Hi havia una vegada una casa que per Nadal posaven el tió. A la casa hi vivia el pare, la mare i la filla. El pare treballava de ferrer, la mare cosia i la filla anava a l’escola i tenia 10 anys. La casa era gran. Es trobava al costat del bosc.
El tió era de fusta d’ ametller .Era un tronc curt i fort .El pare li havia fet la boca i el nas i. a més li havia posat ulleres.Cada dia li donaven menjar.
Però un dia ens vam adonar de que el tió no menjava i estava esquerdat. De cop i volta es va trencar. No sabien què fer. No tenien tió !!.
Llavors al pare se li va ocórrer una idea. La idea era anar al bosc a buscar un altre tió. Hi va anar la mare, el pare i la filla. Hi van anar caminant.
Van buscar i buscar i no trobaven cap que els agradés. Sense adonar-se’n , darrere d’un arbre van trobar el tió que buscaven.Era un tió de fusta d’ alzina i semblava força valent . Se’l van emportar cap a casa. Li van donar menjar i el que li donaven s’ho menjava. El dia 24 de desembre a la nit el tió no podia més. De cop el tió va esclatar. Els va posar a tots plens de xocolata i torró.
Van aprendre a que el proper any no li donarien tant menjar.

Ainoa 4art