En una galaxia molt llunyana, a milions de quilòmetres de la Terra , hi havia un planeta anomenat panxó, semblant a la Terra. Hi vivien extraterrestres. Un d’ells era en Jacint. Vivia en una casa futurista. Estava feta de formigó, era gran, les portes eren automàtiques.Tenia tres habitacions, dos lavabos i garatge.
El noi tenia 11 anys, tenia la  pell verda, els ulls marrons i la boca petita, dos ulls grans i el cabell negre. Quasi sempre estava content. Vivia amb els seus pares i amb el seu robot Quildo.

Un dia en Jacint es va despertar pel matí. Eren les 8:15 de l matí i la classe començava a les 8:30. Es va aixecar d’un bot i li va preguntar a en Quildo:

-Per què no m’has despertat?

-Què, què, què, si vull xocolata?-va dir en Quildo.

-Quildo!-cridà en Jacint

-Ah!Vale, no cal que cridis!-comentà el Jacint

-Arribem tard a l’escola!-diu el Jacint força nerviós .

–D’acord, vesteix-te i esmorza . Jo t’espero a baix-diu el Quildo.

En Jacint es va vestir i va baixar a esmorzar.

Va acabar d’esmorzar i van pujar a la bici. Van arribar a l’escola 10 minuts tard. L’Andreu, el seu mestre, el va castigar a quedar-se deu minuts després de classe. El Robot va tornar a casa amb la bici….