Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for 4 octubre 2018
Juguem a escacs
Aprofitant que tenim un gran escaquer de paret a l’ escola aquest curs farem mitja hora d’ escacs a la setmana . A veure si els escacs ens ajuden a pensar millor . Ho anirem veien al llarg del curs.
En Joan
En Joan és alt i valent . Treballa de mecànic industrial.Té quaranta anys. Té el pel rinxolat i curt,els ulls marrons i petits.
Té les mans grans com un gegant i els peus llargs com els jugadors de basquet. Treballa a Lleida amb màquines més grans que la seva casa.Durant uns quants anys va jugar a basquet al equip de Balaguer.Ara a vega es s’enfada perquè els seus fills no treballen massa a la escola.
QUI POT SER?
GUIFRÉ
El dia del ratolí
Títol : El dia del ratolí
Autor: Duck King Smith
Personatges : En Pete, els seus pares i en Dave .
Resum :
En Pete vol tenir un ratolí i els seus pares no el deixen.
Un dia després de l’escola se’n va a comprar un ratolí amb el seu amic Dave.
En Pete el deixa a la caseta de l’arbre que li havia fet.
Una nit arriba una tempesta llarga i molt forta.amb molt vent .
L’endemà en Pete veu que la caseta de l’arbre no hi era, l’arbre havia caigut.
L’havia tirat el vent.En Pete va anar a veure si el ratolí estava viu.I si que estava viu.
Els pares van acceptar que en Pete tingués el ratolí al garaig.
Adrià Trepat.
El meu pare
El meu pare es diu Sebastià. No és massa alt ni baix.Té el cabells negre.És pagès, treballa en la granja i també és regidor de l’ ajuntament de Cubells, molt sovint va a reunions.
Cada dia al matí marxa de casa a les vuit , ve per dinar i torna per sopar. Li agrada mirar tractors i màquines per internet. Te la pell blanca, el cabell negre i rinxolat, els ulls marrons , el nas petit, la boca gran i la cara ovalada. Te els braços llargs com un gegant i les mans petites com un nen i les cames llargues.
Al meu pare, el sol li deixa la pell vermella però a ell no li fa gents de mal.
Un dia el meu pare, al garatge de la granja, va veure un animal que al principi pensava que era un gat, però era una fura i li donàvem de menjar amb el pinso dels gats!
JOEL
Les guineus
Vet aquí una vegada, en un bosc hi vivien tres guineus que eren germanes. Es deien Escalador, Nevat i Gordet. Totes tenien el pèl marró. Tenien el cos allargat, la boca gran, els ulls blaus, les orelles gran i la cua llarga. Tots estaven contents, però si s’enfadaven no tornaven a estar contents en una setmana. Però al Nevat només li durava 10 minuts. Vivien en una cova subterrània molt gran. En aquell bosc tenien de tot per menjar.
Un dia al matí l’Escalador i el Nevat es van despertar i no van trobar al Gordet enlloc. Ells tenien un enemic que era un conill gegant i van pensar que l’havia raptat. Van caminar dies i dies. Quan van arribar a casa del conill, van trobar el conill lligat. Ells van preguntar:
-On es el Gordet?
-No ho sé?-Diu el conill.
-Conill descarat no et facis el tonto!-Amenaça l’Escalador.
-D’acord me’l va robar l’ós quan jo el tenia raptat.-Diu el conill-
El conill els va ajudar perquè no volia acabar devorat.
Quan van arribar a la cova de l’ós van sentir l’ós com roncava. Van entrar i van veure el Gordet lligat i l’ós dormint. Van deslligar el Gordet i sortir de la cova, però abans de marxar van tapar l’entrada de la cova amb roques perquè l’ós no pogués sortir.
Tot els va anar bé a partir d’aquell dia.
JOEL
La tormenta
Hi havia una vegada un noi que es deia Juan.Era un noi normal, una mica prim.Tenia els ulls blaus i els cabells tenyits de morat. No cridava mai .Tenia nou anys i vivia a Cubells , un petit poblet de Lleida.
