Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
2017-2018
EL RATOLÍ I LA MOSCA
Hi havia una vegada un ratolí.Era petit, gris, tenia les potes curtes i una taca negra a la panxa. Era espavilat.
Vivia en un cau en una casa de pagès. El cau era gran, però tenia la porta petita, com tots els caus ja que es tractava de que no hi entressin altres animals; i en un racó tenia una mica de palla per a dormir.
Un dia el ratolí va sortir a buscar menjar. Es va dirigir cap al rebost. Va olorar un pot de melmelada, un altre pot de pinya ja tallada…Va intentar aixecar un pot de melmelada però no va poder. Al costat va veure un pot petit de mel que ja estava encetat i aquell si que el va poder obrir. Darrere del pot es va trobar una mosca menjant-se la mel. La mosca al veure’l va intentar escapar però no va poder perquè tenia enganxades les ales a la mel.
El ratolí es va espantar. El ratolí se la va emportar cap al seu cau per treure-li la mel de les ales.
La mosca li va tornar el favor explicant-li un lloc de la casa on el pagès guardava una mica de menjar.
El lloc secret estava al costat del cau del ratolí. Era un petit armari on hi guardava galetes, formatge, patates…
Cada dia el ratolí i la mosca anaven al lloc secret quan volien menjar. La mosca i el ratolí es van quedar a viure al cau del ratolí i van ser molt feliços. .
Com que no n’ agafaven molt, de menjar, el pagès no se’n va adonar
Ainoa 4art.
L’ESQUIROL I EL LLOP
Fa molts anys en un bosc prop de Balaguer hi vivia un esquirol, era de color taronja -Li agradava molt menjar pinyes. Era tímid i vivia en un arbre gran,en un petit forat a les parts altes . A l’ esquerra del cau hi tenia un forat ple de pinyes.
A la dreta de l’ arbre on tenia el cau hi passava un riu gran.
Un dia l’esquirol es va despertar i va anar al bosc a buscar pinyes , però aquell dia no en va trobar cap . Al cap d’una estona va tornar a la seva casa i se la va trobar cremada.
Llavors l’esquirol va anar ràpid al forat de les pinyes per agafar-les. Va marxar corrent amb algunes pinyes a un altre bosc. L’esquirol es va trobar un altre arbre igual i va passar la nit allà.
En aquell bosc hi vivia un llop molt, era un llop gris, alt i fort. Era amable i li agradava ajudar als altres. Aleshores el llop li va dir que ell coneixia un lloc ple d’arbres amb forats . El llop va acompanyar a l’esquirol a aquell arbre. Després de molt i molt caminar van arribar . L”esquirol es va fer el niu i el llop també es va quedar a viure allà. Es van fer amics.
ADELIN 4T
EL PAGÈS I LA TRUITA DE RIU
Vet aquí una vegada hi havai un pagès. Era baixet, tenia una mica de barba blanca i el cabell grisós. Era alegre i molt bona persona. Vivia en un poble molt petit que es deia Cubells i havia fet tota la vida de pagès. Li deien “pagesot” i tenia 59 anys.
Vivia a dalt del poble en una caseta petita i vella per fora , però per dins era molt bonica ,tota decorada de quadres que havia pintat ell mateix. Hi havia un llit molt acolorit i una peixera buida , una petita televisió ,una cuina i un lavabo mot petit.
Vivia sol.
Un dia mentre anava a un dels seus camps amb tractor va pensar:” Ja sóc vell i porto tota la vida fent de pagès, m’agradaria provar alguna feina nova”
Va estar tot el dia pensant què podia provar i va decidir fer-se pescador perquè tenia una peixera a casa.
L’endemà al matí va anar a comprar estris de pescar a un poble del costat. Va comprar unes botes , una canya i tots els complements.
Després va anar a dinar a casa seva i després de dinar va anar a pescar a un riu que passava al costat d’un dels seus camps i que de vegades sentia com els peixos saltaven.
Es va asseure en una cadira que havia portat i va omplir una galleda d’aigua, i va posar un cuc a l’ham de la canya de pescar i va estar tota la tarda esperant a veure si agafava algun peix. Quan estava a punt de marxar va sentir unes petita estrebades, llavors va treure la canya i ……hi havia pescat un peixet, una truita de riu.
Al principi,el pagès, volia menjar-se-la per sopar però, al mirar-la d’aprop li va fer molta pena i se la va quedar com a mascota. Ho va recollir tot i va marxar capa casa seva. Va posar la truita a la peixera i l’ animal va començar a nedar . Ell es va sentir molt orgullós. Va decidir que no tornaria a pescar més : li agradava molt més ser pagés.
A la truita de riu li va posar de nom Tura.Totes les nits la mirava i li explicava com li havia anat el dia.
El pagès estava molt content amb ella ,era com la seva millor amiga.
Pot ser l’animalet també n’estava? Segur que sí!
Ainhoa 6è
TAP! 1ªPART
AUTOR/A: Lluís Prats
IL.LUSTRADOR/A: Pep Brocal
PERSONATGES PRINCIPALS: l’Elisabeth i l’Elvira Quatre cases.
Un dia en una comissaria de mossos d’esquadra reben unes trucades, que algú en comptes de parlar dona cops al mobil i aconsegueixen parlar-hi, descobrint que quan fa un cop es que si, i si en fa dos que no. Descobreixen que la nena es diu Elisabeth.
A través d’aquest sistema saben que la nena ha estat segrestada, que la tenen lligada en un garatge i que la van segrestar en un cotxe de policia. Aleshores va entrar el segrestador mentre la feien preguntes.
