Vet aquí una vegada ,en un garatge públic , els cotxes cada nit es trobaven per protestar de les coses que els feien els humans. Ara mateix començava una assemblea:
-El meu amo em tracta de qualsevol manera. Fuma dintre meu , cosa que hauria de estar prohibit i, a més a dintre dels cotxes, molta gent, quan el cotxe esta brut o fa pudor no hi posen cap ambientador – va dir el Peugeot.
– De vegades el meu amo fa patir el meu motor, no canvia de marxa i em costa molt accelera -va dir el Mercedes set places.
-Ara li toca parlar al cotxe vell -va dir el Ferrari.
-Com que sóc vell el meu amo ja no m’arregla . Com que costa molts diners arreglar-nos, ens venen i no ens agrada!
-Quan anem per la carretera el meu amo supera el límit de velocitat. he sabut que n’hi ha que van a 300 quilòmetres per hora i després hi ha accidents a la carretera – va dir el Ferrari de 1000 cavalls.
-El meu amo no vigila de no ratllar-me i de xocar . Hi ha altres amos que vigilen, però no n’hi ha masses. Hi ha molta gent que a l’obrir la porta del cotxe xoca amb la paret i això es com si ens pessiguessin i això no ens agrada!
-No sé de que us queixeu, a nosaltres ens tracten genial, jo vaig sempre net, sense cap ratlla i em porten a les exposicions- va dir el cotxe antic.
-És clar perquè vosaltres sou relíquies, tothom us admira . De nosaltres n’hi ha molts, però no som gaire admirats!- va dir el cotxe nou de gasoil.
Es va sentir la porta d’entrada i els cotxes es van quedar quiets com estàtues. L’amo del garaig i propietari d’un dels cotxes va veure que els cotxes estaven desordenats i va deduir que els cotxes intentaven protestar per les coses dolentes que els feien la gent.
L’amo del garaig ho va dir a tothom i els cotxes van ser mès respectats a partir d’ aquella nit.

Joel 5è