Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for 19 desembre 2018
El meu poema de Nadal ( Guifré )
Al festival de Nadal recitaré aquest poema:
Si aquesta nit sens una remor estranya
que no saps com t’obliga a mirar el cel
i enyores el gust de mel
i tens desig d’una pau que no enganya.
És que través dels aires de la nit
t’ha arribat aquell resort de l’establia
de quan l’infant naixia
i s’alçava un càntic infinit.
Si ja no saps sentir-te pastoret
ni aturar-te a entendre el bell missatge
almenys tinguis coratge
de seguir el teu cami amb el cor net.
El meu poema de Nadal ( Adrià Z )
Jo per Nadal al festival de l’escola recitaré un poema de Jacint Verdaguer.
LA NADALA
D’un roser a l’ombra
d’un roser de maig
n’ha florit un Lliri
la nit de Nadal.
Bonica es la rosa
mes ho es lo ram
mes ho es lo Lliri
que floreix tot l’any.
Les fulles son verdes
lo calze n’és blanc
la mel de son calze
n’és mel celestial.
Abelles que el besen
son angelets sans
angelets lo volen
pastorets l’hauran.
Los tres reis arriben
sols per olora’l;
ja en veuen la Verge
que el va amb plors regant.
-¿De que plorau Verge
de que plorau tant?
– perletes de l’alba
lo solen rosar
i avui que es divendres
son gotes de sang.
Lliri que floreixes
la nit de Nadal
ai!allí al calvari
com t’esfullaran!-
Bonica es la rosa
mes ho es lo ram
mes ho es lo Lliri
que floreix tot l’any.
(Jasint Verdaguer)
El meu poema de Nadal (Joel)
Per Nadal recito aquest poema de la Joana Raspall:
EL TIÓ
Hi ha una pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
ja tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada
que cada any ens guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
una poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri. Ben segur que demà quan me’l miri,
sols hi haurà rossegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara aquí com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem:”Caga tió!”
El tió sap que som criatures
i esperant treUre’n llaminadures
li peguem sense voler fer-li mal.
Ell també trapasser
barrejat amb torró
a vegades ens caga… carbó!
com a càstig per al més llaminer.
I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal.
Joana Raspall
JOEL
Comentaris