Vet aquí una vegada hi havia un grill molt cantador. Sempre cantava i cantava sense parar.
Prop de la casa del grill, hi havia un lleó, fort i ferotge com cap altre,que tots els dies sentia els cants del grill.
Com que el lleó era molt malcarat i envejós, tenia molta malícia de l’alegria del grill i li va voler fer mal.
Un dia que el grill s’estava cantant damunt d’un terròs, el lleó se li va acostar i el grill va sortir corrent perquè ell pensava que ell el volia matar perquè o cantes més. El lleó
ó se’l volia menjar però el grill era massa ràpid. El grill es va amagar entre l’herba. El lleó no el va trobar i se’n va anar.El grill seguia cantant però també vigilant el lleó a tal distancia perquè el lleó no el pogués agafar. Però de cop i volta el temps va canviar i va començar a ploure, amb molts trons i llamps.El grill es va fer un sostre d’herba per no mullar-se. El dia següent quan el grill es va despertar va parar de ploure.
El grill va anar a buscar el lleó per empipar-lo. Pel camí el grill va pensar que era millor ser amics que no pas ser enemics. Intentarien fer un pacte:el tracte es que el grill només cantes quan el lleó estigués despert i el lleó que no intentés matar-lo.

Hug 4rt