Em dic Guifré, tinc onze anys i visc a cubells.
Ara us explicaré una anècdota que em va passar amb el meu pare.
Un dissabte d’hivern vam preparar-nos per anar al refugi de Sant Mamet.
Quan ho vam tenir tot preparat i el cotxe carregat, ja s’ havia fet fosc.
Abans de sortir de casa vam ficar el GPS perquè no sabíem el camí.
En lloc d’agafar el millor trajecte, tot i que era una mica més llarg, vam agafar el més curt.
Ja era negra nit i el camí cada vegada es feia més complicat.Vam haver de travessar un petit rierol amb el cotxe i quan faltava poc per arribar, ens vam equivocar de camí.
No teníem més remei que donar la volta, però el camí era molt estret ,havia plogut i estava moll i….al final ens va marxar la roda del camí.
Era impossible sortir d’allà sense ajuda . Així que vam haver de trucar els bombers.
Van venir al cap d’ un parell d’hores, però van aconseguir treure’ns d’allí .
Aquella nit vam dormir a casa i encara no he anat mai a Sant Mamet.

GUIFRÉ