Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for març, 2019
Concurs Arròs Montsià : El pagès i el lladre
Vet aquí una vegada hi havia un pagès que es deia Joan . Vivia en una petita masia del Delta de l’Ebre al sud de Catalunya , la zona de Catalunya on es conrea el millor arròs .
El pagès tenia 33 anys. Era alt, tenia el cabell castany i els ulls blaus . Vivia sol, acompanyat de tres gats i un gos.Vivia sol.
Un dia el pagès va sortir a cosetxar l’arròs cultivat que tenia en un camp al costat de casa. Va cosetxar fins l’hora de dinar i desprès de dinar va continuar. Quan va acabar va portar-lo al magatzem i se’n va anar a dormir. El dia següent va anar a l’arròs, però, sorpresa només en quedava la meitat. Va pensar que havia pogut ser un lladre però no estava segur. Va penjar cartells per tot el poble però no va obtenir resposta. Va buscar durant molts dies però ningú li semblava sospitós.
Tenia un veí que es deia Bernard.
Era molt amable i generós. Vivia amb la seva dona i els seus fills.
Ell conreava ordi en dos camps que tenia. Un dia en Joan va sortir per la nit a caminar i va veure en Bernard amagat. Més tard va desapareixer. En Joan ho va trobar sospitós. Quan va tornar de caminar va veure que no li quedava arròs.
Adrià
Concurs d’ arròs Montsià: El pagès i el lladre d’ arròs
Vet aquí una vegada hi havia un pagès que vivia en una masia al Delta de l’Ebre. Es deia Jordi i tenia 32 anys.
Vivia en una casa a la vora dels seus camps d’arròs. Vivia sol, no tenia fills.
Tenia els cabells castanys i llisos la cara rodona i no era gaire alt.
Un dia va sortir de casa amb la cosetxadora.
Anava a cosetxar els seus camps d’arròs.
Quan en Jordi va arribar al seu camp d’arròs, va donar-se una sorpresa, però i no va ser precisament bona.
Tot l’arròs havia desaparegut! Se’n va tornar cap a casa molt amoïnat. Quan estava a punt d’arribar a casa, va veure una cosetxadora que venia en sentit contrari, anava pel mig del camí i anava molt ràpid. Per no xocar en Jordi va sortir del camí. L’altra cosetxadora ni se’n va assabentar. Li va poder veure una part de la matricula, 968.
En Jordi va intentar tornar al camí, però se li havia quedat una roda encallada al fang.
Va trucar al seu amic Joan, que tenia una grua i li va dir que el vingués a treure de allà.
En Joan el va treure de fora del camí. Li va explicar a en Joan que li havien robat l’arròs.
L’endemà, en Jordi va anar a denunciar als Mossos d’Esquadra que li havien robat l’arròs i que una cosetxadora el va fer sortir del camí, i que portava 968 a la matrícula. A la tarda va tornar a cosetxar, i va trobar-se tot el camp cosetxat.
Quan va tornar cap a casa, va trobar-se la mateixa cosetxadora que el dia abans.
En Jordi va pensar que era la cosetxadora que havia cosetxat el seu camp d’arròs.
Va seguir la cosetxadora fins a un magatzem a uns 6 quilòmetres de casa seva. Quan la cosetxadora va parar, en Jordi va baixar de la seva cosetxadora i va seguir silenciosament al conductor fins a una sala on hi havia un munt d’arròs.
En Jordi va marxar en silenci de allà.
Va trucar a una empresa de seguretat, va dir que posessin camares de seguretat als seus camps per saber qui li robava l’arròs.
L’endemà a la tarda mentre en Jordi estava mirant el televisor, el van trucar de l’empresa de seguretat, que havien vist una cosetxadora al seu camp cosetxant.
En Jordi va trucar a la policia.
En Jordi va anar al camp amb el seu dos cavalls.
La policia va arribar al camp i van bloquejar a la cosetxadora.
Van fer baixar el conductor i se’l van emportar detingut.
Li van tornar l’arròs a en Jordi i va poder continuar cosetxant sense complicacions.
Joel
El pagès i el llop
Fa anys i anys, quan encara no hi havia tractors, en una masia hi vivia un pagès.Es deia Antonio.
Era alt i prim,tenia el cabell castany, els ulls blaus i la pell morena.Era amable i tenia 59 anys.
Tenia tres fills. Un es deia Andreu, l’altre Francesc i el mes petit Gerard .
Un dia el Antonio va anar cap a casa de la seva mare a buscar l’escopeta per anar a caçar un llop que es menjava les ovelles dels pastors del poble a la nit. El lop era negre com el carbó, tenia els ulls verds i era vell.
