(Aquest poema el recitarà l’ Ainoa)

Del fons de la plana
veníem sorruts.
Hi havia una estrella
segons els llanuts.
Passàvem de pressa
davant un portal.
A dins celebraven
la nit de Nadal.

Rondaven tenaços
pel poble desert;
ningú no ens obria
res no ens era ofert.
Comptaven les hores
amb aire enutjat;
plovia, i plovia
tot era tancat.

Al mig de la plaça
cantàvem cançons.
Menjaven per força
neules i torrons.
Tot era silenci
enllà dels carrers.
La pluja ens havia
mullat els papers.

Tornaven a casa
quan ja es feia clar.
Ningú no ens havia
vingut a escoltar.
Durava la gresca
dins del portal.
Fugíem pels rostos
i ja era Nadal.