Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
c5001436
This user hasn't shared any profile information
Articles per c5001436
El drac dels quatre caps (3)
Aquest era el drac Botó-Ungla-Tigre-Sopes, que tenia quatre noms perquè tenia quatre caps.
El drac vivia al bosc del que podia; però si agafava un niu, i al niu només hi havia tres ous, el cap que es quedava sense s’ enrabiava i mossegava els altres caps, i, al capdavall, qui patia era el pobre drac.
Un dia li va arribar l’ hora de tallar-se els cabells, perquè eren caps amb cabells, i el drac se`n va anar a cal barber.Els quatre caps es van quedar en fila i el perruquer els va anar pentinant cada un com cada un volia.
En acabar, el drac va anar a casa a descansar perquè el dia següent tenia un concurs de dracs.El concurs tractava de que el drac que tingues mes caps guanyaria molts diners.
El dia següent va guanyar ell, però al poble hi havia un drac que no eren amics i li volia robar els diners que havia guanyat.
Els quatre caps vigilaven per torns.Aquell drac dolent va marxar a viure a un altre poble.
Amb aquells diners que van guanyar es compraven un ou si en faltava o no en menjava ningú.
Però es van acabar els diners.
Els dracs no van poder menjar . Van passar uns dies i va aparèixer un ramat d’ovelles lliures.
Les van matar i les van guardar.
Ja podien menjar.
Però el menjar es va acabar.
Un dia van arribar a un poble i va anar a parlar amb l’alcalde,
van decidir que el menjar que sobres al poble li donessin al drac.El drac a canvi els protegiria i ajudaria a la gent.
Adrià Trepat.
El drac dels quatre caps (2)
Aquest era el drac Botó-Ungla-Tigre-Sopes, que tenia quatre noms perquè tenia quatre caps.
El drac vivia al bosc del que podia; però si agafava un niu, i al niu només hi havia tres ous, el cap que es quedava sense s’ enrabiava i mossegava els altres caps, i, al capdavall, qui patia era el pobre drac.
Un dia li va arribar l’ hora de tallar-se els cabells, perquè eren caps amb cabells, i el drac se`n va anar a cal barber.Els quatre caps es van quedar en fila i el perruquer els va anar pentinant cada un com cada un volia.
En acabar, el drac se’n va anar cap a casa seva però a mig camí es va trobar un altre drac amb dos caps.Es van fer molt amics però en realitat l’altre drac era de mentida, l’havia fabricat un inventor.
El de mentida tenia només dos caps. Però el drac de veritat no li va inportar .
Va continuar pensant en com podia fer perquè tots els caps `poguessin menjar. Cada dia el drac de dos caps l’anava a buscar per jugar però el drac dels quatre caps mai l’accaptava perquè estava molt preoucupat. El drac dels dos caps li volia dir que ell tenia dos caps i que li sobrava sempre un ou. Al final el drac dels quatre caps el va acceptar per pesat.Li va explicar i es va alegrar molt. A partir d’aquell dia anaven a mejar junts i quan sobrava l’ou se’l menjava el cap que no tenia l’ou.
ADRIA ZIEGLER ESCULIES
El drac…..Mateix inici tots
Aquest era el drac Botó-Ungla-Tigre-Sopes, que tenia quatre noms perquè tenia quatre caps.
El drac vivia al bosc del que podia; però si agafava un niu, i al niu només hi havia tres ous, el cap que es quedava sense s’ enrabiava i mossegava els altres caps
i, al capdavall, qui patia era el pobre Un dia li va arribar l’ hora de tallar-se els cabells, perquè eren caps amb cabells, i el drac se`n va anar a cal barber.Els quatre caps es van quedar en fila i el perruquer els va anar pentinant com cada un volia.
En acabar, el drac va sortir de Cal Barber. En Botò tenia el cabell arrissat, l’Ungla el tenia llis, el Tigre el tenia en forma de cresta i el Sopes el tenia acabat en punxa. Qui controlava els moviments del drac era el Sopes. El Sopes no podia més, els altres caps no paraven d’empipar-se entre ells i de molestar-lo.
Un mag el va veure caminant pel poble on vivia amb els tres caps emprenyant-lo i el va voler ajudar.Va anar a casa del drac i li va dir que s’havia de beure una poció per desfer-se dels altres caps, però ho havia de fer al capdamunt d’un volcà i quan acabés de beure’s la poció que llencés el recipient al volcà.
L’endemà va sortir ràpidament de casa amb la poció amagada al paladar del Sopes. Va arribar a dalt del volcà, es va beure la poció i va llençar el recipient al crater del volcà. Quasi instantàniament els tres caps van desaparèixer i només va quedar el Sopes.
Joel
El grill…..
Vet aquí una vegada hi havia un grill molt cantador. Sempre cantava i cantava sense parar.
Prop de la casa del grill, hi havia un lleó, fort i ferotge com cap altre,que tots els dies sentia els cants del grill.
Com que el lleó era molt malcarat i envejós, tenia molta malícia de l’alegria del grill i li va voler fer mal.
Un dia que el grill s’estava cantant damunt d’un terròs, el lleó s’hi va acostar i va saltar damunt del grill. El grill ho va veure a temps i va sortir corrents d’allà amb les seves sis potes. Quan el lleó ho va veure va començar a córrer a darrere del grill. Va amagar-se en uns matolls i per sort el lleó no el va veure. El grill estava tant acostumat a cantar, que va començar a cantar. De seguida es va tapar la boca, però ja era massa tard, el lleó l’havia sentit i quan el va veure el va tornar a perseguir.
