Fa un parell d’anys en un bosc proper a les parts més altes del Pirineu hi va haver un ocell que despertava cada matí a tots els animals del bosc amb el seu cant.Aquest ocell tenia les plomes de color verd,vivia en un pi,era molt alegre i li agradava molt cantar.
Un dia un gat que passejava pel bosc -ja sabeu tots que als gats els encanta caçar ocells-va veure a aquell ocell dormint a la branca d’un arbre i va decidir atrapar-lo i menjar-se’l.
El gat tenia el pèl gris- el que el feia dificil de detecta i amés era molt sigilós-,tenia els ulls blaus,era molt trapella i no tenia molts amics. perquè normalment els gats només tenen amics per interessos i aquest era un d’ ells .
Aleshores el gat es va enfilar fins a la branca on hi havia l’ocell, el va agafar amb les dents, va saltar de l’ arbre i va anar a buscar una ombra per menjar-se´l . Finalment se’l va cruspir.
Després del gran sopar li va agafar son i va marxar a dormir a la seva cova,que era on vivia.
L’endemà al matí el gat es va despertar ja que feia una estona que sentia un cant familiar però que no sabia d’on venia.
Va buscar per tot el bosc,però no va trobar l’origen del cant.Llavors es va adonar que el soroll sortia de la seva panxa. Es va començar a espantar. semblava que tenia algú dins . Finalment va entendre que l’ocell que sabia cruspit el dia anterior era qui feia el soroll.Com podia ser ? Potser encara era viu quan se’ l va menjar o potser era cosa de màgia ???’
El gat va comprendre que aquell ocell cantaria tots els matins i no el deixaria dormir gens,però lo pitjor era que a partir d’aquell dia ell seria el nou despertador.