Vet aquí en la ciutat de Barcelona, hi vivia una noia que es deia Laura i tenia 25 anys.
Era alta, tenia el cabell ros i els ulls marrons. Era amable divertida i no li agradava gens la contaminació.Treballava en una fàbrica de sucs ecològics a les afores de la ciutat .
Vivia sola en un pis petit al centre de la ciutat.
Un dia com un altre va anar a treballar, però va notar que la fàbrica olorava una mica estrany, ella ho va ignorar però al cap d’uns dies l’olor es va anar fent més insuportable fins que un dia, la Laura va anar al despatx del director a preguntar d’on venia aquella pudor.
A l’arribar al despatx abans de picar a la porta, va sentir al director i al subdirector parlant:
-Què podem fer dels residus i els productes tòxics del suc, que cada vegada la pudor és més intensa?-Va dir preocupat el director.
-Només tenim una opció ho hem da llançar al fons del mar per molt que contamini.-Va dir el subdirector.
-Doncs anem-hi ara mateix.- Va dir el director.
La Laura, immediatament va anar a buscar la seva bicicleta i quan van sortir els va seguir fins a la platja, llavors els va seguir fins al port i es va amagar a la barca d’aquella gent. Quan van estar lluny de la costa , els dos homes van agafar el barril on hi havia tots els residus. La noia els va gravar i va pujar el vídeo a les reds socials amb un missatge que deia “Compartiu aquest vídeo”. Al cap d’una estona van arribar policies.
Els van detenir per contaminar el mar amb productes tòxics. Els van posar a la presó durant tres anys i van nombrar a la Laura directora de la fabrica de sucs ecològics.

Ainhoa Ruiz