Vet aquí una vegada , fa uns vint anys ,en un poble de Catalunya que es deia i es diu Cubells va haver-hi un conflicte. Cubells és un poble de la província de Lleida a prop de Balaguer. El poble és petit, té els carrers estrets i els edificis baixos. El poble es va dividir en dues parts.
El que passava era que hi havia un barri on la gent era rica i a l’altra zona del poble tenien pocs diners.
Els que tenien pocs diners van començar a agafar mania dels rics del poble perquè els veien a les seves piscines banyant-se i amb els seus cotxes esportius.
Els rics van veure que els pobres els tractaven malament. Els rics també van començar a insultar als pobres o fins i tot pegar-los. Els pobres feien el mateix als rics.
Quan feien festa major n’hi havia una per als rics i una per als pobres.
Un dia l’alcalde, que es deia i es diu Josep, però tothom li deia el Roig perquè així es diu de cognom, es va assabentar de la guerra que s’havia muntat al seu poble. Tenia , en aquells moment uns 50 anys, tenia els cabells blancs, la cara ovalada. Portava ulleres, era bastant alt i prim.
Era molt amable i es preocupava molt per les coses del poble. Va pensar convidar als rics a un sopar.
Va convidar també als pobres sense que els rics ho sabessin i sense que els pobres sabessin que havia convidat els rics. Quan tots van arribar al sopar els pobres i els rics van començar a insultar-se.
L’alcalde va pujar a l’escenari i va dir:
-Podeu deixar de pegar-vos i insultar-vos?
-Què voleu?-van dir tots d’una manera o d’una altra.
-Vull que en aquest poble s’acabin les baralles.Amb el el bonic que es el poble, l’únic que es veu són baralles i insults.
Seria molt millor viure tots en pau. Ens ho passaríem molt millor- Va dir l’alcalde.
Tots van reflexionar i van entrar en raó i tots junts van gaudir del sopar.
Mai més hi van haver baralles en aquell poble.
Tots van ser feliços sempre més.

Joel