Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for 12 maig 2019
En Jordi..
En Jordi és un nen força espavilat, però hi ha coses que li costen de fer: per exemple, treure´s la son de les orelles cada matí.
Ho ha provat tot: rentar-se bé la cara amb aigua freda, obrir la finestra per deixar entrar aire fresc al matí….
Res no el desvetlla i ja està tip que la família li digui dormilega.
Un dissabte l’àvia del Jordi va arribar a casa seva per passar una temporadeta i de seguida va notar que el Jordi es passava la major part del dia jugant a videojocs i que no estudiava mai. També treia molt males notes. L’àvia del Jordi va parlar amb els seus pares i van decidir que li requisarien la play station fins que tregués millors notes. Però no la trobaven. Van buscar per tot arreu. Li van dir a en Jordi que els hi donès la play station. En Jordi li va donar la play al seu pare. A partir d’aquell dia el Jodi va estudiar més i va descobrir la solució per als matíns: despertar-se una hora abans del que es despertava normalment. El seu pare li va tornar la play station, però es passava més temps estudiant que amb la play. A partir d’aquells dies al Jordi no li deien “Jordi el dormilega” sinó “Jordi el treballador”.
Havia après la lliçó!
Joel
Poema: l’ esquirol
L’ esquirol és molt bonic,
de color roig té el pit.
La cua llargueta la té
i molt roja també.
Al pi el cau es va muntar
i es va quedar a viure allà.
Branques i herbes va utilitzar
i algunes pinyes va guardar.
Surt a menjar cada matí
pinyes d’un petit pi.
A la tarda surt pels arbres a passejar
i a la nit torna a descansar.
A mi m’agrada l’esquirol
tant com el mussol.
M’agrada quan treballa sol
i penso amb ell quan dormo al llençol.
ADRIÀ ZIEGLER ESCULIES
Amb qui m’ agradaria trobar-me ?
M’ agardaria trobar-me amb el meu amic Hug d’ aquí a 20 anys en una cafeteria de Barcelona.Jo tindria 28 anys.Li preguntaria què hi fa per Barcelona, com li va tot , si podríem quedar de tant en tant, quin temps fa a Cubells….
Ell em diria que viu a Barcelona amb la seva família i que puja a Cubells cada cap de setmana amb la seva familia.Li preguntaria de que treballa. Ell em diria que fa de futbolista i que és molt bo. Li diria si em dóna el seu telèfon i jo li dfonaria tambñé el meu.
Marc Sobero
Que vull ser quan sigui gran ?
Em dic Marc i tinc 28 anys,Sóc força alt i prim. Tinc la cara rodona, els cabells rossos i els ulls blaus . Els meus braços i les meves cames són llargues.Visc a Barcelona i en una casa gran. Sóc transportista.
Porto trailers molt grans.La majoria de viatjes els faig a Lleida a tarragona…Cada mati. em desperto a les sis del mati,esmorzo i vaig amb el meu audi R8 cada dia a Lleida perque els meus companys emb carreguin certes cosesplantes patates exetera. Agafo el camio i m’embaixo a fer el viatge.
Arrivo quan ja es de nit i acostumo a estar cansat,sopo i m’embaig a dormir.
M’agrada la feina que faig i sobretot els viatges.
Marc
Un somni desagradable
Vet aquí una vegada hi havia un poble en que la gent era molt feliç.En aquell poble hi vivia un nen que es deia Pol. Tenia deu anys i era alt i prim. Tenia el cabell ros.Li agradava jugar a futbol.
Un dia que estava al patí del seu col·legi va sentir un soroll molt gran,havia esclatat una bomba aprop.
El nen va mirar al seu costat i va veure que s’havien trencat els vidres de les finestres i els gronxadors del pati.
Els nens van marxar tots cap a casa seva.Pel camí va trobar arbres cremant i gent cridant. Quan va arribara casa va anar corrent cap a la seva habitació i es va amagar dins de l’ armari on es va quedar adormit.
Al cap de molta estona es va despertar al seu llit, però no recordava quan havia nat a dormir. En aquell moment va sonar el dewspertador, va mirar l’ hora i va aixecar-se corrent. Va mirar per la finestra i va veure que tot era normal. els ocells cantaven, els arbres es movien,la gent anava a la feina…. i es va adonar que tot havia sigut un somni.
Marc
Comentaris