Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for 12 març 2019
L’ anècdota : anant cap a Sant Mamet
Em dic Guifré, tinc onze anys i visc a cubells.
Ara us explicaré una anècdota que em va passar amb el meu pare.
Un dissabte d’hivern vam preparar-nos per anar al refugi de Sant Mamet.
Quan ho vam tenir tot preparat i el cotxe carregat, ja s’ havia fet fosc.
Abans de sortir de casa vam ficar el GPS perquè no sabíem el camí.
En lloc d’agafar el millor trajecte, tot i que era una mica més llarg, vam agafar el més curt.
Ja era negra nit i el camí cada vegada es feia més complicat.Vam haver de travessar un petit rierol amb el cotxe i quan faltava poc per arribar, ens vam equivocar de camí.
No teníem més remei que donar la volta, però el camí era molt estret ,havia plogut i estava moll i….al final ens va marxar la roda del camí.
Era impossible sortir d’allà sense ajuda . Així que vam haver de trucar els bombers.
Van venir al cap d’ un parell d’hores, però van aconseguir treure’ns d’allí .
Aquella nit vam dormir a casa i encara no he anat mai a Sant Mamet.
GUIFRÉ
L’ anècdota : la càmara de la bici.
Em dic Joel. Tinc onze anys i visc a casa meva, a Cubells, amb els meus pares i els meus avis.
Un dia vaig anar a casa del meu amic Guifré a reparar una punxada de la meva bici.
Primer vam desmuntar les rodes de la bici. Vam treure els pneumàtics, i vam arrencar unes punxes que havien fet que es punxés la roda de la bici.
S’havien clavat quan vaig passar per un camp que hi havien moltes plantes.
Vam treure les càmeres, estaven molt forades, però les vam poder arreglar amb parxes.
Finalment vam tornar a muntar les rodes a la bici.
El Guifré va anar engegant el compressor per inflar les rodes de la bici.
Vaig treure els taps de les rodes de la bici.
Vam inflar les rodes i el Guifré hem va dir que em pugés a damunt, i que notaria que la bici pujaria.
Les càmeres van explotar i li vam tenir de posar unes de noves.
Va ser molt graciós. Vam riure molt.
Joel
Comentaris