Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for febrer, 2019
La guineu i el conill
Vora d’ un bosc a la vora de Cubells hi vivia una guineu .La guineu era jove , tenia el pèl taronja i la cua molt llarga i negra . Tenia el cau al mig del bosc, al costat d’ una alzina molt vella.
Un dia va sortir a caçar i no va trobar cap animal. La guineueta estava preocupada. En aquell moment de darrera d’ un arbre va sortir un conill. El conill era petit i de color vermell.
La guineu es va sorprendre. S`hi va tirar a sobre i el va atrapar.
El conill, espantat , li va dir que no se`l mengés.
Li va dir que si el deixava anar el portaria a un lloc on hi havia molt menjar.
La guineu, que tenia molta gana, va pensar que si es menjava el conill no s`atiparia prou i li va fe cas.
Quan la guineu va deixar el conill, ell que era molt ràpid, es va escapar cap al cau que tenia allà mateix. La guineu es va adonar que era una trampa.
Per voler més menjar s`havia quedat sense res.
Esteve
La guineu i el llop
Una guineu de pèl roig-marró, cua llarga i ulls marrons i molt grans vivia en un cau d’un camp.Era una guineu jove.
Al bosc feia fred i per les noticies anunciaven un mini huracà.
La guineu va sortir a buscar menjar.Va recórrer tot el bosc fins que va trobar una cova on hi vivia un llop.La guineu va entrar a la cova i li va dir:
-Hola senyor llop,que esteu fent?- Ningú li va respondre.Va esperar uns minuts i va sentir una veu i una olor molt bona.Va tornar a dir:
-Hola-Ara si que li va respondre una veu.
-Que hi fas tub aquí,que no saps que sóc el llop més ferotge del bosc.
La guineu va sortir volant.
Uns dies més tard la guineu va veure el llop passejant pel bosc.La guineu va aprofitar per entrar a la seva cova i va agafar menjar que tenia el llop.Al capvespre el llop va veure que ja no tenia tant menjar i va pensar que havia sigut la guineu.
Al dia següent el llop va sortir a caçar i va agafar molts conills i els va tornar a deixar a la cova.
Al capvespre el llop va sortir a buscar el menjar a la cova de la guineu però com que la guineu feia molts dies que no menjava s’ho havia menjat tot.Mentre el llop revisava tot el cau de la guineu , aquesta va aprofitar per robar-li altre cop menjar.
El llop va aprendre a no sortir de casa sense amagar el menjar.
Adrià.Z.
LA GUINEU I EL GOS
En una petita cova d’ un bosc vora del pantà de Camarasa hi vivia una guineu . Tenia el pèl de color taronja, els ulls grans,, la boca gran i el nas petit. Cada dia sortia a caçar, caçava conills. Era molt astuta.
Un dia va sortir a caçar i no va trobar conills. Es va passar tota la nit buscant fins que va trobar un restaurant a les afores de Camarasa. Estava vigilat per un gos que no semblava ser gaire conflictiu. Li va dir al gos:
-Bon dia senyor gos!
-Hola , però qui es vosté?-preguntà el gos.
-Soc la guineu del bosc, no em coneixes?- va respondre la guineu.
-Doncs no!-exclamà el gos.
-Si, m’has de conéixer . Em diuen l’Ull del bosc, perquè sempre sóc la primera en assabentar-se de tot.
-Doncs , felicitats, però no et coneixo?
-Quin restaurant més bonic, m’agaradaria se un humà per poder veure’l per dins.
-Doncs si vols t’ ho ensenyo per dins, però no toquis res si ho sap el meu amo m’enviarà a la gossera.
Van entrar a a dins . La guineu va veure a la paret del darrere un vidre trencat. El gos li va dir que ja havia de marxar. La guineu va marxar cap al seu cau Va tornar la nit següent.
Quan va arribar al restaurant va veure que el gos estava lligat i vigilava al davant del restaurant.
Va entrar pel vidre trencat silenciosament ,va entrar a la cuina i va emportar-se menjar.
Quan l’amo del gos ho va saber va enviar al gos a la gossera i la guineu va poder menjar bé durant un mes.:
“No hem de parlar amb desconeguts”
JOEL
La guineu i el llop
Fa temps en un bosc vora una ciutat hi vivia una guineu.La guineu era petita,ràpida,tenia els ulls blaus i la cua molt llarga.Li agradava caçar, com a totes les guineus…és clar.
Un dia va trobar una colla de conills, però no en va poder caçar cap perquè ja es posaven dins el seu cau .
Un dia d`hivern la guineu va trobar una cova fosca ,va entrar per refugiar-se d`’ una tempesta de neu que l’ ha via agafat lluny del seu cau mentre buscava alguna cosa per menjar .Quan va entrar va sentir sorolls i de cop va veure un llop.
