Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for 14 maig 2019
El grill……
Vet aquí una vegada hi havia un grill molt cantador. Sempre cantava i cantava sense parar.
Prop de la casa del grill, hi havia un lleó, fort i ferotge com cap altre,que tots els dies sentia els cants del grill.
Com que el lleó era molt malcarat i envejós, tenia molta malícia de l’alegria del grill i li va voler fer mal.
Un dia que el grill s’estava cantant damunt d’un terròs, el lleó se li va acostar i el va atrapar. El grill va parar de cantar. El grill li va preguntar perquè l’atrapava si la seva música era molt bonica. El lleó va dir que ja n’estava cansat de la seva música, perquè feia almenys 2 anys que no parava de cantar. El grill va protestar però el lleó no li va fer cas.
El lleó el va portar a la seva cova. Quan va arribar va lligar el grill i també li va dir se’l menjaria. El grill estava lligat a una paret de la cova, el lleó se n’havia anat a caçar.El grill va pensar escapar-se.Quan el lleó estava allà el grill es va posar a cantar i el lleó el va intentar mossegar-lo però va mossegar la corda i el grill se’n va poder anar a un lloc molt llunyà i no va tornar mai més.Conte contat ja s’ha acabat.
ADRIÀ Z
El grill….
Vet aquí una vegada hi havia un grill molt cantador. Sempre cantava i cantava sense parar.
Prop de la casa del grill, hi havia un lleó, fort i ferotge com cap altre,que tots els dies sentia els cants del grill.
Com que el lleó era molt malcarat i envejós, tenia molta malícia de l’ alegria del grill i li va voler fer mal.
Un dia que el grill s’ estava cantant damunt d’ un terròs, el lleó se li va acostar i el va intentar xafar però va fallar. El grill era molt espavilat i va pensar que si enfadava al lleó no faria res. El grill va pensar que fer per a fer marxar el lleó. Va provar mil coses : dir-li que marxes,fer-li un camí de menjar fins a un parany ….però res…
Un dia es va cansar i va decidir guardar menjar i menjar. Es va passar tot l’hivern cantant i pensant que fer amb el lleó.
Després de tot l’hivern pensant va decidir posar-li un parany nou. El grill es va ficar a cantar fort i el lleó va sortir a perseguir- lo. El grill va portar al lleó fins on hi havien uns caçadors furtius. Els caçadors furtius es van endur al lleó en una gàbia El grill va poder continuant cantant tranquil·lament i infinitament.
GUIFRÉ
El grill….
Vet aquí una vegada hi havia un grill molt cantador. Sempre cantava i cantava sense parar.
Prop de la casa del grill, hi havia un lleó, fort i ferotge com cap altre,que tots els dies sentia els cants del grill.
Com que el lleó era molt malcarat i envejós, tenia molta malícia de l’ alegria del grill i li va voler fer mal.
Un dia que el grill s’ estava cantant damunt d’ un terròs, el lleó se li va acostar i se’l va empassar.
La panxa del lleó estava una mica humida.Quan el lleó va badallar va poder sortir de la panxa.
Es va amagar entre un ramat d’ovelles que menjaven herba.Va poder escapar del lleó, el va despistar.
El grill es va banyar en una bassa.
Es va trobar en que estava acorralat per mes lleons.
Va passar per sota d’un lleó però el lleó,molt més ràpid, el va agafar.
El lleó el va agafar i quan el va deixar es va adonar que li faltava una pota.Aquell lleó el va deixar anar perquè no era amic de el altre lleó.Va deixar de cantar per sempre perquè el lleó no el sentis i no se’l mengés. Mentrestant el lleó va buscar noves preses per menjar.
Amb qui m’ agradaria trobar-me?
Un dia d’ estiu vaig anar de vacances a Castelldefels. Mentre anava a casa d’ un amic em vaig trobar l’ Enzo Ferrari- Ell va crear el cotxe esportiu Ferrari.L’ Enzo és d’una alçada normal i prim. té els ulls marrons i el cabell negre. És amable i molt intel·ligent. Té 74 anys.I jo li vaig preguntar:
-On vas néixer?Per què no vas crear cotxes normals i no esportius?
-Jo vaig néixer a Itàlia i vaig fer cotxes esportius perquè pensava que es vendrien més.Va dir ell
– Jo anava a casa d’un amic.Vols venir?
-Si.- va dir ell. -Però que farem?
-Parlarem, et farem preguntes, perquè en Marc te’n voldrà fer segur.
Quan vam arribar en Marc es va quedar sorprès. Vam xerrar i xerrar i al cap de dues hores l’ Enzo va marxar. Jo i l’Enzo quedem sovint, a vegades amb el Marc a Cstelldefels quan jo vaig de vacances.
Comentaris