Hi havia una vegada, un noi que treballava en un restaurant especialitzat amb arròs.Aquell noi es deia Joan, tenia 30 anys i era un cuiner molt bo.Al restaurant sempre hi havia molta gent.Tenia molta feina.

Un dia quan en Joan estava a punt de cuinar va notar que li faltava alguna cosa.
-Ah, l’ arròs -va dir- l’arròs on l’ hauré posat ?
Va començar a buscar l’arròs per tot el restaurant ,però no el va trobar.El Joan estava molt preocupat perquè era un arròs molt bo del Delta de l’Ebre. S’havia gastat molts diners aquell any comprant arròs.
Va penjar cartells arreu per si algú en podia saber res i va avisar a la policia.
Dos dies més tard la policia va trobar al culpable.Resulta que un dels sacs que el lladre es va emportar estava foradat i la policia va seguir el rastre fins trobar el culpable .
Quan en Joan va saber qui era la va reconèixer. Era una noia que es deia Marta,també tenia un restaurant però no hi anava massa gent i com que tenia enveja d’ell li va robar l’arròs. En Joan es va posar molt content quan va trobar l’arròs i per fi va poder tornar a cuinar els plats d’arròs.
A la noia li van posar una multa però en Joan la va perdonar,la va contractar en el seu restaurant i la Marta li va agrair molt.A la fi van unir les seves idees i va tindre un restaurant més gran i es van fer amics per sempre.FI

LISMEL 6è