Ahir a la tarda una oreneta es trlobava al seu niu.Era negra i blanca i feia uns dies que havia tornat d3 l’ Àfrica.
Havia fet el niu sota un teulat de casa la meva padrina.
Cada dia anava a buscar menjar per per les seves cries.
Entrava a cal Puspau a a buscar menjar.Un dia agafava trossets de pomes que algú havia deixat sobre la taula, un altre dia agafava molles de pa, un altre dia trossets de tomàquet…
L’Anna ,els seus germans i els seus pares els agradava molt que l’oreneta vingués a casa a menjar.
Un dia el meu padrí va descobrir un cau de serp a les parets del jardí .El padrí volia destruir el cau. Quan va posar la mà la serp el va picar . La seva dona va trucar a emergències.
No era verinosa. El meu padrí va anar a l’hospital i allà ,a l’hospital, li van fer un anàlisi de sang i van veure que la sang del meu padrí estava be. Va agafar un taxi i va tornar a casa.
L’endemà de bon matí va anar a buscar la serp però l’ animal ja no hi era.
La serp, avisada per l’oreneta s’havia refugiat al niu de l’oreneta .Va passar la nit allà i l’endemà , com que tenia molta gana es va menjar els ous de l’oreneta. L’oreneta quan va arribar la va fer fora i es van barallar.La serp va caure al terra i el meu padrí la va veure i la va agafar i la va portar al zoo.
L’oreneta va marxar perquè va arribar l’hivern.

Adrià Trepat