Vet aquí una vegada hi havia un pagès que es deia Josep .Tenia 34 anys . Era alt,prim i li agradava anar a pescar.Vivia en una casa al costat d’ un riu. tenia un tractor per conrear un camp que tenia aprop de casa.
Aquell any hi volia plantar pebrots i tomaqueres i en la part més gran, blat.
A l’ arribar la tardor va plantar el blat ;i com que aquell any va ploure molt les plantes van créixer i créixer.
A l’ arribar la primavera les espigues ja tenien els granets de blat.
Un dia que va anar al camp va veure que en la rama d’ un dels arbres que tenia hi havia un ocell i estava ferit, era un pit-roig.En Josep el va gafar i se’l va endur a casa per curar-lo i donar-li menjar.El tenia a casa sense gàbia i tembé li va ensenyar a fer tombarelles a l’ aire. Li va posar Lluna, perquè era una femella.
Unes setmanes més tard la Lluna va fer un niu amb rametes que sortia a buscar. Uns dies més tard en Josep hi va trobar uns ous . Dels ous en van sortir nous ocellets.
Quan aquests es van fer grans van marxar i només es va quedar la Lluna.Uns dies més tard la Lluna també va marxar.En Josep es va quedar molt trist.
Passats uns mesos, un matí, en Josep va sentir soroll de fullaraca, va mirar per la finestra i va veure molts ocellets i entre ells hi havia la Lluna que havia tornat. Havia tornat tota la família .

Marc Sobero