En aquell temps, en una granja del Pirineu de Lleida hi havia un cavall que vivia en un estable. Era de color marró, els ulls els tenia de color verd, era gran i molt llest .
Un dia quan en Joan li portava el menjar es va adonar que li picava el pèl.El noi li va observar. Va veure uns insectes que saltaven. Eren puces.
En Joan era un pagès que se n’ havia anat de Barcelona on feia de mecànic i vivia en una casa, vivia sol al poble veí.
El noi va agafar la seva camioneta i va anar a casa a buscar un insecticida .Quan va tornar a l”estable no hi era .
El noi es va estranyar molt.
El caball es va rascar en un arbre.Es notava que ja no en tenia tantes.En Joan el va veure de lluny i el va empaitar fins que va parar.El va portar a l’estable i li va posar la incetticida.El caball es va posar molt content i va llepar a en Joan .En Joan li va prometre al caball que cada dia miraria que no tingues puces.
Cada dia tenia menys puces .I al cap de tres dies les puces havien mort i el caball estava molt content.
En Joan cada dia el treia a passejar .

Adrià Trepat Pena 4rt