Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for 21 gener 2019
Més poemes
Amb bicicleta anava pel camí
tot carregat amb el meu violi.
Em vaig trobar el meu cosí
que va venir amb mi.
Ens vam posar a l’ombra d’un pi
d’on va treure el cap un escorpí.
El vaig matar amb un bastó
que portava el meu padrí al tractor.
El mati de l’endemà
el meu pare al col·legi em va portar.
El padrí aql migdia em vindrà a buscar
amb el totterreny per anar a dinar.
Per dinar de segon hi havia jabalí
que em vaig menjar amb el padrí.
Ell es va beure un got de vi
i després vam sortir tots dos al jardí.
Adrià Trepat.
Aquell Pare Noël
Fa anys i panys el Pare Noël vivia al Pol Nord.Era alt,tenia la cara rodona,els ulls verds i estava sempre alegre…. fins que un dia…
El Pare Noël va perdre l’estrella que feia volar el seu trineu.Va decidir fer un viatge fins que la trobés.Va travessar muntanyes,boscos,deserts…. fins que va arribar a un poble que es deia Betlem va buscar per tot el poble. pensava que tampoc la trobaria perquè havia passat per molts ppobles i no l’ havia trobat. Va arribar en un estable i va passaar de llarg.
Es va troba un altre desert infinit.Va estar caminant dies i més dies fins que van aparèixer els Reis Macs!!!Els Reis es van sorprendre de trobar algú voltant per allà i li van preguntar:
-On vas?
-No ho sé,busco la meva estrella.
Els Reis li van dir-Nosaltres anem a Betlem a veure el nou rei i ens han dit que allà hi ha la teva estrella.
El Pare Noël els va dir:
-Aniré amb vosaltres.
Van travessar el desert fins que van arribar a Betlem.Allà van veure un corralet on hi havia Josep i Maria i el nen Jesus i a darrere hi havia la vaca i la mula.
El Pare Noël va recuperar la seva estrella i els Reis van veure el nou Rei.El Pare Noël va marxar cap al Pol Nord i els Reis cap al seu castell.
Conte contat ja s’ha acabat.
Adrià.Z.
EL TIÓ
Hi havia una vegada en un lloc molt llunyà que sempre estava nevat un tronc que es deia tió.
El tió era un tronc llarg, d’ ulls tenia uns foradets i de nas tenia una pastanaga. Anava amb una manta per no pasa fred. Era un tió amable i carinyós.
Sabia que era màgic i el pobret se sentia sol. Com que era molt simpàtic i alegre només volia jugar amb els nens. Un dia va començar a caminar i caminar fins que va trobar una casa al mig
d’ un camp.
Ell va trucar a la porta. Van obrir la porta uns pares. Els pares van veure un tronc amb una manta. El van agafar i el van entrar a casa. El van ficar aprop de l’ estufa. Els nens eren a casa i es van ficar contents.
Els nens li van ficar de menjar cada dia i van jugar amb ell.
Nadal s’ anava apropantiI un dia abans van cagar el tió. El tió
va cagar regals per tots .
Tots estaven molt contens. Després de Nadal el tió es va quedar a casa seva.
Esteve
Comentaris