Vet aquí una vegada hi havia un gos que vivia en una ciutat, el gos es deia Ànec perquè les poques vegades que s’escapava de casa el trobaven a la vora del riu observant els ànecs que nedaven a l’aigua. El gos era de raça pastor i havia fet unes proves per veure si valia per a ser un gos pastor.
Els seus amos van decidir donar a l’Ànec a un granger perquè ja no el podien cuidar i perquè van pensar que viuria molt millor en una granja envoltat de fauna i naturalesa.
Quan el camió on anava el gos va parar a la granja, el gos va baixar del vehicle i es va quedar parat envoltat de boscos, prats i molts animals.
El granger se’l li va apropar i li va dir:
-Vinga gosset!!, tanca les ovelles a l’estable!
El gos quan va veure les ovelles es va recordar de les proves que havia fet per ser un gos pastor i va començar a córrer darrere de les ovelles, i les va guiar fins a l’estable.
-Molt bé gosset et felicito-li va agrair el granger.
-Com et dius? -va dir-li el granger .
Aleshores el granger li va observar la placa que duia penjada al coll.
Ah, Ànec! -va exclamar el granger.
-Molt bé Ànec, ara ves a dormir a la teva caseta, avui ha sigut un dia molt llarg -va dir-li el granger.
El gos va estirar-se a la seva caseta a descansar i quan ja s’estava a punt d’adormir va escoltar:
-Quina gana que tinc, On hi ha menjar?! -va xiuxiuejar un ratolí que voltava per allà.
-Qui diu això? -va preguntar el gos.
-Soc jo, un ratolí, em dic Spit. I tu qui ets? -va preguntar el ratolí
-Jo sóc l’Ànec, un gos.
-Què et passa? -va preguntar el gos.
-Que fa dies que no menjo res! -va dir el ratolí
-Si vols et dono el meu pinso i carn. Li va oferir el gos.
– Gracies Ànec! Amb una mica ja en tinc prou per recuperar força.-li va agrair el ratolí
El ratolí era jove, igual que el gos, era de color gris fosc i sempre estava content.
L’endemà al matí tots els animals de la granja buscaven al granger per tot arreu, el gos i el ratolí van anar a veure què passava i els animals els van dir que el granger havia desaparegut i ningú sabia on era el granger.
El gos i el ratolí van anar a inspeccionar la casa del granger i per trobar-lo van veure que al seu diari personal del hi deia que el granger tenia un enemic que vivia a trenta quilometres de la granja i van deduir que l’ enemic del granger el podria haver segrestat. El gos i el ratolí hi van anar sense pensar-ho dues vegades. El ratolí va pujar a damunt del gos i van marxar galopant. Es van trobar amb un llac molt gran i tots dos van exclamar:
-Que gran que es el llac, però com el travessem?
– Ja ho sé. Nedant-va dir el gos.
-Però , jo no se nedar-va dir el ratolí.
-Doncs puja al meu damunt mentre nedo.-va dir-li el gos.
Van travessar el llac i van arribar a la mansió.
Hi havia un guàrdia a la porta, el gos se li va llençar al damunt, van obrir la porta i van trobar el granger lligat amb una corda, el gos va llençar al segrestador al soterrani i el va tancar amb clau. El ratolí va rossegar les cordes amb les que estava lligat el granger i el va alliberar. El granger els va dir:
-Moltes gracies Ànec i moltes gracies ratolí.
Se`n n van tornar a la granja i van viure feliços per sempre més.

Joel 5è