Al Juan no li agradava la pluja gens ni mica. Una vegada jugant a futbol-onze se li van ficar a sobre seu un núvol .Era un núvol de color negre com la sombra d` un camí durant la nit.Si ell es movia el núvol el seguia.
Al cap d’ una estona va començar a ploure molt fort, molt, molt, molt fort. En Juan es va amagar a sota d’ un arbre. Continuava plovent . Va veure una branca amb moltes fulles que era com un paraigües i anar cap a casa però li va saber greu fer malbé l’ arbre. Va pensar una altra estrategia: va veure un contenidor de cartró i en va agafar un tros Se´l va ficar al cap i va anar cap a casa però quan va arribar a casa estava xop. No havia servit per a res…….
HUG TUFET OBON 4rt
Poema del lleó
A la sabana vivia un lleó,
era alt i gros i tenia el cap com un meló.
Tenia el pèl molt llarg i els ulls verds
com l’ herba, el gerani i el julivert.
Viu a la sabana a sota d’un arbre molt gran.
Era gran com un gegant.
Vivia amb una lleona i uns lleonets.
tots ells molt monets .
Aquell matí van sortir a caçar.
a una zebra que una va trobar.
El lleó la va perseguir
i la llebre pel bosc va fugir .
Aquella llebre que es volia menjar
era alta i prima i tenia els cabells molt llargs
i era ràpida i àgil com un gat
i mira per on ja s’ha escapat.
Hug Tufet Obon 4rt
Em dic Joel
Em dic Joel Boixadera Fernandez i visc al carrer Verge del Castell a Cubells.
De petit ja vivia a Cubells, vaig néixer el 24/11/2007 a Barcelona. Vaig aprendre a caminar amb un tamboret quan tenia un any. Vaig començar a dir alguna paraula quan tenia 14 mesos. No em va sortir cabell fins als 14 mesos.
Vaig començar a anar a l’escola als tres anys. Vaig aprendre moltes a llegir i a escriure.També a comptar.
Vaig començar a anar amb bici amb rodetes i més tard vaig aprendre anar amb bici sense rodetes
Vaig començar a jugar a videojocs als 7 anys.
Ara tinc 11 anys i visc a Cubells. El meu esport preferit és l’esquí i les meves aficions són anar amb bici i jugar a l’ordinador. La meva música preferida és la disco.
Els meus amics són amables i divertits. Em queda un any per anar a l’institut. He après amontar legos i m’encanta montar-los.
JOEL
Poema de l’estiu
L’ estiu ja ha arribat,
i la primavera ha marxat.
Hi ha més hores de claror,
i menys de foscor.
La calor ha arribat,
i el fred ha marxat.
El calor no puc suportar,
i a la piscina el puc aguantar.
M’agrada al mar les onades saltar,
i a la piscina m’agrada nedar.
De vacances sempre vull anar,
i així podré disfrutar.
A l’estiu amb avió vaig anar,
perquè uns dies a l’estranger m’agrada passar.
Finalment l’estiu s’acabarà,
i tothom haurà de tornar a treballar.
JOEL
El rei dolent
Fa molt de temps hi havia un rei molt dolent anomenat Marc.Era alt però grassonet, tenia al cap rodó , el cabell negre i els ulls verd fosc.Tenia uns cinquanta anys .
Li agradava veure lluites entre el seu exèrcit.Vivia en un castell en un petit poblet de França.
Un dia els soldats es can cansar de lluitar i van fer fora el rei de França, però,ell va amagar al castell i va matar uns quants soldats.
Hi havien uns soldats que l’acompanyaven.
Els soldats que el volien matar van entrar cremant la porta.Van agafar el rei i el van matar. Els soldats que l’ acompanyaven van enganyar al rei i van ajudar a matar-lo.No sabien qui seria el rei.Van decidir nomenar al que va tenir la idea : era un home anomenat Guifré.
GUIFRÉ
Comentaris