Per Nadal recito aquest poema de la Joana Raspall:

EL TIÓ

Hi ha una pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
ja tenim preparat el tió.

L’hem tapat amb la vella flassada
que cada any ens guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
una poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri. Ben segur que demà quan me’l miri,
sols hi haurà rossegons!

Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara aquí com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem:”Caga tió!”

El tió sap que som criatures
i esperant treUre’n llaminadures
li peguem sense voler fer-li mal.
Ell també trapasser
barrejat amb torró
a vegades ens caga… carbó!
com a càstig per al més llaminer.

I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal.

Joana Raspall

JOEL