Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for 18 març 2019
Conte sobre la pau:Rics i pobres
Vet aquí una vegada , fa uns vint anys ,en un poble de Catalunya que es deia i es diu Cubells va haver-hi un conflicte. Cubells és un poble de la província de Lleida a prop de Balaguer. El poble és petit, té els carrers estrets i els edificis baixos. El poble es va dividir en dues parts.
El que passava era que hi havia un barri on la gent era rica i a l’altra zona del poble tenien pocs diners.
Els que tenien pocs diners van començar a agafar mania dels rics del poble perquè els veien a les seves piscines banyant-se i amb els seus cotxes esportius.
Els rics van veure que els pobres els tractaven malament. Els rics també van començar a insultar als pobres o fins i tot pegar-los. Els pobres feien el mateix als rics.
Quan feien festa major n’hi havia una per als rics i una per als pobres.
Un dia l’alcalde, que es deia i es diu Josep, però tothom li deia el Roig perquè així es diu de cognom, es va assabentar de la guerra que s’havia muntat al seu poble. Tenia , en aquells moment uns 50 anys, tenia els cabells blancs, la cara ovalada. Portava ulleres, era bastant alt i prim.
Era molt amable i es preocupava molt per les coses del poble. Va pensar convidar als rics a un sopar.
Va convidar també als pobres sense que els rics ho sabessin i sense que els pobres sabessin que havia convidat els rics. Quan tots van arribar al sopar els pobres i els rics van començar a insultar-se.
L’alcalde va pujar a l’escenari i va dir:
-Podeu deixar de pegar-vos i insultar-vos?
-Què voleu?-van dir tots d’una manera o d’una altra.
-Vull que en aquest poble s’acabin les baralles.Amb el el bonic que es el poble, l’únic que es veu són baralles i insults.
Seria molt millor viure tots en pau. Ens ho passaríem molt millor- Va dir l’alcalde.
Tots van reflexionar i van entrar en raó i tots junts van gaudir del sopar.
Mai més hi van haver baralles en aquell poble.
Tots van ser feliços sempre més.
Joel
Conte sobre la Pau :
7 anys
Fa molts i molts anys, cap allà al 1939, hi havia una guerra molt horrible que a ningú li agradava. Estava en guerra Romania contra Rússia.
Hi havia un soldat que es deia Josep i odiava haver de fer la guerra. En Josep era alt, fort,ràpid i intel·ligent. Odiava les armes i tot el que estigués relacionat amb la guerra. L’havien obligat a fer la guerra. Un dia va tenir una gran idea : anar a Rússia, que estava en guerra amb Romania, que eren ells ,i matar als comandants. Van preparar-ho tot i va anar amb uns companys .Hi van anar amb avió.
Quan va arribar a Rússia va tenir de volar molt baix pels boscos perles muntanyes….Ho feien perquè que no els viessin , però per mala sort els van veure. Van destruir l’avio i van haver de saltar amb paracaigudes. Després de molt caminar, van arribar a la casa del comandant, van entrar i el van rodejar. El podien matar però en Josep va pensar que era millor fer la pau perquè si el mataven el substituiria algú . Gràcies a aquell soldat va parar la guerra i els dos paisos es van fer molt amics. Gràcies a aquell soldat anomenat Josep van fer la pau i no va morir ningú més.
GUIFRÉ
Una anècdota :La caiguda
Em dic Marc.Tinc vuit anys i visc a Cubells amb la meva mare i el meu avi.
Un dia vaig anar a la meva antiga escola de Castelldefells.A l’hora del pati va passar lo següent:
estava jugant als amagatalls i vaig caure.Em vaig donar amb la punta d’un totxo que aguantava una tanca. La punta del totxo em va fer mal a la front i em va sortir molta sang.
Em van portar a urgències i em van cosir un foradet al cap. Vaig estar una setmana sense anar a l’escola .I lo pitjor és que durant aquella setmana no podia sortir al carrer perquè el sol emfeia irritar la ferida,quan anava a l’escola em tenia de ficar una gorra.
Marc.
Una anècdota. El dia que em vaig trencar el colze.
Em dic Adrià Ziegler. Tinc vuit anys i visc amb la meva mare que es diu Violeta i té 37 anys, la meva germana que es diu Tina i te 5 anys i el meu padrí que es diu Josep Maria i te 70 anys.
Un dia que vaig anar a la Penya a veure el partit del Barça contra el Madrid em va passar una cosa trista.
A la mitja part , quan vaig sortir a jugar amb els meus amics a futbol a la pista vaig caure i em vaig trencar el braç.
El meu padrí quan ho va saber em va portar al Cap de Balaguer . Els metges d’urgències no sabien si era trencat o descol·locat . Llavors em van portar a l’Arnau de Lleida. Allà em van fer una radiografia i van saber que estava trencat. Llavors em van enguixar.
Tots vam quedar trists .
Tot seguit vam tornar a casa però he esta 3 setmanes amb el guix posat.dijous dia 21 de març me’l treura’n .
Adrià.
Comentaris