Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for 5 març 2019
Una faula : La guineu i el conill
Una vegada en un bosc vora de Cubells hi vivia una guineu . Era una guineu jove a la que encara li quedaven coses per aprendre. Era pèl roja, tenia la cua llarga i els ulls una mica blaus .
Tenia el cau sota una roca del bosc . Un dia va anar a buscar menjar.Va trobar un cau de conills.
Al cap d’una estona de tant esperar se’n va anar al seu cau.
Va acabar de rosegar els ossos de les preses antigues i va fer la migdiada durant una bona estona.
La guineu va tornar on hi havia el cau del conill i es posà ajaguda a la vora del cau perquè el conill no la veiés.
Al cap d’una estona el conill va treure el cap i va veure la guineu despistada.
El conill va entrar al cau . Tenia por.
Al veure que no marxava la guineu,el conill va fer un forat en direcció contaria.
El forat donava a un altre part del bosc.
S’emportà la seva manada a un altre cau d’un amic seu.
La guieu pensava que ja no hi era, va ensumar el cau i va marxar.
La colla del conill demanava menjar i el conill va decidir anar a un camp de pèsols que hi havia a prop.
Mentrestant hi anava la guineu la guineu se’l va trobar.
Sense que la mare se n’adonés alguns conillets la van seguir.
La guineu els va veure i en va agafar un.Els altres es van escapar.
” Els conillets van aprendre que s’ha de fer cas a la mare.”
Adrià Trepat.
El pagès i els teixons
Vet aquí en un poble anomenat Cubells hi vivia un pagès que es deia Jacint. Tenia 27 anys .Era alt i prim. Tenia el cabell negre i llis. Vestia amb pantalons texans, una camisa a quadres i un barret de palla. Vivia en una casa a la vora de l’església, la casa, era petita, però a ell ja li servia.
Vivia sol, els seus pares vivien en un altre poble.
Un dia mentres en Jacint anava amb la seva cosetxadora va veure uns teixons que es menjaven el seu blat. Va cridar fort i els va espantar. Eren uns 15 teixons. Eren grasos, blancs i negres.
Va decidir deprés de rumiar-ho molt , com fer que els teixons no es mengessin el blat del seu camp. Posaria un parany a la seva carrossa i hi deixaria blat a sobre. Aproparia la carrossa als teixons amb el tractor sense fer soroll.
Els teixons pujarien a la carrossa i se’ls emportaria molt lluny.
Així ho va fer . L’endemà va preparar-ho, va posar moltes espigues de blat al damunt de la carrossa . Va apropar-se als teixons. Quan van veure el blat van pujar com bojos.
Quan tots estaven menjant en Jacint va tancar la porta de la carrossa. Se’ls va emportar a uns 80 quilòmetres i els va deixar en uns camps sense sembrar amb herba i va tornar cap a casa.
Quan va tornar cap a casa, la collita li va anar bé i no es va trobar altres animals al seu camp.
JOEL
La guineu i el gos
En un bosc molt proper a un poble hi habitava una guineu ja vella . La Guineu era taronja amb una franja negra al coll, tenia la cua molt llarga i negra, els ull blaus i les orelles com totes les guineus, molt llargues. Era intel:ligent, àgil i ràpida. Al bosc ja no hi quedava gaire menjar perquè arribava l’ hivern.
Tenia el cau al costat d’ un pi. Un dia quan estava buscant menjar va veure un gos. Era de color marró, tenia les potes grans, la cua curta i el cap gros.Era una mica ruc .
El gos vivia amb el seu amo que era el propietari d’ un hotel de cinc estrelles, que tenia restaurant i piscina. La guineu va pensar que el restaurant estaria ple de menjar.
-Quin pèl més bonic tens i quins ulls – va dir la guineu
-Gràcies, però una cosa vols venir a veure l hotel del meu amo? – dir el gos molt amable.
-Si puc- va dir la guineu, tota sorpresa- pensant a veure si trobava menjar.
La guineu va seguir el gos per tot l’hotel. El gos li va ensenyar (la piscina, les habitacions, la cuina la sala de les càmeres ,la sala de jocs… . Quan va passar per la cuina la guineu es va fixar amb el conducte de l’aire molt fixament
– Què és aquell tub que surt del sostre ?-dir la guineu
-No ho se-va dir el gos
La guineu va deixar el gos i se’n va anar al bosc
A la nit la guineu va anar a poc a poc cap a l’hotel.
Va anar per darrere i va veure que hi havia un tub com el que va veure amb el gos a la cuina . Va entrar i al cap d’una estona de rodar el tub es va acabar i va saltar i es va trobar a la cuina .
Amb el seu olfacte va anar olorant per aquí i per allà a veure si sentia l’ olor de menjar. Quan el va olorar es va adonar que estava rodejada d’ una nevera. La va obrir i va veure llangonissa, vedella, costelles, llom, …Va agafar (vedella, costelles i llom )i va marxar cap al seu cau. Quan va arribar al seu cau no va esperar ni un moment a menjar-s’ho tot.
(EL GOS VA APRENDRE QUE NO ES DEIXARIA MAI MES DEIXAR-SE ENGANYAR O PARLAR AMB DESCONEGUTS)
HUG 4rt
Concurs de l’ arròs Montsià :El Boleta.
La setmana passada,el dia 22 de febrer a les 12 de la nit, un gra d’ arròs va cobrar vida,just al costat del camp on havia nascut. Es pensa que va ser degut a…………..
Aquest gra d’ arròs el coneixen com a Boleta. Ës petitó, rialler ,alegre i li agradava ajudar a la gent. Tenia la boca les orelles i els ulls petitons. El Boleta un dia es va trobar un pagès que estava sembrant sense inundar el camp d’aigua. El Boleta, hi va anar corrent.
Li va preguntar al pagès que perquè no inundava el camp abans de sembrar.
El pagès, mig plorant, li va dir que no el molestés.
El Boleta va marxar però volia ajudar al pobre pagès.
El Boleta va esperar que el pagàs deixés de sembrar per ajudar-lo. El Boleta va convèncer el pagès perquè li expliqués el que li passava. El pagès li va explicar que tenia molta il·lusió per ser pagès però no sabia fer-ho.El seu pare s’ havia jubilat i li havia deixat tots els camps.Ell fins aleshores feia de paleta.
El Boleta li va dir amb tot el seu cor que l’ ajudaria i l’ ensenyaria. Durant un any el gra d’arròs el va ajudar i el va ensenyar a conrear l’arròs. El gra d’arròs i el pagès es van caure tan be.
El Boleta va marxar a ensenyar altres pagesos el conreu del arròs. En el seu temps lliure el Boleta anava per les escoles a explicar el conreu del arròs.
GUIFRÉ
El treball personalitzat amb Snappet
Amb els alumnes de primer, tercer i quart hem començat a treballar amb SNAPPET .
Snappet és un mètode de treball personalitzat que respecta la individualitat de l’ alumne a l’ hora d’ aprendre. Cada alumne té una tablet i realitza exercicis , de moment de matemàtiques, segons el seu nivell i la seva velocitat i capacitat d’ aprendre .
Veurem com anirà !!
Comentaris