Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
c5001436
This user hasn't shared any profile information
Articles per c5001436
Una anècdota. El dia que em vaig trencar el colze.
Em dic Adrià Ziegler. Tinc vuit anys i visc amb la meva mare que es diu Violeta i té 37 anys, la meva germana que es diu Tina i te 5 anys i el meu padrí que es diu Josep Maria i te 70 anys.
Un dia que vaig anar a la Penya a veure el partit del Barça contra el Madrid em va passar una cosa trista.
A la mitja part , quan vaig sortir a jugar amb els meus amics a futbol a la pista vaig caure i em vaig trencar el braç.
El meu padrí quan ho va saber em va portar al Cap de Balaguer . Els metges d’urgències no sabien si era trencat o descol·locat . Llavors em van portar a l’Arnau de Lleida. Allà em van fer una radiografia i van saber que estava trencat. Llavors em van enguixar.
Tots vam quedar trists .
Tot seguit vam tornar a casa però he esta 3 setmanes amb el guix posat.dijous dia 21 de març me’l treura’n .
Adrià.
Una anècdota : El cavall que mossega
Em dic Hug i tinc 9 anys.
Ara os explicaré el que em va passar quan vam anar a Franca de vacances.
Anava amb el meu germà (Guifré), el meu pare(Ivan) i la meva mare(Sandra). Vam sortir de Cubells desprès de dinar. Vam arribar quan ja era fosca nit al hotel.
Quan vam arribar vam entrar al hotel. El hotel era molt bonic ,però era molt petit i també tenia moltes llums amb un to blau cel molt bonic
Després de deixar les coses a l’ habitació vam anar a veure el poble(que també era molt bonic).Els veïns eren molt amables .
El dia següent ens vam aixecar i vam anar a una muntanya que era molt propera al poble on hi havia el nostre hotel i hi vam anar amb el nostre cotxe( una furgoneta). Quan vam arribar vam veure uns cavalls i jo vaig voler donar-los-hi menjar ,però el cavall que era alt i molt fort quan jo anava a alimentar-lo, en lloc de mossegar l herba em va voler mossegar la mà i ho va fer.
Els meus pares i el meu germà van riure molt i molta estona mentre que jo plorava a terra. Quan vam arribar a casa , vaig mullar-me les mans i vaig veure les marques que m’ havia fet, eren molt grans.
Totes les altres activitats que vam fer van ser molt divertides.
HUG TUFET OBON
Una recepta : Arròs a la cubana
Ingredients ( per 5 persones )
-800 grams d’ arròs.
-300 grams de tomàquet.
-1 ceba .
-5 ous i oli .
-600 mlilitres d’aigua .
-pebre,orenga,sal al gust.
-cinc plàtans.
Preparacio:
1-Posem l’aigua en una cassola i la posem al foc. Quan comenci a bullir afegim la sal i a continuació l’arròs .Deixem coure l’arròs durant 10 minuts .
2-En una paella hi afegim la ceba tallada quan estigui una mica daurada afegim el tomàquet i el deixem fregir.
3-Escorrem l’arròs i el posem amb aigua i el reservem.
4-Afegim sal,orenga i pebre al tomaquet i deixem coure 5 minuts més.
5-Repartim l’ arròs en plats.
6-Posem oli en una paella i quan sigui calent fregim els ous i els posem damunt de l’arròs.
7.-Traiem el tomàquet del foc i posem unes cullerades a sobre de l’ou
Podem fregir un plàtan i posar-lo de guarnició.
Esteve
Arròs Montsià :El porc senglar i el pagès
Fa uns dies hi havia un noi que es deia Joan: Era alt i no era ni prim i gra. Tenia els cabells castanys i els ulls blaus. Era carinyós , amable i bon amic. Vivia en una casa a les afores d’ un poble al Delta de l ‘Ebre . Vivia amb la seva dona que es deia Joana i tenia 29 anys igual que en Joan. Un dia quan va anar a segar l’ arròs va veure que hi havia un grup de porcs senglars menjant-se l`arròs. En Joan va pensar que si s´apropava els senglars s’espantarien i marxarien i així ho va fer. Tots van sortir corrent menys un que estava a terra estirat. En Joan va baixar del tractor i va veure que tenia la pota ferida .Va trucar a la veterinaria.
Després de pujar-lo al cotxe i en Joan va començar a segar. Al cap de dues hores de segar ,en Joan va portar l’ arròs segat al seu magatzem.
Però el dia següent faltaven uns quilos d’ arròs. Va veure un rastre de sang al terra. Aquell rastre portava a un pi on hi havia un porc senglar mort. En Joan se’n va anar a casa seva a veure el seu canal preferit de la televisio Nat Geographci( on explicaven fets i històries d’animals i natura)
El dia següent va tornar al rebost i va veure que li faltava més quilos d”arròs.En Joan va pensar que si posava uns paranys potser seria la solució.
El dia següent va veure un porc senglar atrapat en un parany, el va treure i va veure que estava ferit i va trucar a la veterinaria.
La veterinaria va venir i es va emportar el senglar. Els altres senglars es van adonar que s’ havien de buscar altres llocs per menjar .
Hug
Una recepta : arròs amb verdures
Ingredients
-200 grams d’ arròs
-mig pebrot verd
-mig pebrot vermell
-un carbassó
-2 pastanagues
-aigua
-oli
-sal
-salsa soja
Preparacio:
-Posem a bullir l’arròs.
-Agafem les verdures , les rentem i les tallem .
-Afegim sal i una mica d’oli a l’ arròs.
