Hi havia una vegada una família pobra que vivia a Tremp.El pare,l’Adrià tenia 34 anys, no treballava;la mare,la Paula tenia 30 anys i cuidava al seu fill i la padrina,la Teresita no feia res,només ficava llenya al foc.
Havia arribat el Nadal i era hora de cagar el tió.Al fill li va cagar una joguina,a la mare unes sabates,al pare una jaqueta i a la padrina…una bossa de carbó i un número de la loteria.A la padrina no li va agradar el seu regal,es va enfadar i va decidir tirar-lo al foc.
L’ endemà a les 8 del matí la padrina es va llevar,va encendre la televisió,va esmorzar i va decidir tirar el tió al foc.Quan ja l’estava a punt de tirar van informar que el número guanyador de la loteria era el 152.Quan la padrina ho va escoltar es va treure el número de la butxaca i va veure que li havia tocat la loteria.
Aleshores va deixar el tió al terra i va començar a saltar d’alegria.I des d’aquell dia aquella família va guardar aquell tió per sempre!

Pau Bosch