El caçador va ser valent i el va anar a buscar el llop.El llop es va quedar atrapat entre dues roques i no podia sortir. EL Antonio el va veure i va anar-hi corrent.El va posar dins un sac i se’l va endur cap a casa. En arribar a casa el va destapar i el va posar en una gàbia.
El pagès el va tenir tancat molt de tems.
El pagès passejava el llop pel carrer perquè la gent se’n rigués d’ell.
Va durar molts dies.
El llop estava trist i avergonyit.
A la gent del poble ja li feia una mica de pena i per la nit dos nens van anar a casa del pagès a alliberar-lo.
Van anar a poc a poc, van obrir a gàbia i el llop va marxar corrent.
L’endemà el pages quan es va aixecar no el va trobar. Havia pensat que el llop va escarmentar.
El llop va viure feliç.
Va aprendre que no s’havia de menjar les ovelles.
Adrià Trepat Pena
Concurs de l’ arròs Montsià : El pagès i el lladre misteriós
7 anys
En aquell temps hi havia un pagès que es deia Jordi .En Jordi era alt i prim , tenia els ulls de color blau i portava barba.
Tenia 46 anys i vivia en una masia tot sol, al Delta de l’Ebre. Un dia va anar a sembrar l’arròs.
Quan va acabar de sembrar-lo va anar a posar gasoil al tractor.
Al cap d’uns dies van dir per les noticies que hi havia un lladre que es dedicava a robar l’arròs.
Va anar al seu camp i va observar que hi havien forats a tot el camp.
Va pensar que potser havia sigut el lladre que avien anunciat per les noticies.
Però ho va trobar molt estrany.
Ales 10 del mati va anar a veure al seu amic que es deia Paco i li va passar el mateix.
El Paco i en Jordi van anar a la policia a explicar-ho.La policia els va explicar que segurament era un senglar.
Ells hi van pensar i van posar unes tanques.
A partir d’aquell dia no van passar més bestieses. Ningú va saber que havia passat.
Adrià Trepat Pena.
Concurs arròs Montsià : El pagès i el lladre…
Hi havia una vegada un pagès que estava ensulfatant l’ arròs del seu camp .El pagès era alt,prim,tenia la cara rodona,els ulls blaus i tenia 49 anys . Vivia a Delta de l’Ebre i no tenia fills. Vivia sol.
Un dia va sembrar arròs i quan la planta de l’ arròs ja era alta, a la primavera, va anar al camp i mentre ensulfatava va veure que a una part del camp hi faltaven plantes d’arròs.
Va espressar una estona si va veure un conill menjant l’arròs. El va intentar atrapar-lo però es va espantar i el pagès va marxar cap a casa trist.Va pensar que ficar en uns conills. L’endemà va plantar l’arròs i quan va sembra corrien uns conills, van venir a menjar i va caure a la trampa. El pagès quan arriba a la trampa va beure que avia conills atrapats els va treure i els va ficar en una gàbia i els va portar cap a casa. Va deixar les trampes i cada dia agafava un o dos conills i els posava a la gàbia. Al cap de mol tems tenia mols conills. Cada dimars anava al mercat a vendre els conills que agafava. L’arros estava creijen i al fina va tenir una bona collida.
Esteve
Una recepta :Amanida d’ arròs amb formatge
Ingredients ( per a dos persones )
1- 1/4 de quilo d’arròs.
2- 4 palets de cranc.
3- Un ou.
4- Dos llaunes de tonyina.
5- Unes fulles d’enciam.
6- Mitja poma.
7- Sal.
8- Formatge rallat parmesà.
9- Una mica d’oli.
10- Una mica d’aigua.
Preparació:
1- Primer posem l’aigua en una olla i la posem al foc.
Posem una mica d’oli i una mica de sal a l’olla.
Quan arrenqui el bull hi tirem l’arròs.
Quan estigui cuit el traurem del foc, escorrem l’aigua
i li passem una mica d’aigua freda.
2- Agafem l’ou i el posem en un pot amb aigua i el
ficarem al foc. Ha de bullir aproximadament uns 10 minuts
perquè quedi cuit. El traurem del foc del foc i el deixem
refredar. Li traiem la closca a l’ou i el tallarem en trossos
petits.
3-Agafem la mitja poma, els palets de cranc, la
tonyina, l’enciam i ho trinxem a trossos petits.
4- Agafem un bol i hi posarem l’arròs i tots els
ingredients anomenats anteriorment, els barregem.
Hi afegirem un raig d’oli i força formatge rallat, i ho barregem tot.
Ja esta llest per menjar.