-Posem oli en una paella i afegim les verdures,les deixem 10 minuts i afegim una mica de sal i salsa de soja.
-Passem l’arròs per un colador i l’afegim a la paella.
-Saltegem l’arròs amb les verdures durant 5 minuts
-Corregim de sal i el traiem del foc i ja tenim L’arròs amb Verdures.
MARC
L’ anècdota : anant cap a Sant Mamet
Em dic Guifré, tinc onze anys i visc a cubells.
Ara us explicaré una anècdota que em va passar amb el meu pare.
Un dissabte d’hivern vam preparar-nos per anar al refugi de Sant Mamet.
Quan ho vam tenir tot preparat i el cotxe carregat, ja s’ havia fet fosc.
Abans de sortir de casa vam ficar el GPS perquè no sabíem el camí.
En lloc d’agafar el millor trajecte, tot i que era una mica més llarg, vam agafar el més curt.
Ja era negra nit i el camí cada vegada es feia més complicat.Vam haver de travessar un petit rierol amb el cotxe i quan faltava poc per arribar, ens vam equivocar de camí.
No teníem més remei que donar la volta, però el camí era molt estret ,havia plogut i estava moll i….al final ens va marxar la roda del camí.
Era impossible sortir d’allà sense ajuda . Així que vam haver de trucar els bombers.
Van venir al cap d’ un parell d’hores, però van aconseguir treure’ns d’allí .
Aquella nit vam dormir a casa i encara no he anat mai a Sant Mamet.
GUIFRÉ
L’ anècdota : la càmara de la bici.
Em dic Joel. Tinc onze anys i visc a casa meva, a Cubells, amb els meus pares i els meus avis.
Un dia vaig anar a casa del meu amic Guifré a reparar una punxada de la meva bici.
Primer vam desmuntar les rodes de la bici. Vam treure els pneumàtics, i vam arrencar unes punxes que havien fet que es punxés la roda de la bici.
S’havien clavat quan vaig passar per un camp que hi havien moltes plantes.
Vam treure les càmeres, estaven molt forades, però les vam poder arreglar amb parxes.
Finalment vam tornar a muntar les rodes a la bici.
El Guifré va anar engegant el compressor per inflar les rodes de la bici.
Vaig treure els taps de les rodes de la bici.
Vam inflar les rodes i el Guifré hem va dir que em pugés a damunt, i que notaria que la bici pujaria.
Les càmeres van explotar i li vam tenir de posar unes de noves.
Va ser molt graciós. Vam riure molt.
Joel
L’ anècdota : el Pastís
Un dia vam anar a casa dels meus avis de Zaidí. El meu avi es diu Enric i té 68 anys.
La meva àvia es diu Malva i té 63 anys. El meu tiet es diu Alfredo i té 39 anys.
La meva tieta es diu Lorena i té 40 anys. El meu cosí es diu Aleix i té 6 anys.
Zaidi és un poble de la provincia d’Osca, proper a lleida.
Hi vam anar a celebrar l’ aniversari del meu avi.
Hi vam anar la meva mare que té 32 anys i la meva germana ,que es diu Marina i te tres anys .
Quan vam arribar vaig jugar a futbol amb el meu cosi i després vam anar a dinar.
Vam menjar macarrons amb pollastre i de postre pastís de nata.
El meu tiet em va dir que l’olorés . A l’apropar la cara em va emputxar i em vaig empastifar la cara de nata .
Tots vam riure.
Adrià Trepat Pena. 3er
Una faula : el pagès i el ratolí
Fa temps hi havia un pagès anomenat Bernat. Era alt i prim. Tenia els ulls blaus i el cabells llargs i de color marró castany. Era de confiança, amistós i tenia molta paciència. Vivia amb la seva dona (Marta), els seus dos fills (Adrià i Marc) i el seu gos (El Pelut). El gos es deia Pelut perquè tenia molt pèl.
Un dia, un amic seu anomenat Joan, el va trucar i li va dir:
– Hola Bernat, com estàs?
-Bé, i tu?- va dir el Bernat.
-Jo també. Et truco perquè estic de vacances i no puc segar. Em podries segar tu? ,només serien tres dies.- Va dir en Joan.
-Sí que podria.- va dir en Bernat.
– Gràcies, adéu.- va respondre en Joan.
El dia següent, quan anava a segar el tros, va veure que la segadora no tenia gasoil. Quan va anar a buscar la seva furgoneta (Suzuki) no li engegava. Va obrir el capó i va veure que els cables estaven tallats a mossegades.
Va trucar al mecànic. Al cap d’una estona de parlar el mecànic li va dir:
– Normalment, o són gats o ratolins els que mosseguen els fils.
– Gràcies, adéu. Demà vens amb la grua.- va dir en Bernat.
En Bernat va anar a peu fins a la benzinera amb un bidó i un carretó. Quan va arribar a casa va omplir el dipòsit de la segadora i va anar a segar. El blat segat el va carregar al tractor i el va portar al magatzem.
El dia següent va veure que una part del blat que estava al magatzem no hi era. En Juan va pensar que potser era cosa de ratolins. Va pensar que si ficava un parany els atraparia. Va agafar uns quants quilos de blat i va fer un cami que duia a un tros de formatge que estava damunt un parany en forma de capsa.
El dia següent va anar a mirar i hi va veure que havia un ratolí atrapat. Al Bernat li feia molta pena l’ animal , així que va agafar una capsa va ficar dintre el ratolí i el va portar a la muntanya i l va deixar anar.
I els dos van ser feliços tota la vida.
Hug
Comentaris