Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for abril, 2019
Un texto en castellano. Mi juguete preferido.
El juguete que más me gustaba cuando era pequeño era un peluche en forma de oso. Era pequeño ,tenia una gran sonrisa , la nariz pequeña y los ojos pequeños. Me gustaba porque era blandito y suave. Aún lo tengo en casa de mis abuelos. Me lo regaló mi abuela porque lo vimos en una tienda de juguetes y lo queria.
Al final me lo compró por mi cumpleaños. Me ayudava a dormir por las noxes y jugaba con él tirándolo al aire y cogiéndolo. Lo dejé de utilizar a los seis años o así porque ya era mayor.
GUIFRÉ
Un texto en castellano.Mi juguete preferido
El juguete que recuerdo con más cariño es un perro de peluche muy grande. Fue casi el primer juguete que tuve. Me lo regaló mi tía en el hospital, cuando nací, hace once años. El perro tenia dos orejas naranjas y los ojos y la boca negros. Me gustaba porqué era muy grande y era cómo dos o tres veces yo. Por las noches me ponía entre sus piernas a dormir, porque cabía perfectamente. Si me ponía debajo no se notaba que yo estaba allí abajo. Muchas veces me subía encima cómo si fuese un caballo. Aún lo tengo, está encima de mi cama. Cuando miro películas en el televisor por la noche y hace frío, me lo pongo encima como si fuese una manta.
Joel
Una carta al Joel
Hola Joel !, com estàs?
Ara t’ explicaré una anècdota que em va passar amb uns animals
Anava sol pel camp a mitja tarda a principis de hivern.
Jo , després de dinar vaig marxar cap a casa. Vaig ficar-me entre matolls, arbrets i herbetes. Estava passejant. No buscava res en concret. Més ben dit estava investigant . DE cop i volta va veure alguna cosa que semblava una corda. Era una serp. Pensava que estava morta i la vaig agafar per la cua. Quan es va moure la vaig intentar agafar bé però no vaig poder .Vaig acabar corrent i amb la serp perseguint-me.
Adéu Joel!, fins una altra.
Guifré
Una carta a l’ Adrià
Hola Adrià,
et vull explicar una anècdota que em va passar fa un any. Un dia vaig anar a casa d’uns amics meus, l’Hug i el Guifré. Em volien ensenyar les seves tortugues. Les vam posar a terra perquè caminessin. En un minut o dos ja havien creuat tota la casa. Anaven molt ràpid. Jo i l’Hug vam tornar a posar les tortugues a l’aquari. Abans que les deixessim a l’aquari, la tortuga que portava l’Hug era molt a prop de la meva cara. Em va mossegar i jo vaig saltar:
-Ai, ai, ai, ai!
Em va fer una bona ferida a la cara. Ai quin mal!!!!.
Adéu Adrià, escriu-me aviat.
Joel
Els textos de l’ Adrià Trepat i l’ Adrià Ziegler
Adrià Trepat
Adrià Ziegler
L’ illa del tresor
TÍTOL: l’illa del tresor
AUTOR:Robert Louis Stevenson
PAGINES : 180 pàgines
T`HA AGRADAT EL LLIBRE? :Si, perquè m’ agraden els llibres d’aventures.
PERSONATGES: Jim, John Silver, la mare de Jim, el senyor de Trelawney i el doctor Livesey i el capità Smollett.
Què els hi passa? A en Jim li donen l’oportunitat d’anar a buscar un tresor amb el senyor de Trelawney i el doctor Livesey. Abans de sortir cap a l’illa, van anar a contractar un cuiner per al vaixell que es deia John Silver, li faltava una cama. Van salpar. Una nit en Jim va sentir a John Silver i els seus, dir que abandonarien el doctor Livesey, al senyor de Trelawney, a Jim, al capità Smollett i als mariners que el fossin fidels, i els hi prendrien tot el tresor. Gairebé tots els mariners es van unir a Silver. A l’illa Jim va conéixer un naúfrag
El conte de la pau
En aquell temps en un país que es deia Rússia es feia una guerra amb Alemanya.A Rusia hi havia un colom que estava enamorat de una cotorra que vivia a Alemania.
El colom era jove blanc i tenia els ulls de color blau.
La cotorra era groga , jove i tenia els ulls verds. El colom es va adonar que el seu pais i Alemania feien la guerra.El colom un dia va comencar a volar i va parar a descansar a Bielorusa.Al cap de 5 dies
va parar a polonia i finalment a Alemania.
El colom va trovar la cotorra dalt un campanar .
La cotorra va dir que no podien volar perque disparavent sovint.
Llavors van vaixar per les escales. Quan van arrivar a vaix van comensar a volar cap a Catalunya, i es van quedar a viure a Barçelona.
Van viure molt va i van tindre 4 fills.
Nomes volien viure en pau.
Comentaris