Ella es va guardar el mòbil a les botes. Finalment van saber que la segrestada era la filla del president de la Generalitat i que l’havien segrestat mentre estava de colònies a Mieres.
A l’ autopista AP7 km 146. L’Elvira va rebre un missatge, que deia que en Laguardia arribaria a Celrà en 35 minuts, i com que ell era sospitós del cas va accelerar fins que es va posar a cent seixanta. Després va sentir per la ràdio que el president faria un discurs amb el conseller d’Interior i d’Economía , i com que tothom sabria que l’Elisabeth havia estat segrestada .
Va premer el pedal foins que va arribar a cent setanta. Semblava un coet . Va sortir per la sortida: Girona , est, Celrà. Va anar corrents cap a Celrà, va veure la vía del tren i quan va arribar va sentir les campanetes del pas elevat. Estava molt a prop, va parar el cotxe i va anar a un bar del polígon i va pregunta si l’home calb hi anava sovint i li van respondre que no se’n recordaven. Va entrar l’home calb i va demanar tres cerveses, va pagar i se’n va anar a una fabrica vella i va tancar la porta. L’Elvira s’hi va apropar i va entrar-hi per una finestra i llavors va veure l’Elisabeth inconsient en una cadira d’oficina.
Polígon industrial a Celrà 21:37. Va deslligar…
Vilanova de Pinyeta
Continuem treballant els contes del concurs de Les Caixes Catalanes. Estem treballant el nº 3 , Vilanova de Pinyeta .
Els nens i les nenes de Vilanova de Pinyeta, descobreixen un altre poble amb el mateix nom que el seu. Contacten amb els nens i les nenes de la seva escola rural i organitzen una trobada per celebrar l’agermanament dels dos pobles, però d’entrada, no surt com tothom s’esperava.
Un conte sobre gestió de conflictes i diversitat cultural.
La capitana Dofí . 1ª part
Títol : La capitana Dofí
Autora: Mireia Vidal
Il·lustrador: Albert Asensio
Editorial : La formiga vermella
Personatges principals :El capità Strip,l’ Ona (la filla del capità), el Perca (un pirata vell. amic de l’ Ona) i el Sangnegra (un pirata molt dolent).
Resum :
El capità Strip era un home molt fort, era un pirata. Acabava de tenir una filla i li havía arribat una carta que li explicava com era.
Al cap d’una anys. L’Ona volia ser pirata però el seu pare, el capità, deia que era massa jove i que tenia moltes coses que aprendre. però l’Ona era tossuda i no es rendia. El perca, un vell pirata sempre anava al seu camarot a parlar amb ella i li deia que no tenia que anar ràpid que ja li arribaria el moment.
Un dia que estaven tots a la coberta del vaixell va arribar una gavina amb una pedra negra a la boca. Volia dir que el Sangnegra estava a prop. Els pirates es van començar prepara i el capità va empresonar a l’Ona sota coberta par que no li fes res però l’Ona es va enfadar.
Quan va arribar el Sangnegra es va dirigir al capità i el va ferir, l’Ona va intentar sortir i quan va sortir va descobrir que el Sangnegra va matar a la seva mara i amb tota la seva ràbia el va apropar al borde i el va emputxar al mar, les onades se’l van tragar.
Quan va acabar el capità estava ferit al seu camarot i l’Ona va venir. El capità li va explicar que havia d’anar a terra i que a partir d’ara ella seria la capitana…
30 de gener: Dia de la Pau
Avui, 30 de gener a l’ escola Sol Naixent de Cubells celebrem el Dia de la Pau amb diverses activitats .
Els somnis de l’ Aurèlia
TÍTOL : Els somnis de l’Aurèlia.
AUTOR: Eduard Màrquez.
IL·LUSTRADORA: Cristina Losantos.
EDITORIAL: Cruïlla.
PERSONATGES: Aurèlia, fada Clementina,el Galp i l’Onofledis Baumol.
RESUM: L’Aurèlia era una nena que estava enfadada perquè no recordava els somnis que tenia. A l’hora del pati sempre feia el ridícul perquè no sabia què explicar però, en canvi, la Ifigènia, que anava a la seva classe, sorprenia a tots amb les seves històries.
Un dia, l’Aurèlia, mirant les pàgines grogues, va veure que hi posava “fades” i hi va trucar. Després de parlar se’n va anar on li va dir. Allí hi vivia una fada que es deia Clementina. Aquella fada, des que la va conèixer fins que s’acaba el llibre, la va posar en un munt d’embolics. Li va donar una poció darrera l’altra per poder recordar els somnis, però cap funcionava.
Un dia, va tornar a casa de la fada clementina, però no hi era. Només sentia una veueta que estava sota unes capses. Aquella veu era d’en Galp, un baldànder que es podia convertir en el que volgués. Li va explicar que l’Onofledis Baumol, un col·leccionista d’éssers màgics, havia segrestat a la fada Clementina i els dos van decidir anar a rescatar-la. Allí, van descobrir que la Ifigènia era la neboda de l’Onofledis Baumol. Finalment, van poder escapar convertint-se en trolls i enganyant l’Onofledis. Ell va tenir el seu merescut: El van atrapar en una gàbia.
Des d’aquell dia, l’Aurèlia es va fer amiga de la Ifigènia i tenia una història per explicar.
OPINIÓ PERSONAL:
Sí que m’ha agradat perquè és molt interessant i passen moltes històries divertides.
La part que més m’ha agradat ha estat quan deixen l’Onofledis Baumol atrapat dins la gàbia.
El recomanaria a amics que els agraden els llibres d’intriga.
Comentaris