Fa anys i anys, quan encara no hi havia tractors, en una masia hi vivia un pagès.Es deia Antonio.
Era alt i prim,tenia el cabell castany, els ulls blaus i la pell morena.Era amable i tenia 59 anys.
Tenia tres fills. Un es deia Andreu, l’altre Francesc i el mes petit Gerard .
Un dia el Antonio va anar cap a casa de la seva mare a buscar l’escopeta per anar a caçar un llop que es menjava les ovelles dels pastors del poble a la nit. El lop era negre com el carbó, tenia els ulls verds i era vell.
El caçador va ser valent i el va anar a buscar el llop.El llop es va quedar atrapat entre dues roques i no podia sortir. EL Antonio el va veure i va anar-hi corrent.El va posar dins un sac i se’l va endur cap a casa. En arribar a casa el va destapar i el va posar en una gàbia.
El pagès el va tenir tancat molt de tems.
El pagès passejava el llop pel carrer perquè la gent se’n rigués d’ell.
Va durar molts dies.
El llop estava trist i avergonyit.
A la gent del poble ja li feia una mica de pena i per la nit dos nens van anar a casa del pagès a alliberar-lo.
Van anar a poc a poc, van obrir a gàbia i el llop va marxar corrent.
L’endemà el pages quan es va aixecar no el va trobar. Havia pensat que el llop va escarmentar.
El llop va viure feliç.

Va aprendre que no s’havia de menjar les ovelles.

Adrià Trepat Pena