta gent, quan el cotxe esta brut o fa pudor no hi posen cap ambientador – va dir el Peugeot.
– De vegades el meu amo fa patir el meu motor, no canvia de marxa i em costa molt accelera -va dir el Mercedes set places.
-Ara li toca parlar al cotxe vell -va dir el Ferrari.
-Com que sóc vell el meu amo ja no m’arregla . Com que costa molts diners arreglar-nos, ens venen i no ens agrada!
-Quan anem per la carretera el meu amo supera el límit de velocitat. he sabut que n’hi ha que van a 300 quilòmetres per hora i després hi ha accidents a la carretera – va dir el Ferrari de 1000 cavalls.
-El meu amo no vigila de no ratllar-me i de xocar . Hi ha altres amos que vigilen, però no n’hi ha masses. Hi ha molta gent que a l’obrir la porta del cotxe xoca amb la paret i això es com si ens pessiguessin i això no ens agrada!
-No sé de que us queixeu, a nosaltres ens tracten genial, jo vaig sempre net, sense cap ratlla i em porten a les exposicions- va dir el cotxe antic.
-És clar perquè vosaltres sou relíquies, tothom us admira . De nosaltres n’hi ha molts, però no som gaire admirats!- va dir el cotxe nou de gasoil.
Es va sentir la porta d’entrada i els cotxes es van quedar quiets com estàtues. L’amo del garaig i propietari d’un dels cotxes va veure que els cotxes estaven desordenats i va deduir que els cotxes intentaven protestar per les coses dolentes que els feien la gent.
L’amo del garaig ho va dir a tothom i els cotxes van ser mès respectats a partir d’ aquella nit.
Joel 5è
L’ ASPIRADORA MÀGICA
Vet aquí una vegada hi havia una dona una mica pobra.
La dona es deia Lluïsa, tenia 60 anys .Tenia el cabell negre, els ulls marrons i era de pell era morena. Vivia en una casa molt vella, sola en un poble molt petit i es dedicava a netejar cases ja que no la volien en cap treball.
UN dia mentre estava aspirant el terra d’ una casa es van sentir uns sorolls i de repent l’aspiradora va deixar d’aspirar . La dona preocupada va haver de netejar el que quedava amb l’escombra.
A l’arriba a casa la dona va agafar els diners que tenia, la seva vella bicicleta gris i va marxar al poble del costat que estava a 5 minuts a comprar unaaspiradora.
A l’arribar a la tenda va buscar l’aspiradora més barata que hi hagués. LI van donar una aspiradora una mica gran, blanca amb ratlles negres i dos estrelles al mig que valia 20 euros. La va comprar i va marxar a casa.
Al dia següent va anar a netejar a una casa força gran que hi havia a la vora de la seva. Va agafar l’aspiradora i les altres eines i va marxar a treballar .Quan va arribar va deixar totes les eines al menjador i només es va emportar l’aspiradora.
La va endollar ,però abans de començar a netejar ,va anar a buscar el seu bolso a l’entrada per agafar l’ampolla d’aigua que portava. Quan va tornar al menjador aquest ja estava net . La senyora es va quedar molt sorpresa. La va agafar i la va portar al lavabo, la va endollar i des de la porta la va mirar. De repent l’aspiradora es va engegar i va començar a netejar tot el lavabo. La Lluïsa es va posar molt contenta ja que als 5 minuts havia netejat tota la casa.
Tota la gent del poble volia que netegés la seva casa i així la Lluïsa, es va fer més rica i va poder viure millor!!!
Ainhoa 6è
LA RUT I L’ AINOA
Hi havia una vegada dues cosines que es deien Rut i Ainoa . La Rut tenia 3 anys, era baixeta, tenia el pèl curt i ros i els ulls blaus. L’Ainoa tenia 9 anys, també era baixeta, tenia el pèl llarg i negre i els ulls marrons. Estaven de vacances a casa de l’àvia a Balaguer.
Cada estiu anaven a passar les vacances a casa de la seva àvia.
Una nit, van pensar de montar una tenda de campanya al jardí. Despres de montar la tenda de campanya, quan estavem dormint, va aparèixer un gos que parlava .
Els va esplicar que ell coneixia un lloc molt bonic amb moltes flors.
La Rut i l’Ainoa el van seguir. Quan van arribar van veure molts nens i molts llacs.
Després de jugar tota la nit i de conéixer molts nens van descansar. Els nens tenien la seva edat.
Els nens al matí van marxar cap a casa seva perquè havien d’anar a l’escola.
L’escola estava envoltada de flors.
En aquell planeta només hi havia nens.
Quan van marxar tots els nens, la Rut i l’Ainoa van continuar jugant elles dos soles.
Quan es van cansar de jugar i es van adonar que tot havia sigut un somni. Les dues havien somiat el mateix .
Les dues nenes van desmontar la tenda, la van deixar al garaig ,i després d’ esmorzar ,li expliquen el seu somni a la seva àvia .
Ainoa 4art
GRESCA A L’ ARMARI
Hi havia una vegada una família que vivia en una casa molt gran .Estava formada pel pare, la mare, el fill i la filla. Cada dia quan el pare i la mare treballaven, i els fills anaven a l’escola les peces de roba es trobaven en un armari. Es trobaven les jaquetes, les camisetes, els mitjons, els pantalons, les calces, els calçotets i les faldilles.
Primer van parlar les jaquetes:
-Nosaltres som molt poques i a vegades ens avorrim.
Desprès van parlar les camisetes:
-Nosaltres no ens agraden els dibuixos i sempre estem suades.
Més tard van parlar els mitjons:
-Nosaltres sempre fem mala olor per culpa de les sabates.
Al cap de una estona van parlar els pantalons:
-Nosaltres treballem molts dies seguits sort que després descansem.
Al cap de cinc minuts les calces i els calçotets:
-Nosaltres ens embrutem molt i fem una mica de pudor.
Quan anaven a parlar les faldilles van arribar la mare, el pare i el fills.
La mare es va anar a canviar la roba, va veure totes les peces de roba en un sol armari.
La mare, el pare i els dos fills van ordenar-ho tot al seu lloc.
La mare, el pare i els dos fills van marxar i les peces de roba es van tornar a reunir però van deixar a una a gorra per vigilar si venia algú de la família.
Ainoa 4art
Comentaris