Archive for 8 octubre 2018

Hem perdut el gos !

Hola em dic Hug i seré el vostre narrador durant tota la història . La història va passar quan jo tenia set anys,tres dies després del meu aniversari .
Aquell dia estava passejant el meu gos amb el meu cosí per la Serra Blanca de Cubells tirant cap a Camarasa. Vam parar a una muntanya de palla que havia fet un pagès. Quan miràvem les vistes el gos es va escapar. Suposo que perseguia una llebre o un conill que corria per allí. El meu cosi va cridar tot lo fort posible:-Frusqui, Frusqui, on ets?, vine que tinc caramels.
El meu cosí va continuar cridant super fort . Després de vint minuts cridant com bojos el meu cosí va cridar el meu tiet.
El meu tiet va venir amb un Suzuki a les set i mitja i després de passejar-nos per aquelles vistes una bona estona vam veure el meu gos, que de fet és una gossa.La vam veure però darrere portava un porc senglar molt era alt i molt molt gras i corria molt per ser tant gras .
La meva gossa va crear pel davant del cotxe del meu tiet però al porc senglar no li va donar temps per acabar de creuar i el vam atropellar .
Per sort el cotxe no es va trencar i el gos tampoc es va fer mal .Llavors, el porc el vam pujar al cotxe i però ja era massa tard :es va morir per culpa nostra . Jo em sentia molt culpable i el meu tiet i cosí també.
HUG

Setembre

Al Setembre tothom comença a treballar,
i els nens tornen a estudiar, es clar!
La piscina del poble tancarà,
i l’ultim dinar allà es farà.

La tardor està a punt d’arribar,
i l’estiu d’aquest any s’acabarà.
La calor que fa marxarà,
i el fred rapidament arribarà.

Tots els nens els deures d’estiu han d’acabar,
sinó el mestre amb ells s’enfadarà.
Hi ha nens que a l’escola volen tornar,
i altres que mandregen per les vacances allargar.

De aquí a una setmana tornarà la realitat,
i tot tornarà a la normalitat…

Joel

El tresor amagat

Vet aquí un nen que es deia Joel vivia a la muntanya i només tenia dos amics . En Joel tenia 17 anys, tenia el pèl castany i llis, la cara ovalada, els ulls blaus, el nas petit i la boca gran. Era alegre. En Magby , el seu millor amic, tenia 16 anys, tenia el pèl ros, la cara rodona, el nas gran i tenia una piga a la galta dreta Era una mica capritxós.
En Pau tenia 18 anys, tenia el pèl tenyit de taronja, la cara rodona, el nas petit i la boca gran. S’enfadava sovint.
Un dia el Joel es trobà amb el seus amics i els diu:
-He sentit a dir que hi ha un tresor amagat per aquests indrets.Voleu vindre amb mi a buscar-lo?
-Si!-Van respondre tots alhora.
-Necessitarem provisions, pales i pics!-va comentar en Pau.
-Marxem demà al matí.D’ acord ? Bona Nit!- diu el Magby.
L’endemà el matí en Joel va agafar el mapa que havia imprès a l’ordinador la nit anterior i van començar a buscar. Segonsel mapa, el tresor era a la cova de l’ Ós i l’única manera d’entra-hi era domar l’Ós. Quan van arribar, en Joel va entrar primer. Van entrar tots a la cova i van veure l’Ós, van domar-lo amb mel d’abella que agradava molt a l’ animal. l’Ós els va deixar passar i van obrir el tresor. Es van fer rics a partir d’aquell dia.

JOEL

Go to Top