Hi havia una vegada en un lloc molt llunyà que sempre estava nevat un tronc que es deia tió.
El tió era un tronc llarg, d’ ulls tenia uns foradets i de nas tenia una pastanaga. Anava amb una manta per no pasa fred. Era un tió amable i carinyós.
Sabia que era màgic i el pobret se sentia sol. Com que era molt simpàtic i alegre només volia jugar amb els nens. Un dia va començar a caminar i caminar fins que va trobar una casa al mig
d’ un camp.
Ell va trucar a la porta. Van obrir la porta uns pares. Els pares van veure un tronc amb una manta. El van agafar i el van entrar a casa. El van ficar aprop de l’ estufa. Els nens eren a casa i es van ficar contents.
Els nens li van ficar de menjar cada dia i van jugar amb ell.
Nadal s’ anava apropantiI un dia abans van cagar el tió. El tió
va cagar regals per tots .
Tots estaven molt contens. Després de Nadal el tió es va quedar a casa seva.

Esteve