Bon profit
Una recepta : paella
Ingredients ( per a 4 persones )
-800 grams d’ arròs Montsià
-50 grams de de pollastre .
-100 grams de costelles de porc.
-8 llangostins.
-250 grams de calamar.
-50 grams de pèsols.
-300 grams de tomàquet fregit.
-200 cl de brou.
-mitja ceba.
-pebre, oli, all i sal .
Preparació
1.-Tallem la sèpia i la posem a fregir juntament amb els llangostins.
2.- Fregim el pollastre i el porC. Una vegada fregits ho retirem.
3.-Posem oli a la paella i quan estigui calent hi afegim la ceba. Quan estigui daurada hi afegim el tomàquet.
4.-Posem el brou i afegim l’arròs i els altres ingredients
5.-Deixem coure l’arròs amb tots els ingredients junts durant 20 minuts
CONSELL
Si l’arròs es Beu tot el brou en podem anar afegint.
HuG TUfEt
Una recepta : Arròs tres delicies
Ingredients ( per a 4 persones )
– 300 grams d’ arròs.
– Un pot dolives
-100 grams de pernil
-100 grams de pesols
-100 grams de formatge tou
-4 rodanges de pinya
-Salsa rosa
Procediment
-Es posa aigua a bullir i quan arrenca el bull s’afegeix l’arròs.
-Es deixa bullir 15 minuts, es treu del foc, es treu l’aigua i es posa al plat.
-S’hi afegeixen les olives, el pernil dols, els pesols, la pinya i el formatge que hem tallat a trossets.
-Hi afegim la salsa rosa i ho remenem tot.
-Es pot menjar fred o calent.
Adrià Trepat.
Una recepta : Arròs amb ous durs
Ingredients ( Per a quatre persones)
-800 g d’arròs -Tres ous
-500 ml aigua -Dos pessics de sal
-500 g formatge
Preparació
-Posem dues cassoles amb aigua a bullir.
-Quan bull a una afegim l’arròs amb una mica de sal. A l’altra els ous. Ho deixem 15 minuts.
-Al cap de 15 minuts, quan l’arròs s’ha begut l’aigua, el posem en un plat.
-Pelem els ous dus, els tallem a trossos i els posem damunt l’arròs.
-Hi afegim formatge pel damunt i el posem al microones un minut.
GUIFRÉ
La granota i la desaparició de les cues
Fa uns anys hi havia una granota que vivia en un riu a la vora d’ un castell. Vivia sola ja que era una granota una mica especial.Tenia la pell bava,els ulls verds i la boca molt gran amb una gran llengua .
Tenia una amiga que vivia una mica més avall .Era una tortuga .Es van fer amigues perquè un dia va passar la tortuga amb el seu amo per un pont que creuava el riu. La tortuga es va llençar a l’aigua perquè es volia escapar del seu amo.Es volia escapar del seu amo perquè la maltractava.
Se la va emportar la corrent i va anar a parar on era la granota i es van fer amigues.
La granota i la tortuga sortien a caçar cada matí. Caçaven insectes.
Un matí, quan la granota es va despertar, va venir la tortuga molt de pressa nedant i li va dir a la granota que tots els animals del bosc havien perdut la cua. La tortuga també passejava sovint pel bosc on tenia bons amics.
La granota li va dir que no digués rucades.La tortuga li va dir que ho mires.Llavors la granota s’ho va creure.
Van sortir de l’aigua i van sentir des de dins del castell una veu que deia:
-Els animals s’han quedat sense cues, ja ja ja!
-Hauré d’amagar el collaret màgic, perquè si algú el trobés i premés el botó els animals recuperarien la seva cua .Ho guardaré a l’armari de la meva habitació.
La granota, que anava molt lleugera, sense pensar-ho més va dir a la tortuga:
-Espera’t aquí, ara torno!
La granota va sortir del riu i va entrar al castell per una finestra oberta.
Quan va ser a dins del castell, va pujar les escales i va veure un home amb un vestit de mag.
L’home va guardar el collaret màgic a l’armari de la seva habitació.
Quan l’home va sortir de l’habitació la tortuga va entrar a l’habitació de l’home i va obrir l’armari.
No trobava el collaret fins que es va adonar que no havia buscat a sota d’unes samarretes.Va treure les samarretes i a sota hi havia el collaret màgic.Va sortir del castell per la mateixa finestra per on havia entrat.
Un cop a fora va prémer el botó i va anar a veure la tortuga. La tortuga i tots els animals del bosc havien recuperat la cua.
La granota i la tortuga van llençar el collaret a unes arenes movedisses perquè els animals no tornessin a perdre les cues mai més.
Van viure feliços sempre més.
JOEL
Comentaris