El lleó va continuar perseguint al grill unes hores més. Van arribar a un riu. El grill va passar per una branca molt prima que travessava el riu. El lleó va passar corrents per la branca i la branca no va poder resistir el pes del lleó i es va trencar. El lleó va caure al riu i va cridar:
-Ajuda’m si us plau ajuda’m!
-Em promets que d’ara en endavant et portaràs millor i no seràs envejós?-Va preguntar-li el grill
-Si, si, ho prometo!-va dir el lleó.
El grill va anar a buscar un tronc perquè el lleó pugés per ell. El lleó va sortir del riu i li va donar les gràcies al grill.
Es van fer amics.
Joel
En Jordi i la seva àvia
En Jordi és un nen força espavilat, però hi ha coses que li costen de fer: per exemple, treure’s la son de les orelles cada matí.
Ho ha provat tot: rentar-se bé la cara amb aigua freda, obrir la finestra per deixar entrar aire fresc al matí…
Res no el desvetlla i ja està tip que la família li digui dormilega.
Un dissabte l’àvia del Jordi va arribar a casa seva per passar una temporadeta i de seguida va notar que hi havia un gat negre que sempre entrava a l’ habitació del Jordi.
Un dia en Jordi estava tant adormit que quan el gat negre el va intentar despertar el nen va cridar tant que el gat negre el va esgarrapar.
El problema continuava. Ni el gat el podia despertar.
El gat aborrit va decidir anar a un altra casa.
En Jordi continuava adormit cada mati,el problema era que a les nits tenia malsons i no dormia.
S’adormia a les 6 del matí.
A les nits en Jordi somiava que l’atacava el gat i l’esgarrapava.
Tenia molta por! L’avia el sentia cridar . no entenia que li passava i L’avia el va intentar despertar.El Jordi li va explicar a la seva avia el seu problema, que tenia malsons.Llavors L’avia ho va entendre tot.A partir d’ara en Jordi dormiria amb la seva avia fins que li marxes la por.Mes andevant sre li va treure la por i a partir d’aquell dia va dormir alo seu llit,ara ell es desperta el primer.
Marc
El grill….
Vet aquí una vegada hi havia un grill molt cantador. Sempre cantava i cantava sense parar.
Prop de la casa del grill, hi havia un lleó, fort i ferotge com cap altre,que tots els dies sentia els cants del grill.
Com que el lleó era molt malcarat i envejós, tenia molta malícia de l’alegria del grill i li va voler fer mal.
Un dia que el grill s’estava cantant damunt d’un terròs, el lleó se li va acostar i el grill va sortir corrent perquè ell pensava que ell el volia matar perquè o cantes més. El lleó
ó se’l volia menjar però el grill era massa ràpid. El grill es va amagar entre l’herba. El lleó no el va trobar i se’n va anar.El grill seguia cantant però també vigilant el lleó a tal distancia perquè el lleó no el pogués agafar. Però de cop i volta el temps va canviar i va començar a ploure, amb molts trons i llamps.El grill es va fer un sostre d’herba per no mullar-se. El dia següent quan el grill es va despertar va parar de ploure.
El grill va anar a buscar el lleó per empipar-lo. Pel camí el grill va pensar que era millor ser amics que no pas ser enemics. Intentarien fer un pacte:el tracte es que el grill només cantes quan el lleó estigués despert i el lleó que no intentés matar-lo.
Hug 4rt
El grill……
Vet aquí una vegada hi havia un grill molt cantador. Sempre cantava i cantava sense parar.
Prop de la casa del grill, hi havia un lleó, fort i ferotge com cap altre,que tots els dies sentia els cants del grill.
Com que el lleó era molt malcarat i envejós, tenia molta malícia de l’alegria del grill i li va voler fer mal.
Un dia que el grill s’estava cantant damunt d’un terròs, el lleó se li va acostar i el va atrapar. El grill va parar de cantar. El grill li va preguntar perquè l’atrapava si la seva música era molt bonica. El lleó va dir que ja n’estava cansat de la seva música, perquè feia almenys 2 anys que no parava de cantar. El grill va protestar però el lleó no li va fer cas.
El lleó el va portar a la seva cova. Quan va arribar va lligar el grill i també li va dir se’l menjaria. El grill estava lligat a una paret de la cova, el lleó se n’havia anat a caçar.El grill va pensar escapar-se.Quan el lleó estava allà el grill es va posar a cantar i el lleó el va intentar mossegar-lo però va mossegar la corda i el grill se’n va poder anar a un lloc molt llunyà i no va tornar mai més.Conte contat ja s’ha acabat.
ADRIÀ Z
El grill….
Vet aquí una vegada hi havia un grill molt cantador. Sempre cantava i cantava sense parar.
Prop de la casa del grill, hi havia un lleó, fort i ferotge com cap altre,que tots els dies sentia els cants del grill.
Com que el lleó era molt malcarat i envejós, tenia molta malícia de l’ alegria del grill i li va voler fer mal.
Un dia que el grill s’ estava cantant damunt d’ un terròs, el lleó se li va acostar i el va intentar xafar però va fallar. El grill era molt espavilat i va pensar que si enfadava al lleó no faria res. El grill va pensar que fer per a fer marxar el lleó. Va provar mil coses : dir-li que marxes,fer-li un camí de menjar fins a un parany ….però res…
Un dia es va cansar i va decidir guardar menjar i menjar. Es va passar tot l’hivern cantant i pensant que fer amb el lleó.
Després de tot l’hivern pensant va decidir posar-li un parany nou. El grill es va ficar a cantar fort i el lleó va sortir a perseguir- lo. El grill va portar al lleó fins on hi havien uns caçadors furtius. Els caçadors furtius es van endur al lleó en una gàbia El grill va poder continuant cantant tranquil·lament i infinitament.
GUIFRÉ
Comentaris