Fa temps hi havia un pagès anomenat Bernat. Era alt i prim. Tenia els ulls blaus i el cabells llargs i de color marró castany. Era de confiança, amistós i tenia molta paciència. Vivia amb la seva dona (Marta), els seus dos fills (Adrià i Marc) i el seu gos (El Pelut). El gos es deia Pelut perquè tenia molt pèl.
Un dia, un amic seu anomenat Joan, el va trucar i li va dir:
– Hola Bernat, com estàs?
-Bé, i tu?- va dir el Bernat.
-Jo també. Et truco perquè estic de vacances i no puc segar. Em podries segar tu? ,només serien tres dies.- Va dir en Joan.
-Sí que podria.- va dir en Bernat.
– Gràcies, adéu.- va respondre en Joan.
El dia següent, quan anava a segar el tros, va veure que la segadora no tenia gasoil. Quan va anar a buscar la seva furgoneta (Suzuki) no li engegava. Va obrir el capó i va veure que els cables estaven tallats a mossegades.
Va trucar al mecànic. Al cap d’una estona de parlar el mecànic li va dir:
– Normalment, o són gats o ratolins els que mosseguen els fils.
– Gràcies, adéu. Demà vens amb la grua.- va dir en Bernat.
En Bernat va anar a peu fins a la benzinera amb un bidó i un carretó. Quan va arribar a casa va omplir el dipòsit de la segadora i va anar a segar. El blat segat el va carregar al tractor i el va portar al magatzem.
El dia següent va veure que una part del blat que estava al magatzem no hi era. En Juan va pensar que potser era cosa de ratolins. Va pensar que si ficava un parany els atraparia. Va agafar uns quants quilos de blat i va fer un cami que duia a un tros de formatge que estava damunt un parany en forma de capsa.
El dia següent va anar a mirar i hi va veure que havia un ratolí atrapat. Al Bernat li feia molta pena l’ animal , així que va agafar una capsa va ficar dintre el ratolí i el va portar a la muntanya i l va deixar anar.
I els dos van ser feliços tota la vida.

Hug