En una petita cova d’ un bosc vora del pantà de Camarasa hi vivia una guineu . Tenia el pèl de color taronja, els ulls grans,, la boca gran i el nas petit. Cada dia sortia a caçar, caçava conills. Era molt astuta.
Un dia va sortir a caçar i no va trobar conills. Es va passar tota la nit buscant fins que va trobar un restaurant a les afores de Camarasa. Estava vigilat per un gos que no semblava ser gaire conflictiu. Li va dir al gos:
-Bon dia senyor gos!
-Hola , però qui es vosté?-preguntà el gos.
-Soc la guineu del bosc, no em coneixes?- va respondre la guineu.
-Doncs no!-exclamà el gos.
-Si, m’has de conéixer . Em diuen l’Ull del bosc, perquè sempre sóc la primera en assabentar-se de tot.
-Doncs , felicitats, però no et coneixo?
-Quin restaurant més bonic, m’agaradaria se un humà per poder veure’l per dins.
-Doncs si vols t’ ho ensenyo per dins, però no toquis res si ho sap el meu amo m’enviarà a la gossera.
Van entrar a a dins . La guineu va veure a la paret del darrere un vidre trencat. El gos li va dir que ja havia de marxar. La guineu va marxar cap al seu cau Va tornar la nit següent.
Quan va arribar al restaurant va veure que el gos estava lligat i vigilava al davant del restaurant.
Va entrar pel vidre trencat silenciosament ,va entrar a la cuina i va emportar-se menjar.
Quan l’amo del gos ho va saber va enviar al gos a la gossera i la guineu va poder menjar bé durant un mes.:

“No hem de parlar amb desconeguts”

JOEL