Vet aquí en un poble anomenat Cubells hi vivia un pagès que es deia Jacint. Tenia 27 anys .Era alt i prim. Tenia el cabell negre i llis. Vestia amb pantalons texans, una camisa a quadres i un barret de palla. Vivia en una casa a la vora de l’església, la casa, era petita, però a ell ja li servia.
Vivia sol, els seus pares vivien en un altre poble.
Un dia mentres en Jacint anava amb la seva cosetxadora va veure uns teixons que es menjaven el seu blat. Va cridar fort i els va espantar. Eren uns 15 teixons. Eren grasos, blancs i negres.
Va decidir deprés de rumiar-ho molt , com fer que els teixons no es mengessin el blat del seu camp. Posaria un parany a la seva carrossa i hi deixaria blat a sobre. Aproparia la carrossa als teixons amb el tractor sense fer soroll.
Els teixons pujarien a la carrossa i se’ls emportaria molt lluny.
Així ho va fer . L’endemà va preparar-ho, va posar moltes espigues de blat al damunt de la carrossa . Va apropar-se als teixons. Quan van veure el blat van pujar com bojos.
Quan tots estaven menjant en Jacint va tancar la porta de la carrossa. Se’ls va emportar a uns 80 quilòmetres i els va deixar en uns camps sense sembrar amb herba i va tornar cap a casa.
Quan va tornar cap a casa, la collita li va anar bé i no es va trobar altres animals al seu camp.

JOEL