Una vegada en un bosc vora de Cubells hi vivia una guineu . Era una guineu jove a la que encara li quedaven coses per aprendre. Era pèl roja, tenia la cua llarga i els ulls una mica blaus .
Tenia el cau sota una roca del bosc . Un dia va anar a buscar menjar.Va trobar un cau de conills.
Al cap d’una estona de tant esperar se’n va anar al seu cau.
Va acabar de rosegar els ossos de les preses antigues i va fer la migdiada durant una bona estona.
La guineu va tornar on hi havia el cau del conill i es posà ajaguda a la vora del cau perquè el conill no la veiés.
Al cap d’una estona el conill va treure el cap i va veure la guineu despistada.
El conill va entrar al cau . Tenia por.
Al veure que no marxava la guineu,el conill va fer un forat en direcció contaria.
El forat donava a un altre part del bosc.
S’emportà la seva manada a un altre cau d’un amic seu.
La guieu pensava que ja no hi era, va ensumar el cau i va marxar.
La colla del conill demanava menjar i el conill va decidir anar a un camp de pèsols que hi havia a prop.
Mentrestant hi anava la guineu la guineu se’l va trobar.
Sense que la mare se n’adonés alguns conillets la van seguir.
La guineu els va veure i en va agafar un.Els altres es van escapar.

” Els conillets van aprendre que s’ha de fer cas a la mare.”

Adrià Trepat.