Aquell llop feia molta por.Era gran,ferotge i de pel marró.El llop la va veure i va anar cap a ella.Quan estava a punt de menjar-se-la va relliscar i la guineu va poder amagar-se al costat d’una pedra que hi havia a l’entrada de la cova.El llop no se’n va adonar .Tenia molt fred però havia d’aguantar-se.
El llop se’n va anar de la cova a buscar la guineu ja que va pensar que li aniria molt bé per menjar uns quants dies.La guineu quan va veure que el llop marxava se’n va anar a la seva cova a amagar-se.
La guineu va aprendre a no entrar en coves desconegudes.
MARC
La guineu i l’ ós
Fa molt temps existia una guineu que era un pelet despistada però tenia les idees clares. Tenia el pèl blanc perquè vivia als Pirineus gairebé tocant a França en un territori difícil per caçar perquè era molt fred.
Tenia una cua llarga i peluda , un morro curt , un olfacte molt poderós i unes orelles punxegudes.
No vivia en un lloc concret perquè els animals els animals que havia de caçar es movien de lloc. Un dia la guineu va veure un ós que semblava tenir problemes per saber on estava . Era un ós que els humans havien portat d’un altre país als Pirineus. La guineu li va explicar on hi havia menjar, on hi havia un riu i una cova deshabitada on poder fer-se el cau.
La guineu l i l’os es van fer molt amics i perquè la guineu va aconseguir que l’ os fes tota la feina per ella i aixi viure sense preocupacions . La guineu només volia a l ‘ós perquè cacés i ho fes tot per ella aprofitant-se’n.
Aixi la guineu va poder viure sense complicacions gràcies a que va enganyar l’ós.
Si ets més intel.ligent que els altres pots enganya- los perquè t’ajudin.però no era ben bé així….
No obstant l’ós es sentia recompensat perquè tenia una amiga en un país desconegut.
El robot desaparegut
En una galaxia molt llunyana, a milions de quilòmetres de la Terra , hi havia un planeta anomenat panxó, semblant a la Terra. Hi vivien extraterrestres. Un d’ells era en Jacint. Vivia en una casa futurista. Estava feta de formigó, era gran, les portes eren automàtiques.Tenia tres habitacions, dos lavabos i garatge.
El noi tenia 11 anys, tenia la pell verda, els ulls marrons i la boca petita, dos ulls grans i el cabell negre. Quasi sempre estava content. Vivia amb els seus pares i amb el seu robot Quildo.
Un dia en Jacint es va despertar pel matí. Eren les 8:15 de l matí i la classe començava a les 8:30. Es va aixecar d’un bot i li va preguntar a en Quildo:
-Per què no m’has despertat?
-Què, què, què, si vull xocolata?-va dir en Quildo.
-Quildo!-cridà en Jacint
-Ah!Vale, no cal que cridis!-comentà el Jacint
-Arribem tard a l’escola!-diu el Jacint força nerviós .
–D’acord, vesteix-te i esmorza . Jo t’espero a baix-diu el Quildo.
En Jacint es va vestir i va baixar a esmorzar.
Va acabar d’esmorzar i van pujar a la bici. Van arribar a l’escola 10 minuts tard. L’Andreu, el seu mestre, el va castigar a quedar-se deu minuts després de classe. El Robot va tornar a casa amb la bici….
El llenyataire i el caçador
Fa anys hi havia un llenyataire alt i fort.de cabell rinxolat i ataronjat i de pell fosca i cremada pel sol . vivia en una casa de fusta que ell mateix havia construït enmig d’ un bosc. Un dia tallant arbres es va trobar un caçador baixet i àgil però molt mal educat. ES va apropar al llenyataire i li va dir que si no marxava ell faria marxar. EL llenyatare li va preguntar que perquè el molestava allà. Li va contestar que al tallar arbres els animals fugien a les reserves naturals i que alli no es podia caçar.
El llenyataire va contestar que aquella era la seva propietat i que marxés ell o trucaria a la policia. El caçador va marxar però li va dir que es tornarien a veure. Durant un mes el caçador venia i li deia el mateix ” deixa de tallar arbres o et dispararé “.
Un dia el llenyataire va anar a vendre els troncs que havia tallat. Mentrestant el caçador li va robar les destrals,les serres i les motoserres. El llenyataire al tornar i veure que les destrals i les serres no estaven al seu lloc va anar a casa el caçador i li va dir que li tornés les eines.
El caçador li va dir que deixés de tallar arbres. El llenyataire li va dir que li tornés les eines i que canvi li dina una zona perfecta per caçar. Així ho van fer.
La zona de caça era un parc natural.EL vigilant del parc al veure matant animals el va detindre i el van ficar a la presó tres mesos i va haver de pagar una multa de tres cents mil euros.
Així el llenyataire va poder tallar arbres en pau i el caçador va aprendre a ser mes educat.
Guifré Tufet obón
Comentaris